16 d’agost, 2006

Pieter Bruegel, el Vell.

Una reproducció de “El banquet de noces” de Bruegel m’ha acompanyat a casa des de fa més de trenta anys, primer a Mataró i després a Cabrils. Ara he pogut contemplar l’original a la sala que agrupa un bon nombre de les pintures d’aquest autor al Kunsthistoriche Museum de Viena.

D’obra de Bruegel el Vell n’hi ha escampada arreu, fins i tot la Reina d’Anglaterra en té una de la que també n’hi ha una duplica a Viena. Però el Prado sols en té una i al Kunsthistoriche un bon grapat.

Entre d’altres, “El banquet de noces” ja citat, “La dansa dels camperols”, “El jocs dels infants”, on es pot veure la pervivència de molts d’ells fins quasi bé la meva generació, i avui ja desapareguts, i tres quadres de la sèrie de les estacions del any (la composaven sis): l’inici de la primavera, la tardor, i l’hivern.


(Els caçadors en la neu. L’hivern)

Els detalls d’altres com “La caiguda de Sant Pau”, o “El suïcidi de Saúl”, o “La gran torre de Babel” són fantàstics. Delectar-se en ells és millor que la tele avui.

(La gran torre de Babel)

Mataró, 16 d'agost.

1 comentari:

Dessmond ha dit...

La tele només serveix per fer anar el DVD.
Magnífic el quadre de "La gran torre de Babel".