Un grapat de frikis.

Inaudit! (Vid. Fabra: Mai sentit, increïble, extraordinari en alt grau).

El President d’ERC, Josep Lluis Carod Rovira, diu que la decisió de plegar del Conseller de Governació, Joan Puigcercós, que és alhora Secretari General del seu mateix partit, ha estat personal!

-"Mira, tinc feina a una altra banda, se’ns desmunta (o se’m desmunta) la “barraca” i he de plegar."

No, no és pas que estigui malalt o tingui algun altre problema personal que comporti repensar-se la seva feina. Tots recordem la dignitat d’en Pere Esteve. Ara, això sembla ca’n pixa!

No, es tracta que ara ha de fer una altra cosa. Se’n va on el President de la Generalitat, i li diu que plega. No, no és una decisió de la seva organització política que forma part del Govern de coalició que hi ha ara a Catalunya, el “très parti”. És, ens diuen, una decisió personal! Sembla que al darrera hi ha l’intent de controlar el Partit (ERC) després de la sotragada que van patir a mans dels electors diumenge passat.

-"Catalunya? El seu Govern?", "Què dius..., volem la Independència!"

-"Els ciutadans, les ciutadanes?", "Digui? Què diu? Escolti, que no se sent res!"

Això del Govern, què era? A les eleccions del 2004 el “ciutadà K” (que ja havia après quin pa si dona a la capital del Reino) va encapçalar la llista d’ERC per Barcelona i va esdevenir portaveu del seu grup parlamentari a Madrid, però arran de les eleccions catalanes del 2006 va deixar-ho per tornar ràpidament a Barcelona a la Conselleria de Governació.

-"Si home, aquella que permet “mangonejar i putinejar” en el món local, i fer llistes i créixer el partit (el seu)".

Allà, a “los madriles”, s’hi va quedar de portaveu d’ERC aquell diputat valencià, en Cerdà, bon jan ell, que van posar a la llista de Barcelona per allò del Països Catalans. I l’inefable Joan Tardà, un altra bon jan una mica esvalotat. Sempre he pensat que en Puigcercós és més façana que altra cosa.

I res, pel broc gros.

-"Que el nou Conseller de Governació sigui l’Ausàs". Prou que anava per Diputat a Les Corts, però com que a la circumscripció de Lleida no s’han menjat “un rosco”, doncs el posem a Barcelona. És Alcalde. Dels Pirineus, com el Carretero! Amunt i crits!

-“Ah! No el coneixeu aquest Ausàs?”

-“Si, home! Va ser aquell que a les eleccions municipals del 2003 com que l’històric Joan Ganyet (PSC) no va aconseguir mantenir la majoria absoluta, doncs amb menys regidors es va aliar amb CiU per fer-lo fora. I ara a les darreres del 2007, com que no li van anar gaire bé, va perdre 2 dels 6 regidors que tenia, (PSC,6; CiU,5; ERC,4; ICV,1; PP,1) va pactar partir-se dos anys l’Alcaldia de la Seu amb els de CiU". La poltrona abans que el diable socialista! (per cert, ara es diu Mas).

Però mira noi, de rebot del que va passar diumenge i del que els pugi passar més endavant, flamant Conseller de Governació d’un tripartit d’esquerres amb un President socialista.

-"Fot-li pel dret que no passa res! Es tracta de mantenir la cadira ocupada i continuar repartint. Tenim la cara més dura que el ciment! "

Quin espectacle!

Apa, Pepe! quants gripaus! Això ja deuen ser, al menys, iguanes!

Com es pot anar pel món amb un grapat (que no arriben ni a colla) de frikis consentits. Si, consentits pels que els fan cas en nom del respecte d’unes sigles que en el fons, en el fons, sols són unes sigles.

Bora nit i tapa’t.

Mataró, 11 de març.