28 de novembre, 2007

Parèntesi.

Imatge extreta del treball “Una poesia visual” del fotògraf indonesi Rarindra Prakarsa.
(gràcies Xavier)
No dic el que penso. No ho puc dir. Em mossego els llavis. Compto fins a deu, fins a cent.
Cal assossegar-se. Empassar-se el gripau, els gripaus. Aguantar, aguantar, aguantar,…

Veurem. Millor no pensar-hi. Surto a passejar. Que em toqui l’aire.
Demà serà un nou dia i tornarà a sortir el sol. Tot plegat... Hi ha setmanes dolentes.


Madrid, 28 de novembre.

25 de novembre, 2007

El debat de la N-II. Els meus arguments.

Vaig anunciar una entrada sobre els arguments que em van portar a fer una contraproposta en el debat que va haver-hi a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés sobre la PNL presentada per ERC relativa al trasllat de la N-II al seu pas per el Maresme. Contraproposta que va ser retocada primer pel Ministeri de Foment i desprès transaccionada amb els proponents tal com vaig explicar. Els argument en els quals em vaig basar per fer la proposta inicial són els següents:

1. Cal pensar en treure del Maresme la carretera de “Madrid a Francia por la Junquera”. Quan la van fer arribava a Barcelona, la travessava i sortia cap al Maresme. Ara, arriba a la conurbació barcelonina, es perd i com el Guadiana i torna aparèixer a Montgat on pretén fer els seu secular camí en una zona densament urbanitzada. No hi ha lloc aquí per una carretera Nacional.

2. Cal incrementar l’oferta de infraestructures de comunicacions viàries i ferroviàries al Maresme, ja que és insuficient per atendre la demanda generada per la seva població actual i la mobilitat que avui en dia genera.

3. Els darrers increments d’infraestructures de mobilitat al Maresme són de fa temps: la C-32 de finals dels anys seixanta, 40 anys; els desdoblament fe la línia fèrria entre Mataró i Arenys, de meitat dels anys vuitanta, 20 anys; la Ronda de Mataró i la prolongació de la C-32 fins a Palafolls, dels anys noranta, més de 10 anys. Les darreres mesures que s’estan portant a terme pacifiquen el trànsit per la N-II, però alhora el fan menys fluït

4. La comarca ha passat de uns 180.000 habitants als anys seixanta del segle passat als 410.000 habitants que té en l’actualitat amb tendència al creixement. Aquest creixement s’ha fet en forma d’urbanització dispersa en moltes de les seves poblacions en les que molts dels nous habitants són “commuters”, encara que les més grans ho han fet en forma compacta.

5. Les institucions de la comarca, especialment el Consell Comarcal, han debatut força el problema que representa l’estat actual de les comunicacions, arribant a documents consensuats, com el del 2004, malgrat que val a dir que és molt difícil mantenir el consens donades les visions existents, moltes vegades contraposades, entre les formacions polítiques i les institucions municipals derivades de les seves diferents perspectives molt difícils d’harmonitzar.

6. La proposta d’ERC (que també sustenten d’altres forces politiques que diuen el mateix) que vam debatre la setmana passada al Congrés no comporta incrementar l’oferta d’infraestructures, sinó que fins i tot pot representar alhora un increment de la demanda al canalitzar trànsit per la C-32 gratuïtament cap a més enllà de la comarca.

7. L’exemple més clar del punt anterior es dóna a Mataró a on des de fa temps s’ha treballat i aconseguit que l’antiga travessia de la N-II sigui una via urbana: rotondes, semàfors, passos de vianants superiors, voreres amples, paredes d’autobusos urbans, palmeres al mig i al costat de la via,...Al mateix temps, la Ronda de Mataró, entre els dos trams de la C-32, és lliure de peatge. Ambdós trams presenten molts moments de congestió, malgrat l’augment d’oferta que va representar la Ronda de Mataró al seu moment. No donen abast a la creixent demanda de mobilitat derivada de les noves circumstàncies.

8. L’increment d’oferta en freqüències del pas de trens entre Mataró i Barcelona a comportat la supressió dels directes i semidirectes que hi havia anteriorment a la línia C-1 de rodalies des de Mataró, i els nous baixadors i els futurs comporten, lògicament, alhora que un increment del servei als possibles usuaris, un increment del temps emprat en el recorregut fins arribar a Barcelona.

9. Cal, doncs, anar cap a un augment de l’oferta i aquí és “on pateix la criatura”. Les propostes de solució tenen moltes dificultats d’acceptació, són costoses i llargues d’execució, requeriran imaginació i comportaran costos territorials evidents. No cal oblidar que la principal línia de la demanda és cap al nucli central de la metròpoli. Les actuacions perifèriques (“l’orbital”) són necessàries però no suficients (ni al meu mode de veure prioritàries. Vid.:Pla estratègic Maresme 2015).


Mataró, 25 de novembre.

Ei, Pepe! El copyright!

El PSOE deixa enrere la Z. Millor. No m’agraden les campanyes personalistes. Per sobre les persones hi han els projectes. Això dels líders que tant s’estila ara deu ser un invent dels que enyoren els pastors de ramats. Home, mesells en som força però ens agradaria que quants més millor ho deixéssim de ser.

Ara s’anuncia un nou eslògan: “La mirada positiva”. Ep!!, això em sona! Fa unes quantes setmanes, des de finals de setembre, m’estic passejant per les agrupacions socialistes de la meva Federació (El Maresme) fent una xerrada que des de la primera vaig titular “Espanya, amb una altra mirada”. Tordera, Argentona, St. Cebrià de Vallalta, Dosrius, St. Vicenç de Montalt, Mataró. I en tinc emparaulades a Cabrera de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Vilassar de Mar,... La sinopsi és senzilla: una altra mirada al exterior, i una altra mirada cap al interior, al territori, a la gent, a l’administració, a la política, a l’economia. Una altra mirada a la Pau.


Pepiño! Royalties, please!

Mataró, 25 de novembre.

24 de novembre, 2007

Entendre la Catalunya d'avui.

S’ha mort, se’ns ha mort, en Paco Candel.

Llegeixo un article sobre el fet d’en Guillem Martínez a El País d’avui, dissabte: “Con sencillez y humildad”.
El busco a l’edició digital per poder reproduir-ne un tros que m’ha agradat. No hi és. Sols ha sortit, sembla, a l’edició impresa de Catalunya. Llàstima, a la resta d’Espanya es perdran una oportunitat per entendre’ns millor, per entendre millor la nostra realitat social i lingüística. Espero que a Catalunya, al menys, s’entengui el seu llegat.

Transcric el paràgraf: “Su libro más representativo fue, sin duda, Els altres catalans (1964), un fenómeno editorial y sociológico que abrió una nueva percepción ante la inmigración y la sociedad que la recibía, una suerte de espejo que excitó a la sociedad a mirarse tal como era, y a explorar su transversalidad. En su elaboración fue importante la participación de Jordi Pujol, que aportó mucha información, así como la Joan Reventós, futuro líder del PSC, quien consideró la redacción del libro tan importante como para facilitar a Candel 12.000 pesetas de la época para que sólo se concentrara en el proyecto. El libro también le supuso el primer viaje al extranjero, a Francia. El PSUC le pagó el billete para explicar al exilio una sociedad que no veía desde hacia 25 años.”

No tinc clar si les actuals generacions, econòmiques, socials i polítiques, estan en la mateixa onda que les dels anys aquells. En tot cas m’agradaria que n’aprenguessin les seves lliçons.

Mataró, 24 de novembre.

23 de novembre, 2007

La N-II al Maresme altre cop a debat al Congrés.*

*(enviada a Capgros.com per la seva publicació)
Aquesta setmana a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés dels Diputats es va veure i fer el debat corresponent d’una Proposició No de Llei que ERC va presentar el passat 18 de maig relativa al funcionament i trasllat de la N-II entre Montgat i Cabrera.

El grup proponent proposava quatre punts que en resum deien (a l’enllaç anterior hi ha el text complert):

1.Convertir la N-II en via urbana i traslladar la N-II a la C-32 i que aquesta fos gratuïta.
2.Incloure al Pressupost del 2008 una partida per estudiar el punt anterior.
3.Actuar per millorar el servei ferroviari.
4. Executar l’abaixador de Premià de Mar.

El portaveu del Grup Parlamentari Socialista a la Comissió em va passar el tema per tal que articulés la resposta adient (val a dir que jo no sóc membre d’aquesta Comissió). Vist el contingut de la Proposició No de Llei, i recuperada la documentació existent sobre el tema, bàsicament els treballs del Consell Comarcal del Maresme, vaig creure convenient proposar una esmena de substitució del text presentat que intentés recollir l’esperit que estava contingut en el document “Mobilitat i infrastructures del Maresme” aprovat per unanimitat pel Ple de Consell i ratificat després pel Consell d’Alcaldes a la primavera de l’any 2004. Per recolzar la meva argumentació vaig fer servir el contingut del recentment publicat “Pla Estratègic del Maresme 2015”.

L'esmena de substitució, un cop contrastada amb els criteris del Ministeri de Foment en un tens estira i afluixa, fent valer el meu coneixement de la problemàtica, va quedar resumida en sis punts:

1. Accelerar la decisió sobre les alternatives previstes pel Ministeri.
2. Afavorir la conversió de la N-II en via urbana
3. Millorar el servei ferroviari en freqüències i unitats de servei.
4. Proposar noves vies ferroviàries.
5. Executar l’abaixador de Premià de Mar (coincident amb la proposta d’ERC).
6. Valorar favorablement la supressió selectiva de peatges a la C-32. (Aquest darrer punt a part dels anteriors ja que la competència d’aquesta via és de la Generalitat i per tant no podíem dirigir-nos al Govern Central).

Així es va registrar la contra proposta el dia abans del debat i vaig enviar-la a tots els portaveus dels grups parlamentaris de la Comissió de Foment.

El següent pas va ser determinar amb el grup proponent (ERC) si hi havia possibilitat d’acceptació o de transacció sobre l’esmena, ja que de no ser així sols es podia votar, a favor o en contra, de la proposició inicial. En Joan Tardà es va avenir a parlar-ne, i va començar una nova negociació sobre les respectives posicions que es va perllongar fins deu minuts abans del debat i que encara es va modificar en el transcurs del mateix.

El text final, que es va aprovar per unanimitat, fet del que n’estic molt content, incorpora punts i posicions de les dues propostes: l’inicial d’ERC i la de substitució del grup socialista. A l’enllaç es pot veure el text íntegre que es va acordar i que en resum diu:

1. Accelerar la decisió sobre totes les alternatives que hi ha sobre la taula. (és a dir, ni sols les de Foment, ni sols les d’alliberar el peatge)
2. afavorir la conversió de la N-II en via cívica (tal com ja existeix a la travessia de Mataró)
3. Actuar en la millora del transport ferroviari. (agafant íntegre el text inicial d’ERC)
4. Proposar noves vies de transport ferroviari.
5. Executar l’abaixador de Premià de Mar (en que coincidíem les dues posicions)
6. Valorar favorablement la supressió de peatges.

Aquest és el treball, moltes vegades de fer puntes de boixets, per acostar posicions i assolir unanimitats que donen més força a les resolucions enlloc de ser acceptades o rebutjades per fraccions polítiques.
Madrid, 22 de novembre.

Utilitats del blog.

L’entrada anterior era nua. Una simple transcripció d’un acord parlamentari sense explicacions, acotacions ni comentaris

Per explicar el debat que va tenir lloc ahir a la Comissió de Foment i Habitatge entorn a una PNL d’ERC sobre la N-II al seu pas pel Maresme necessitava que a la xarxa ja hi hagués penjada la resolució final a que vam aprovar per unanimitat i així poder fer l’enllaç per hipervincle. Com que l'esmentada resolució encara tardarà dies en estar a la web del Congrés vaig optar pel mètode ràpid de penjar-la en el meu propi blog i a partir d’ell possibilitar l’enllaç.

A l’entrada següent penjaré tota l’explicació del debat (i en una altra entrada l’argumentari que vaig fer servir) amb els enllaços que permetin conèixer-ho completament.

Per alguns, fer política és enviar una nota de premsa, o fer unes declaracions, amb el seu punt de vista en el convenciment que els mitjans ho publicaran sense esbrinar res més tot citant-ne la font. Crec que l’explicació que hi haurà a l’article és més pedagògica, encara que no sé si més política (tal com la política s’entén avui i aquí).

Madrid, 22 de novembre.

22 de novembre, 2007

Resolució sobre la N-II al Congrés.

ENMIENDA DE SUSTITUCIÓN (Transaccionada) A LA PNL DE ERC-3.

A la vista del contenido expositivo y dispositivo de la Proposición no de Ley presentada por el Grupo Parlamentario de ERC el 18 de mayo de 2007, nº 161/002301, el grupo parlamentario socialista presenta la siguiente propuesta de enmienda de sustitución:

El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a:

1. Acelerar la decisión, conjuntamente con el Gobierno de la Generalitat de Catalunya, sobre las alternativas diversas propuestas por el Ministerio de Fomento u otras instituciones en relación al posible traslado de la N-II a su paso por El Maresme.

2. Favorecer las políticas municipales que tiendan a convertir la actual carretera N-II en una vía urbana tal como se ha hecho a su paso por el municipio de Mataró.

3. Actuar de manera decidida a favor de la mejora del servicio ferroviario de cercanías, publicitando el alcance y el calendario de las obras e inversiones comprometidas.

4. Proponer nuevas vías de transporte ferroviario para atender convenientemente las necesidades del transporte colectivo de la comarca de El Maresme.

5. Ejecutar, de acuerdo con el Ayuntamiento de Premià de Mar, el proyecto de nueva estación Premià-Camp de Mar al objeto de poder utilizar las partidas presupuestarias previstas y no ejecutadas en los últimos años

El Congreso de los Diputados, asimismo, valora favorablemente la política de supresión paulatina y selectiva de las barreras de peajes secundarios de la Autopista C-32 y espera su continuidad.


Madrid, 21 de noviembre de 2007.

17 de novembre, 2007

Fred.


En aquests temps de canvi climàtic no estem acostumats que en mig de la tardor vingui una onada de fred. Segurament no fa tants anys hagués estat més normal, però ara ens ha agafat en ple canvi de la roba del armari i ens ha sorprès.

Mataró, 17 de novembre.

16 de novembre, 2007

Manuel Marín.

(Portada de El País d'avui)


Un altre destacat polític de la meva generació anuncia que abandona la política. Va començar molt jove. Hi porta més de mitja vida havent assolit altes responsabilitats. Crec que està en plena forma i podria donar molt joc encara. Ell, i altres, ho deuen saber.

Intueixo que se’n va fastiguejat. La frase és expressiva: "En esta legislatura, todo esfuerzo intelectual y de pensamiento terminaba contaminado con una pelea de medio pelo". Cert, el nivell és baix i el to moltes vegades cansa.

Bona sort, President, i gràcies pel esforç.

Mataró, 16 de novembre.

P'08. Pragmatisme, una nova "pinça", i el Rei.*

*(article per Capgros.com)

Al Congrés, setmana exclusivament de debat del Pressupost ’08. Repetició del debat, ara al Ple durant tres dies seguits, de les més de 4.000 esmenes vives que es mantenen de la Comissió. Al igual que en Comissió, al Ple es produeix una continuada corrua de portaveus-ponents dels diferents grups que disserten contra el “Diari de Sessions” ja que a l’hemicicle hi ha poca assistència llevat dels moments, llargs, de votació.

Poques correccions respecte el dictamen que va sortir de Comissió. Temes molt menors, alguns curiosos per a mi com el de l’acceptació d’una esmena d’IU-ICV de que el Govern estudiï considerar que les famílies monoparentals amb dos fills siguin considerades famílies nombroses (?).

El grup del PNV manté a prova de foc el pacte sòlid que va establir a partir, suposo, d’una reciprocitat amb els pressupostos de la seva comunitat autònoma i de la consecució de algunes contrapartides concretes. D’entrada no hi va haver esmena a la totalitat per part del PNV; el seu vot en contra als que es van presentar, lògic; i les esmenes parcials pactades. En aquest punt, dos aspectes: primer, un grapat d’esmenes de temes primordialment de recolzament a centres tecnològics de desenvolupament industrial i també algunes qüestions culturals; i dos, la renuncia a presentar altres esmenes independentment d’aquestes. També, lògicament, el seu vot alineat sempre amb el del grup socialista.

Amb aquest acord els dos grups que estan en minoria a les seves respectives Cambres aconsegueixen dues coses alhora: primer, vots per tirar endavant la seva corresponent proposta principal i dos, la introducció de partides en temes que els interessen que s’afegeixen al conjunt presentat. Més enllà dels “principis”, el pragmatisme. Els de CiU, en els moments finals, també s’apunten a aquesta estratègia i aconsegueixen fer una “perdigonada”.

S’intueix una nova “pinça” de contraris contra el Govern. Els grups d’ERC i del PP coincideixen moltes vegades, i en alguns moments claus, no sé si volgudament o per simple coincidència, però l’efecte estètic (i evidentment polític) és xocant.

En el tram final, un cop d’efecte d’ERC que presenta un recurs contra la presentació dels vots particulars que va formular el grup socialista a la incorporació de les set esmenes que van ser aprovades en Comissió amb el vot contrari socialista, al aconseguir que la Mesa del Congrés (4 PP a favor, 3 PSOE en contra, i l’abstenció de CiU i IU-ICV) l’accepti i no hi hagi, doncs, possibilitats de tornar-les enrera.

Un debat recurrent d’altres anys es produeix entorn les esmenes que proposen ERC i IU-ICV respecte a la secció 01 (Casa Reial): Que el Rei tingui un sou i que aquest sigui igual, o poc més, al del President del Govern; que les membres de la Casa Reial facin declaració de béns i tinguin les mateixes incompatibilitat que els funcionaris públics; que es controli i sigui coneguda la despesa de la Casa Reial,....Bé, crec que no caldria esmerçar-s’hi massa en debatre-ho. Els que les proposen, des dels seus principis que hauríem d’acceptar i donar per coneguts, ho fan lògicament i legítimament. Coneguda també la posició lògica i legítima dels que vam acceptar el que diu la Constitució (art. 65.1) el debat no hauria d’anar gaire més enllà de l’afirmació de les respectives posicions. (Aprofito per apuntar algunes percepcions personals a dia d’avui. Crec que la Institució Monàrquica no ens surt relativament gaire cara. Potser altres fórmules podrien ser, a més, més complicades políticament tal com està el pati polític del país).

Però amb el ressò mediàtic que darrerament s’ha donat a aquest tema, tots, els uns i els altres, s’hi enganxen estèrilment. Algun dia, més endavant, farem un debat més aprofundit i rigorós, menys visceral i de “principis”, per valorar convenientment els avantatges i inconvenients de la forma de representació de l’Estat.

Madrid, 14 de novembre.

La solució.

Joves enginyers troben la solució per l’entrada de l’AVE a Barcelona.

video

Mataró, 16 de novembre.

10 de novembre, 2007

Canviar la bicicleta?

Potser em canviï la bicicleta. Estic mirant catàlegs.


Antics (del 1894). Reproducció artística “Les Autentiques et les Imaginaires




Moderns (au!, com lluiria amb una d’aquestes!)



Mataró, 10 de novembre.

09 de novembre, 2007

P'08. El debat de les esmenes -3.

Doncs, si. Es van fer acords puntuals amb IU-ICV i amb CiU. ERC va tornar a quedar fora. Un grapat en cada cas que el GPS va transaccionar sobre esmenes que aquests grups havien presentat. Temes de Foment, Habitatge, Indústria, Cultura, Educació i Ciència,... En ambdós casos “perdigonada” dispersa, és a dir, quantitats generalment petites sobre munió d’objectius territorials o sectorials que permeten als qui les aconsegueixen rendiment polític. És el preu a pagar pel grup principal que governa en minoria. Suposo que algú a la Direcció del Grup va dormir poc la nit del dimecres al dijous, s’ampliaven els acord que ja hi havia al començament del debat pagant un preu en termes polítics i de pressupost.

Amb aquests acords la perspectiva de les votacions de les esmenes que restaven pendents s’enfocava amb més tranquil·litat. Sempre podrien donar-se sorpreses, com finalment va passar, però es tancaven força les possibilitats de que es produïssin.

El debat va tornar a anar ràpid. La votació del migdia es va ajornar per poder tramitar correctament les transaccions i que tots els grups en tinguessin coneixement i podessin votar en conseqüència i decidir les seves estratègies. Dues tongades de votacions que ens van portar fins a les 9 del vespre.

Sols van passar quatre esmenes dels varis milers que es van debatre. D’una tacada, recordo que en vam fer més de 500 del grup d’ERC a la secció 17 (Foment). I algun altre cas de paquets semblants del PP. Ens hi haguéssim mort d’una a una. De les que van passar, dues de menors, de NB altre cop, i d’ERC. Les grosses foren una d’IU-ICV, de uns 38 milions d’euros per dotar recursos per lluitar contra la sinistralitat laboral, i l’altra d’ERC de 180 milions d’euros per transferències a altres administracions per programes d’integració d’immigrants. 19 vots a favor, 19 en contra, cap abstenció, i per vot ponderat s’aproven. El únic vot del grup Mixt decideix, malgrat que al Ple els seus diferents components es reparteixin a favor i en contra.

El problema que plantegen aquestes esmenes, les grosses, no és tant el concepte, que tothom pot estar-hi d’acord, sinó el seu elevat import i contra què van carregades, ja que ho fan contra la partida de despeses diverses del Ministeris (la famosa secció 31) que amb aquesta operació quedava completament desballestada. Ara, suposo, que serà motiu de debat altra vegada al Ple de la setmana que ve, ja que incorporades aquestes esmenes al dictamen, el GPS presentarà un vot particular per intentar donar-hi la volta i rebutjar-les.

Com que avui és festa a Madrid ja que és la Mare de Déu de la Almudena haurem d’esperar a dilluns per conèixer l’estratègia concreta que es portarà a terme. Alguna incògnita queda, doncs, per resoldre. Sempre he pensat que la tramitació dels Pressupostos aquest any no seria senzilla, malgrat que fins ara no es pot dir que hagi anat gaire malament.


Mataró, 9 de novembre.

08 de novembre, 2007

P'08. El debat de les esmenes-2.

Ahir va anar força ràpid. Es va poder fer tot el programa abans de votar, fins i tot les seccions de Foment i Medi Ambient. La votació va ser llarga, però a les 10 del vespre ja estàvem.

Les votacions van posar de manifest, més enllà dels discursos que havíem sentit durant tot el dia, els recolzaments precisos que té el Govern per aprovar tots els aspectes concrets del Pressupost.

La Comissió està composada per 38 membres que es reparteixen en 18 del GPS, 15 del GPPP, i un per cada un del altre grups, CiU, ERC, PNV, IU-ICV i Mixt. Amb l’acord que el PNV va arribar amb el Govern per aquest Pressupostos la relació de forces a la Comissió parteix d’un inicial meitat / meitat, amb el consegüent possibilitat d’empat que es resolt pel vot ponderat segons el total de diputats de cada bloc. De produir-se l’empat els contraris al Govern guanyen, pel que hi havia una certa expectació per veure com s’anirien produint les votacions. Era difícil, però no impossible la coincidència en el mateix sentit entre grups heterogenis. Però es podia donar puntualment, en aspectes concrets.

L’acord amb el PNV va funcionar impecablement a excepció d’un sol cop, sembla per error, en dues esmenes de Nafarroa Bai sobre ajuts en cooperació al desenvolupament (una d’elles molt quantiosa), en que el GPS es va quedar sol i va perdre. En altres dues ocasions, en una altra esmena de NB, per arranjar una font en un espai públic(500.000 euros), i en una esmena de CiU sobre reconeixement als serveis als que van fer la guerra del Ifni (l’any 75), es va produir un empat que va guanyar l’oposició. Del miler d’esmenes que en aquesta primera tongada es van veure el GPS sols va oferir una transacció amb IU, sobre reconeixement als que van patir la Llei de “vagos i maleantes” durant el franquisme, que es va aprovar i també va acceptar una esmena “in voice” que va presentar el PP sobre un ajut al Consell Espanyol del Moviment Europeu i que es va votar per unanimitat.

Els que estant quedant completament fora de joc són els d’ERC. La seva actuació parlamentaria en els darrers temps els ha anat allunyant progressivament del Govern al que inicialment havien recolzat. Les votacions, començades ja en l’esmena a la totalitat, van posar de manifest un trencament total que els portaveus d’aquest grup van constatar amb amargor. En molts cops, i especialment en les votacions de resum que es fa al final de cada capítol i secció del Pressupost, els vots contraris eren conjuntament sols d’ERC i del PP.

Veurem com anirà tot avui. Sembla que hi ha alguns acord puntuals.

Madrid, 8 de novembre.

P'08. Les esmenes parcials.

Comencem dos dies seguits de Comissió de Pressupostos per discutir les esmenes parcials. En són més de 4500. I fins al darrer moment hi ha intents de “colar-ne” de noves. Es fan transaccions, esmenes “in voice”, i coses semblants. Es respira neguit, és una forma de treball complicada, especialment quan cal fer negociacions per pactar o introduir alguna partida fins el darrer moment

Hi ha dos tipus d’esmenes parcials: les que presenten els grups que han recolzat la tramitació del projecte rebutjant les esmenes a la totalitat i les que presenten els que van presentar i votar esmenes a la totalitat. En el primer cas és tradició que en la primera reunió de la ponència que dictamina el projecte s’acordi incorporar-les directament al dictamen i que no hi hagi discussió de les mateixes. Com que es suposa que s’aprovaran s’estalvia el tràmit de la seva discussió. Per tant, sols es deixen per discussió unes 4000...

El debat comença amb unes consideracions generals de tots els grups sobre el conjunt del Pressupost que són repetició del debat que ja es va fer fa unes setmanes sobre la totalitat del mateix. Curiosament els grups que s’hi oposen justifiquen les seves esmenes parcials dient que tenen la pretensió de capgirar-lo en funció de la seva visió. Comencem bé! Home, es pot suposar que hi ha alguna possibilitat de pretendre canviar alguns detalls, però pensar que es podrien acceptar esmenes d’un sentit contrari a la majoria que va recolzar el pressupost és una manifestació que no té cap sustentació lògica.

Després, una processó de portaveus diferents en cada un dels capítols i les seccions. Els grups petits ho tenen més difícil per rotar els seus portaveus. Evidentment no es poden discutir les esmenes una per una, no acabaríem mai, sinó que cada grup defensa el que creu més important. Els del PP fan, prèviament, esmenes a la totalitat a cada secció que tampoc tenen cap senti i aprofiten per fer més que explicacions de les seves esmenes crítiques a la gestió del Govern.

Sembla que anem de pressa. La primera votació està prevista per les 20h. continuant a la nit fins acabar les seccions més llargues que són la 17 (Ministeri de Foment), amb les esmenes de campanar, i la 23 (Ministeri de Medi Ambient).

Espero que podrem anar-nos a dormir aviat, demà continuarem.

Madrid, 7 de novembre.

06 de novembre, 2007

Els colors de la tardor.


1. Millau. Conques.

Quasi bé mil anys separen aquestes dues construccions de l’home.


A començaments del segle XXI el pont de Millau dissenyat per Norman Foster, que facilita la connexió viària Sud-Nord (o al revés, si voleu) pel centre de França. Una obra d’enginyeria que ha esdevingut tot una atracció turística amb botiga de souvenirs inclosa.






Mentre que a començaments del segle XI es començava a aixecar l’abadia de Sainte Foy de Conques, meravella del romànic, en el camí de Saint Jacques de Compostela, cap a la llavors fi del món.



2. Najac. L’Oustal del Barry.




La boira no s’ha aixecat fins després de dinar i ens ha impedit assaborir de la vista que es veu des del castell de Najac, situat en el “creneau” en un meandre del riu Aveyron. En la visita hem après historia de França i arquitectura militar. El van fer tant bé que mai va ser conquerit per la força.

Menú degustació a l’Oustal del Barry, que en occità deu voler dir hostal del barri ja que està situat al faubourg del castell.
La tarda cau de pressa en aquesta època del any i la fa molt curta encara que hem tingut temps per passejar per la zona comercial de la capçalera de la comarca, Villefranche de Rouergue.




3. Sarlat la Caneda. Rocamadour.


El mercat del dissabte omple els carrers del vell centre de Sarlat el que impossibilita veure’l amb tranquil·litat i apreciar-ne correctament els seus valors. Entrant a la catedral de Saint Sacerdos m’he topat amb un parell de coneguts barcelonins de la meva època d’alcalde. Feina per dinar, els restaurant són petits i de turistes badocs n’érem forces.
Arribem a Rocamadour ja sense boira però amb el sol ben baix. Des del castell hem baixat tranquils pensant que tornaríem a pujar amb l’ascensor, però se’ns a fet tard, hem perdut el darrer viatge (a les 17h.) i no hem tingut més remei que tornar a dalt a peu per la gran escalinata i fer després el via crucis. Quant llocs com aquest hi ha arreu que amb l’excusa d’una privilegiada o excepcional ubicació i un reclam religiós acaben esdevenint parcs turístics.




Un altre poble penjat a la paret d’un congost com tants d’altres n’hi ha a aquesta regió. La temporada està a punt de acabar-se i els establiments comercials (?) fan els seus darrers reclams advertint l’imminent tancament. En mig de la boira altre vegada, humitat, xemeneies fumejant, escàs moviment malgrat ser diumenge, cases abandonades, restaurades, reconstruïdes,... Abans, clar, hi havia pagesos. La terra sembla ben rica, però aquest sector quedarà molt reduit. Sort n’han tingut de la PAC! Ara, turistes amb una guia a les mans que mantenen l’habitat, restaurants, records, productes del “terroir”, artesania... Això és el que produïm les societats riques.
El sol ens surt a rebre quan passem per Carcassonne al començar la tarda. L’autopista va més plena en sentit contrari. Al Portús ja hi ha cua de “gavatxos” que retornen del sol cap a la boira. En tenen per mesos! Ah! I moltes autocaravanes per les carreteres. Me les miro amb delit.



Madrid, 6 de novembre.

04 de novembre, 2007

Postals: Calendari. Novembre.


Les très Riches Heures du Duc de Berry
Calendrier. Novembre. XVème siècle.
Mataró, 4 de novembre.