Doncs, si. Es van fer acords puntuals amb IU-ICV i amb CiU. ERC va tornar a quedar fora. Un grapat en cada cas que el GPS va transaccionar sobre esmenes que aquests grups havien presentat. Temes de Foment, Habitatge, Indústria, Cultura, Educació i Ciència,... En ambdós casos “perdigonada” dispersa, és a dir, quantitats generalment petites sobre munió d’objectius territorials o sectorials que permeten als qui les aconsegueixen rendiment polític. És el preu a pagar pel grup principal que governa en minoria. Suposo que algú a la Direcció del Grup va dormir poc la nit del dimecres al dijous, s’ampliaven els acord que ja hi havia al començament del debat pagant un preu en termes polítics i de pressupost.
Amb aquests acords la perspectiva de les votacions de les esmenes que restaven pendents s’enfocava amb més tranquil·litat. Sempre podrien donar-se sorpreses, com finalment va passar, però es tancaven força les possibilitats de que es produïssin.
El debat va tornar a anar ràpid. La votació del migdia es va ajornar per poder tramitar correctament les transaccions i que tots els grups en tinguessin coneixement i podessin votar en conseqüència i decidir les seves estratègies. Dues tongades de votacions que ens van portar fins a les 9 del vespre.
Sols van passar quatre esmenes dels varis milers que es van debatre. D’una tacada, recordo que en vam fer més de 500 del grup d’ERC a la secció 17 (Foment). I algun altre cas de paquets semblants del PP. Ens hi haguéssim mort d’una a una. De les que van passar, dues de menors, de NB altre cop, i d’ERC. Les grosses foren una d’IU-ICV, de uns 38 milions d’euros per dotar recursos per lluitar contra la sinistralitat laboral, i l’altra d’ERC de 180 milions d’euros per transferències a altres administracions per programes d’integració d’immigrants. 19 vots a favor, 19 en contra, cap abstenció, i per vot ponderat s’aproven. El únic vot del grup Mixt decideix, malgrat que al Ple els seus diferents components es reparteixin a favor i en contra.
El problema que plantegen aquestes esmenes, les grosses, no és tant el concepte, que tothom pot estar-hi d’acord, sinó el seu elevat import i contra què van carregades, ja que ho fan contra la partida de despeses diverses del Ministeris (la famosa secció 31) que amb aquesta operació quedava completament desballestada. Ara, suposo, que serà motiu de debat altra vegada al Ple de la setmana que ve, ja que incorporades aquestes esmenes al dictamen, el GPS presentarà un vot particular per intentar donar-hi la volta i rebutjar-les.
Com que avui és festa a Madrid ja que és la Mare de Déu de la Almudena haurem d’esperar a dilluns per conèixer l’estratègia concreta que es portarà a terme. Alguna incògnita queda, doncs, per resoldre. Sempre he pensat que la tramitació dels Pressupostos aquest any no seria senzilla, malgrat que fins ara no es pot dir que hagi anat gaire malament.
Amb aquests acords la perspectiva de les votacions de les esmenes que restaven pendents s’enfocava amb més tranquil·litat. Sempre podrien donar-se sorpreses, com finalment va passar, però es tancaven força les possibilitats de que es produïssin.
El debat va tornar a anar ràpid. La votació del migdia es va ajornar per poder tramitar correctament les transaccions i que tots els grups en tinguessin coneixement i podessin votar en conseqüència i decidir les seves estratègies. Dues tongades de votacions que ens van portar fins a les 9 del vespre.
Sols van passar quatre esmenes dels varis milers que es van debatre. D’una tacada, recordo que en vam fer més de 500 del grup d’ERC a la secció 17 (Foment). I algun altre cas de paquets semblants del PP. Ens hi haguéssim mort d’una a una. De les que van passar, dues de menors, de NB altre cop, i d’ERC. Les grosses foren una d’IU-ICV, de uns 38 milions d’euros per dotar recursos per lluitar contra la sinistralitat laboral, i l’altra d’ERC de 180 milions d’euros per transferències a altres administracions per programes d’integració d’immigrants. 19 vots a favor, 19 en contra, cap abstenció, i per vot ponderat s’aproven. El únic vot del grup Mixt decideix, malgrat que al Ple els seus diferents components es reparteixin a favor i en contra.
El problema que plantegen aquestes esmenes, les grosses, no és tant el concepte, que tothom pot estar-hi d’acord, sinó el seu elevat import i contra què van carregades, ja que ho fan contra la partida de despeses diverses del Ministeris (la famosa secció 31) que amb aquesta operació quedava completament desballestada. Ara, suposo, que serà motiu de debat altra vegada al Ple de la setmana que ve, ja que incorporades aquestes esmenes al dictamen, el GPS presentarà un vot particular per intentar donar-hi la volta i rebutjar-les.
Com que avui és festa a Madrid ja que és la Mare de Déu de la Almudena haurem d’esperar a dilluns per conèixer l’estratègia concreta que es portarà a terme. Alguna incògnita queda, doncs, per resoldre. Sempre he pensat que la tramitació dels Pressupostos aquest any no seria senzilla, malgrat que fins ara no es pot dir que hagi anat gaire malament.
Mataró, 9 de novembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada