A començaments del segle XXI el pont de Millau dissenyat per Norman Foster, que facilita la connexió viària Sud-Nord (o al revés, si voleu) pel centre de França. Una obra d’enginyeria que ha esdevingut tot una atracció turística amb botiga de souvenirs inclosa.
Mentre que a començaments del segle XI es començava a aixecar l’abadia de Sainte Foy de Conques, meravella del romànic, en el camí de Saint Jacques de Compostela, cap a la llavors fi del món.
La boira no s’ha aixecat fins després de dinar i ens ha impedit assaborir de la vista que es veu des del castell de Najac, situat en el “creneau” en un meandre del riu Aveyron. En la visita hem après historia de França i arquitectura militar. El van fer tant bé que mai va ser conquerit per la força. 
Menú degustació a l’Oustal del Barry, que en occità deu voler dir hostal del barri ja que està situat al faubourg del castell.
El mercat del dissabte omple els carrers del vell centre de Sarlat el que impossibilita veure’l amb tranquil·litat i apreciar-ne correctament els seus valors. Entrant a la catedral de Saint Sacerdos m’he topat amb un parell de coneguts barcelonins de la meva època d’alcalde. Feina per dinar, els restaurant són petits i de turistes badocs n’érem forces.
Arribem a Rocamadour ja sense boira però amb el sol ben baix. Des del castell hem baixat tranquils pensant que tornaríem a pujar amb l’ascensor, però se’ns a fet tard, hem perdut el darrer viatge (a les 17h.) i no hem tingut més remei que tornar a dalt a peu per la gran escalinata i fer després el via crucis. Quant llocs com aquest hi ha arreu que amb l’excusa d’una privilegiada o excepcional ubicació i un reclam religiós acaben esdevenint parcs turístics.
Un altre poble penjat a la paret d’un congost com tants d’altres n’hi ha a aquesta regió. La temporada està a punt de acabar-se i els establiments comercials (?) fan els seus darrers reclams advertint l’imminent tancament. En mig de la boira altre vegada, humitat, xemeneies fumejant, escàs moviment malgrat ser diumenge, cases abandonades, restaurades, reconstruïdes,... Abans, clar, hi havia pagesos. La terra sembla ben rica, però aquest sector quedarà molt reduit. Sort n’han tingut de la PAC! Ara, turistes amb una guia a les mans que mantenen l’habitat, restaurants, records, productes del “terroir”, artesania... Això és el que produïm les societats riques.
El sol ens surt a rebre quan passem per Carcassonne al començar la tarda. L’autopista va més plena en sentit contrari. Al Portús ja hi ha cua de “gavatxos” que retornen del sol cap a la boira. En tenen per mesos! Ah! I moltes autocaravanes per les carreteres. Me les miro amb delit.
Madrid, 6 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada