El debat de la N-II. Els meus arguments.

Vaig anunciar una entrada sobre els arguments que em van portar a fer una contraproposta en el debat que va haver-hi a la Comissió de Foment i Habitatge del Congrés sobre la PNL presentada per ERC relativa al trasllat de la N-II al seu pas per el Maresme. Contraproposta que va ser retocada primer pel Ministeri de Foment i desprès transaccionada amb els proponents tal com vaig explicar. Els argument en els quals em vaig basar per fer la proposta inicial són els següents:

1. Cal pensar en treure del Maresme la carretera de “Madrid a Francia por la Junquera”. Quan la van fer arribava a Barcelona, la travessava i sortia cap al Maresme. Ara, arriba a la conurbació barcelonina, es perd i com el Guadiana i torna aparèixer a Montgat on pretén fer els seu secular camí en una zona densament urbanitzada. No hi ha lloc aquí per una carretera Nacional.

2. Cal incrementar l’oferta de infraestructures de comunicacions viàries i ferroviàries al Maresme, ja que és insuficient per atendre la demanda generada per la seva població actual i la mobilitat que avui en dia genera.

3. Els darrers increments d’infraestructures de mobilitat al Maresme són de fa temps: la C-32 de finals dels anys seixanta, 40 anys; els desdoblament fe la línia fèrria entre Mataró i Arenys, de meitat dels anys vuitanta, 20 anys; la Ronda de Mataró i la prolongació de la C-32 fins a Palafolls, dels anys noranta, més de 10 anys. Les darreres mesures que s’estan portant a terme pacifiquen el trànsit per la N-II, però alhora el fan menys fluït

4. La comarca ha passat de uns 180.000 habitants als anys seixanta del segle passat als 410.000 habitants que té en l’actualitat amb tendència al creixement. Aquest creixement s’ha fet en forma d’urbanització dispersa en moltes de les seves poblacions en les que molts dels nous habitants són “commuters”, encara que les més grans ho han fet en forma compacta.

5. Les institucions de la comarca, especialment el Consell Comarcal, han debatut força el problema que representa l’estat actual de les comunicacions, arribant a documents consensuats, com el del 2004, malgrat que val a dir que és molt difícil mantenir el consens donades les visions existents, moltes vegades contraposades, entre les formacions polítiques i les institucions municipals derivades de les seves diferents perspectives molt difícils d’harmonitzar.

6. La proposta d’ERC (que també sustenten d’altres forces politiques que diuen el mateix) que vam debatre la setmana passada al Congrés no comporta incrementar l’oferta d’infraestructures, sinó que fins i tot pot representar alhora un increment de la demanda al canalitzar trànsit per la C-32 gratuïtament cap a més enllà de la comarca.

7. L’exemple més clar del punt anterior es dóna a Mataró a on des de fa temps s’ha treballat i aconseguit que l’antiga travessia de la N-II sigui una via urbana: rotondes, semàfors, passos de vianants superiors, voreres amples, paredes d’autobusos urbans, palmeres al mig i al costat de la via,...Al mateix temps, la Ronda de Mataró, entre els dos trams de la C-32, és lliure de peatge. Ambdós trams presenten molts moments de congestió, malgrat l’augment d’oferta que va representar la Ronda de Mataró al seu moment. No donen abast a la creixent demanda de mobilitat derivada de les noves circumstàncies.

8. L’increment d’oferta en freqüències del pas de trens entre Mataró i Barcelona a comportat la supressió dels directes i semidirectes que hi havia anteriorment a la línia C-1 de rodalies des de Mataró, i els nous baixadors i els futurs comporten, lògicament, alhora que un increment del servei als possibles usuaris, un increment del temps emprat en el recorregut fins arribar a Barcelona.

9. Cal, doncs, anar cap a un augment de l’oferta i aquí és “on pateix la criatura”. Les propostes de solució tenen moltes dificultats d’acceptació, són costoses i llargues d’execució, requeriran imaginació i comportaran costos territorials evidents. No cal oblidar que la principal línia de la demanda és cap al nucli central de la metròpoli. Les actuacions perifèriques (“l’orbital”) són necessàries però no suficients (ni al meu mode de veure prioritàries. Vid.:Pla estratègic Maresme 2015).

Mataró, 25 de novembre.