El municipi de Seseña (Toledo) està d’actualitat per la construcció en el seu terme d’un “especial” conjunt urbanístic.
Algunes dades per comprendre l’operació: el municipi té uns 9.000 habitants (el 2003, 6.950 de dret i uns 8.500 de fet); el conjunt que s’està construint és de 13.508 habitatges; te tres nuclis de població, un d’ells, Seseña Nueva, va ser construït per la D. Gral. de Regiones Devastadas després de la Guerra Civil; és fronterer amb la Comunitat de Madrid que el rodeja completament pel Nord i per l’Est; el travessa l’autovia d’Andalusia (N-IV) i està a 36 Km. de la Porta del Sol; ara mana IU, però es va aprovar l’operació urbanística esmentada amb els vots del PP i del PSOE.
Vaig voler anar a veure-ho. Aquí està el resultat.
Algunes dades per comprendre l’operació: el municipi té uns 9.000 habitants (el 2003, 6.950 de dret i uns 8.500 de fet); el conjunt que s’està construint és de 13.508 habitatges; te tres nuclis de població, un d’ells, Seseña Nueva, va ser construït per la D. Gral. de Regiones Devastadas després de la Guerra Civil; és fronterer amb la Comunitat de Madrid que el rodeja completament pel Nord i per l’Est; el travessa l’autovia d’Andalusia (N-IV) i està a 36 Km. de la Porta del Sol; ara mana IU, però es va aprovar l’operació urbanística esmentada amb els vots del PP i del PSOE.
Vaig voler anar a veure-ho. Aquí està el resultat.
Ara les preguntes: Aquest municipi te Pla General d’Ordenació Urbana? Si el té: Qui el va aprovar? Possibilitava aquest desenvolupament? En quines condicions? Si no el té: Sota quina figura administrativa es pot donar la llicència per fer una operació semblant? El que em passa és que malgrat la meva història ja m’he perdut en la normativa que regeix avui aquests temes al conjunt de l’Estat i a les diferents CCAA, la seva aplicació i control, i no entenc res del que succeeix, o millor, com i perquè succeeix, a diversos punts del país, i no em refereixo a les causes que són obvies sinó als fets en sí.
És evident la pressió urbanística que pateixen els entorns de les grans ciutats capitals i la utilització de les avantatges del efecte frontera pel municipis que poden aprofitar-se’n. Alguns en el món local estan en el ull de l’huracà, però no carreguem sols la responsabilitat en ells.
(curiosament la pàgina d’urbanisme de la web del municipi està en construcció)
Mataró, 31 d'agost.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada