“Tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre”, com a desideràtum clàssic del pas per la vida. (Mira tu, que original. Hi ha 10.500 entrades al Google amb aquest títol!)
De fills n’he tingut dos, fill i filla, ja ben gambats i que ja fan el seu propi camí. D’arbres n’he plantat molts. La feina d’Alcalde s’ho portava. Recordo especialment alguns dels que l’Ajuntament va plantar al Passeig Marítim, ara fa 25 anys, pins, umbús, plàtans i xiprers a l’espai guanyat a la que era la finca de can Biayna, i amb especial “carinyo” el plançó d’olivera portada d’Andalusia a la Plaça de La Roda, a La Llàntia.Em queda el llibre. Mira que he arribat a escriure en la meva activitat! Sols fent un recull d’articles publicats, presentacions d’altres llibres, xerrades i conferències preparades o transcrites, en sortiria un gros volum. Alguna cosa vaig començar a recollir quan vaig plegar de l’Alcaldia ara fa quatre anys que rau apilonada en un racó d’un prestatge del meu despatx a casa.
El recull dels “Relats de campanya” que he vingut fent des del 13 de gener fins fa pocs dies d’aquesta setmana no crec pas que es pugui considerar un llibre. Per molt que hi afegeixi una portada (feta amb una diapositiva de Power point), un pròleg (l’entrada del tancament de l’etapa anterior) i ara aquest epíleg, més una contraportada, un àlbum de fotografies (que potser encara tindrà més incorporacions), una nota d’advertiment i un índex per facilitar-ne la lectura.
Mai es podria editar, i molt menys distribuir-se comercialment, no pas perquè no sé qui podria estar interessat a pagar per ell, sinó pels problemes derivats de la utilització d’imatges i retalls de publicacions varies que tenen els seus legítims propietaris als que hauria de compensar convenientment o demanar el permís per usar-les. I també per la complicació que representaria incorporar la munió d’hipervincles que hi ha a cada entrada que permeten enllaçar, contextualitzar i explicar molts conceptes i exposicions.
Deixem-ho, doncs, com a el què és: un recull d’entrades d’un diari personal públic convenientment ordenades per si mai algú desitja mirar-les i veure, opinar, criticar, estudiar, avaluar, el que va fer un càrrec parlamentari en un període electoral concret, el de les eleccions generals espanyoles del hivern del 2008. Amb l’interès afegit, si voleu, de que el seu autor formava part de la candidatura que va guanyar aquells comicis.
Les eines que proporciona la xarxa permeten fer aquest “producte” pràcticament sense cost, tret del treball personal que hi he posat. He de dir en descàrrec del temps que hi he esmerçar en fer-lo que he disposat del que m’ha permès l’aturada de l’activitat parlamentaria provocada per la dissolució de Les Corts i el període que va des de la convocatòria subsegüent de les eleccions fins la realització de la mateixa. De fet fins la presa de possessió encara queden uns quants dies de poca activitat que permeten feines com aquesta. Desprès, ara ja ho sé, serà més complicat tant en temps com en inspiració.
Ja vaig deixar constància dels agraïments corresponents. Caldria una repassada a fons de l’ortografia, deuen haver-hi un munt de faltes! Tot el meu català és autodidacte. Questions de l’edat i del correlatiu temps històric en que vaig anar a l’escola. Sort que aquest format permet la posterior i constant correcció.
Mai es podria editar, i molt menys distribuir-se comercialment, no pas perquè no sé qui podria estar interessat a pagar per ell, sinó pels problemes derivats de la utilització d’imatges i retalls de publicacions varies que tenen els seus legítims propietaris als que hauria de compensar convenientment o demanar el permís per usar-les. I també per la complicació que representaria incorporar la munió d’hipervincles que hi ha a cada entrada que permeten enllaçar, contextualitzar i explicar molts conceptes i exposicions.
Deixem-ho, doncs, com a el què és: un recull d’entrades d’un diari personal públic convenientment ordenades per si mai algú desitja mirar-les i veure, opinar, criticar, estudiar, avaluar, el que va fer un càrrec parlamentari en un període electoral concret, el de les eleccions generals espanyoles del hivern del 2008. Amb l’interès afegit, si voleu, de que el seu autor formava part de la candidatura que va guanyar aquells comicis.
Les eines que proporciona la xarxa permeten fer aquest “producte” pràcticament sense cost, tret del treball personal que hi he posat. He de dir en descàrrec del temps que hi he esmerçar en fer-lo que he disposat del que m’ha permès l’aturada de l’activitat parlamentaria provocada per la dissolució de Les Corts i el període que va des de la convocatòria subsegüent de les eleccions fins la realització de la mateixa. De fet fins la presa de possessió encara queden uns quants dies de poca activitat que permeten feines com aquesta. Desprès, ara ja ho sé, serà més complicat tant en temps com en inspiració.
Ja vaig deixar constància dels agraïments corresponents. Caldria una repassada a fons de l’ortografia, deuen haver-hi un munt de faltes! Tot el meu català és autodidacte. Questions de l’edat i del correlatiu temps històric en que vaig anar a l’escola. Sort que aquest format permet la posterior i constant correcció.
Si que vull acabar dient que he “xalat” (Vid. Fabra: esbargir-se alegrement) molt fent-lo.Mataró, 13 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada