31 d’agost, 2006

Immigració.

Tinc un amic a Terrassa que es diu Antoni Prunés que no m’estranyaria que fos l’autor de la carta que va aparèixer a El Pais fa uns dies amb el títol de “Desarrollo, si, pero ¿para cuándo?".

Los lectores agradeceríamos que algún especialista fuera más allá y nos dijera qué hay que invertir, en dónde, a cuánto sube y qué plazo sugiere para que la situación se solvente. No vaya a ser que el lapso sea tan largo -años- que las murallas sean la única solución. Hablando de murallas, nadie explica cómo se van a salvar las murallas interiores que se están creando en las ciudades de "acogida". ¿O es que alguien piensa de verdad que una población puede acoger en cinco años la mitad más de habitantes de distinta raza, comportamiento y creencia sin que pase nada.
Antoni Prunés
(Terrassa)
Mataró, 31 d'agost.


Actualitat catalana.

(Peridis a El Pais del 29 d'agost)

Podria haver il·lustrat el meu article del 31 de juliol.

Mataró, 31 d'agost.

Seseña. Alguna pregunta.

El municipi de Seseña (Toledo) està d’actualitat per la construcció en el seu terme d’un “especial” conjunt urbanístic.

Algunes dades per comprendre l’operació: el municipi té uns 9.000 habitants (el 2003, 6.950 de dret i uns 8.500 de fet); el conjunt que s’està construint és de 13.508 habitatges; te tres nuclis de població, un d’ells, Seseña Nueva, va ser construït per la D. Gral. de Regiones Devastadas després de la Guerra Civil; és fronterer amb la Comunitat de Madrid que el rodeja completament pel Nord i per l’Est; el travessa l’autovia d’Andalusia (N-IV) i està a 36 Km. de la Porta del Sol; ara mana IU, però es va aprovar l’operació urbanística esmentada amb els vots del PP i del PSOE.

Vaig voler anar a veure-ho. Aquí està el resultat.


Ara les preguntes: Aquest municipi te Pla General d’Ordenació Urbana? Si el té: Qui el va aprovar? Possibilitava aquest desenvolupament? En quines condicions? Si no el té: Sota quina figura administrativa es pot donar la llicència per fer una operació semblant? El que em passa és que malgrat la meva història ja m’he perdut en la normativa que regeix avui aquests temes al conjunt de l’Estat i a les diferents CCAA, la seva aplicació i control, i no entenc res del que succeeix, o millor, com i perquè succeeix, a diversos punts del país, i no em refereixo a les causes que són obvies sinó als fets en sí.

És evident la pressió urbanística que pateixen els entorns de les grans ciutats capitals i la utilització de les avantatges del efecte frontera pel municipis que poden aprofitar-se’n. Alguns en el món local estan en el ull de l’huracà, però no carreguem sols la responsabilitat en ells.
(curiosament la pàgina d’urbanisme de la web del municipi està en construcció)
Mataró, 31 d'agost.

26 d’agost, 2006

La Dama torna a Elx.

Aprofitant que havia d’anar a Madrid a resoldre uns temes, i que encara teníem vacances, hem fet un curt “tour” (?) fins a Elx i veure la famosa Dama “in situ”.

En una jornada, tota una aproximació. Amb motiu de l’esdeveniment l’Ajuntament de la ciutat ha organitzat un conjunt d’activitats amb el títol de IliciElx2006 per donar a conèixer les claus de la seva historia i de la seva cultura. Comencem amb l’exposició “Iberia, Hispania, Spania”, a la Sala de la CAM: ibers, romans i bizantins. A la Llotja de l’Ajuntament estava anunciada una exposició sobre la Sèquia Major que té el seu esplendor amb els àrabs, però que encara no està a punt. Al Museu de la Festa van poder saber del “Misteri”, la representació medieval dels cristians declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, i al renovat MAHE (Museu Arqueològic i d’Història d’Elx) vam contemplar la Dama.

Després de dinar i fer la migdiada, passeig pel Palmerar, també Patrimoni de la Humanitat, per concloure al Palau de Congressos amb l’exposició “Elx, una ciutat industrial 1850-2006”.

Cal felicitar a la Corporació municipal per l’esforç per arropar aquesta estada de la “Dama” al seu lloc d’origen i així donar a conèixer la història i la realitat d’Elx.

Mataró, 26 d’agost.

20 d’agost, 2006

Passejant per l'Empordà.

He recuperat la vestimenta de “guiri” per passar un parell de dies a l’Escala a casa d’en Pep i la Montse.


Em feia il·lusió pedalar per l’Empordà (no amb la bicicleta de la foto). Somiava carreteres tranquil·les i agradables, però has de sortir de les rutes principals, ja que al mes d’agost ( i suposo que també en altres èpoques de l’any) hi ha un trànsit que amb les característiques de les calçades no les fa gents adequades per el cicloturisme. Agafar camins secundaris ja és una altra cosa.

A la marquesina de l’autobús de l’entrada de Rupià hi ha un cartell d’en Montilla. Alguns tenen mala llet!

Fa trenta anys, bé 28, quant va néixer en Josep, vam estar alguns estius a aquesta població i ara l’he trobat molt diferent i canviada. Signe dels temps i de la transformació que hi ha hagut arreu. Interessant la visita al celler Espelt, a Vilajuïga, i el Museu de l’anxova i de la sal com a esforç municipal per valorar l’antiga base econòmica de la localitat.

Cabrils, 20 d’agost.

Municipalisme socialista.

Al Palau de Schönbrunn, el 1918, es va signar la renuncia del darrer emperador d’Àustria i de la monarquia dels Habsburg, una de les conseqüències del final de la Primera Guerra Mundial.


A la sortida, puges al Metro (línia 4) en direcció Heiligenstadt. Allà, al final de la línia, a l’estació d’aquest nom contigua a una dels trens de rodalies (S 40), surts davant l’imponent complex del Karl Marx-Hof. Aquest és un immens conjunt de més de 1.382 apartaments municipals que és un dels desenvolupaments més celebrats de l’època de la “Viena roja”. Forma part dels 398 barris obrers construïts entre 1919 i 1934 per l’Ajuntament socialista als voltants de la ciutat, amb més de 60.000 habitatges. El programa es va finançar amb una taxa de luxe imposada als ciutadans rics!!.

(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.49)

El conjunt es manté en molt bones condicions, i es pot observar la visió urbanística, amb els equipaments i zones verdes al seu interior. Deixem la paraula a Claudio Magris:

“El famoso e inmenso conjunto de viviendas obreras construidas por la “Viena roja”, el municipio socialista, después de la Primera Guerra Mundial, nació de la voluntad de reformar, de una confianza en el progreso, del intento de construir una sociedad diferente, abierta a nuevas clases y destinada a ser guiada por éstas. Hoy resulta fácil sonreir ante esta uniforme grisura cuartelera. Pero los patios y los parterres poseen cierta melancólica alegría, hablan de los juegos de los niños que, antes de estas casas habitaban en tugurios o en ratoneras sin nombre y del orgullo de las familias que en estas casas, por primera vez, tuvieron la posibilidad de vivir con dignidad, como personas.” ( “El Danubio”, B-1988)

(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.50)

(Constància, a les parets del complex, dels seus impulsors: l’Alcalde i els regidors, i arquitecte).

Cabrils, 20 d’agost.

19 d’agost, 2006

Mozart. 250 anys.

Àustria commemora enguany els 250 anys del naixement de Mozart. Arreu hi ha una empastifada d’anuncis de les més variades activitats que s’han organitzat per celebrar l’esdeveniment: Exposicions, concerts, adaptacions,… (fins i tot algun publicista ha fet una encertada simbiosi amb la fita esportiva de l’any).
(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.45)

En treuen profit des del punt de vista d’atracció turística, encara que per l’interès cultural i pel cost d’alguns actes queda restringida a un públic d’edats ja madures i amb un cert poder adquisitiu. No obstant, però, per exemple de concerts n’hi ha de variats i per totes les butxaques, sols cal estar atent als pasquins a les portes de les esglésies.

El pelegrinatge pels que ens agrada la música del geni de Salzburg és inevitable. La Mozarthaus a la Domgasse, renovada i adaptada (fins ara se’n deia Figarohaus) com a centre d’interpretació de la seva vida.
(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.46)
La persecució que et fan per tot l’interior del Ring per anar a escoltar un concert amb els intèrprets disfressats d’època dels fragments més coneguts i digeribles de la seva obra, rematats amb la “pachanga” del Danubi Blau i la marxa Radezki de Johann Strauss. Clar que poder estar a la "Sala Dorada" del Musikverein que cada Cap d’any veiem per la tele en mig de turistes d’arreu del món té el seu atractiu.
(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.47)

La satisfacció va venir d’una delicattessen. A la petita “Sala Terrena” de la casa de l’Ordre Teutònica, on Mozart va treballar un temps, un curt però intens concert d’un quartet de corda amb tres de les seves obres que va durar just una hora, i sense “bisos” malgrat l’entusiasme i embadaliment de la cinquantena d’assistents.
(Davant l’impossibilitat de poder penjar fotos al blog, no en sé la causa, si és meva o d’ells, es poden veure al flickr http://www.flickr.com/photos/79547608@N00/ n.48)

Mataró, 19 d’agost.

16 d’agost, 2006

Pieter Bruegel, el Vell.

Una reproducció de “El banquet de noces” de Bruegel m’ha acompanyat a casa des de fa més de trenta anys, primer a Mataró i després a Cabrils. Ara he pogut contemplar l’original a la sala que agrupa un bon nombre de les pintures d’aquest autor al Kunsthistoriche Museum de Viena.

D’obra de Bruegel el Vell n’hi ha escampada arreu, fins i tot la Reina d’Anglaterra en té una de la que també n’hi ha una duplica a Viena. Però el Prado sols en té una i al Kunsthistoriche un bon grapat.

Entre d’altres, “El banquet de noces” ja citat, “La dansa dels camperols”, “El jocs dels infants”, on es pot veure la pervivència de molts d’ells fins quasi bé la meva generació, i avui ja desapareguts, i tres quadres de la sèrie de les estacions del any (la composaven sis): l’inici de la primavera, la tardor, i l’hivern.


(Els caçadors en la neu. L’hivern)

Els detalls d’altres com “La caiguda de Sant Pau”, o “El suïcidi de Saúl”, o “La gran torre de Babel” són fantàstics. Delectar-se en ells és millor que la tele avui.

(La gran torre de Babel)

Mataró, 16 d'agost.

15 d’agost, 2006

Activitats d'estiu. Festival de Santa Florentina.

Un altre any el goig d’estar a la “logia” del Castell de Santa Florentina a Canet de Mar en un dels concerts del seu Festival d’estiu.

Avui el “Claret Piano Quartet”, amb els germans Claret i obres de Schumann i Schubert. El temps no ens ha acompanyat aquesta vegada. La pluja, mira que fa falta però cau a deshora, retarda el començament del concert quasi bé una hora. La primera part es pot desenvolupar, però al descans s’hi torna a posar. La segona part s’endarrereix, però al final també s’aconsegueix fer. Malgrat tot, el temps, l’incertesa i el trencament del ritme desllueixen l’audició tot i la bona voluntat dels organitzadors i la professionalitat dels músics. Llàstima!

Max Oppenheimer. Streichquartett. Österreichische Galerie.


Mataró, 15 d’agost.

Activitats d'estiu. Sant Domingo d'Argentona.

L’agrupació del PSC d’Argentona ens convida a fer el vermouth el segon dia de la festa Major de Sant Domingo. Acompanyem, aquesta vegada, al recentment anomenat nou cap de llista per les municipals, en Salvador Casas. La Montse Brugal es retira després de vint anys. Un altre relleu, també amb gent jove.

Com que és dissabte, la vila bull de visitants a la seva reconeguda festa del càntir. Ara aquest utensili ja no té cap finalitat pràctica més enllà de la decorativa, i acumular-ne la col·lecció es fa complicat a les cases petites. Malgrat tot, rebem amb alegria l’obsequi que ens fa l’Agrupació del càntir corresponent a enguany.

“Soria existe”, al menys en càntirs…Càntir de campanar de Tajueco.
Mataró, 15 d'agost.

Sant Jaume de Frontanyà.

Ja ho va dir Miguel de Unamuno: “¡Levantinos, os pierde la estética!”.

Espero que sapiguem trobar una estètica urbana i cosmopolita com correspon als temps, lluny de l’estètica rural i pairalista pròpia del nacionalisme.

Pasqual, n’havies estat capdavanter: “L’aire de les ciutats ens fa lliures!”.



Mataró, 15 d'agost.

Silenci.

El silenci no és insensibilitat, oblit o ignorància, moltes vegades és impotència, estupor o ràbia. Quin estiu!: El Líban, El Prat, la nena de Mataró, Galícia, més Àfrica, terrorisme,…

Gustav Klim. Mort i Vida. 1911/1915. Leopold Museum.

Mataró, 15 d'agost.

01 d’agost, 2006

Postals: Calendari. Agost.

(Marià Fortuny. Idil·li, 1868. Museu del Prado.)
Vacances.
Mataró, 1 d'agost.