Abans de començar l’acte electoral amb el que estrenàvem el nou espai Cerdanyola del PSC, en Manuel Patricio en nom d’un grapat d’artistes i gent de la cultura de Mataró va llegir un manifest de recolzament a Zapatero i va anunciar que ells s’ajuntaven a la plataforma de suport “Defender la alegría”.En Carlos Soriano va llegir fragments d’un article del poeta Antonio Machado publicat a La Vanguardia a l’any 38 en que recordava les imatges del seu record de quan va veure per primera vegada a Pablo Iglesias. Ara que es treuen en campanya els nens i les nenes, el cap i el cor, va estar molt bé retreure aquell vell article:
“Los que somos ya viejos y empezamos a vivir muy pronto evocamos hoy, la figura del compañero Iglesias –así se llamaba entonces- , de aquel joven obrero de palabra ardiente, de elocuencia cordial. Era yo un niño de trece años, Pablo Iglesias, un hombre en la plenitud de la
vida. Recuerdo haberle oído hablar entonces –hacia 1889- en Madrid, probablemente un domingo (¿un Primero de Mayo?), acaso en los jardines del Buen Retiro. No respondo de la exactitud de estos datos, tal vez mal retenidos en la memoria. La memoria es infiel: no sólo borra y confunde, sino que, a veces, inventa, para desorientarnos. De lo único que puedo responder es de la emoción que en mi alma iban despertando las palabras encendidas de Pablo Iglesias.”Quan em va tocar intervenir vaig improvisar completament, al revés de l’acte del diumenge passat en que vaig portar-me’l ben preparat i per escrit.
Al mateix carrer i vorera, no gaire lluny del nostre nou local vaig passar per davant del també nou local del PP. Se’m va ocórrer una metàfora: “Hay que escoger entre los azules, en referència al color de la seva campanya, y los rojos, en referència a la nostra”. Això. Cal escollir entre “los azules” i “los rojos”. Ho enteneu bé, oi?.
Per acabar el dia sopar a Dosrius, al pavelló esportiu. Els companys van organitzar un sopar de pa amb tomàquet per 300 persones amb l’Alcalde Jo al capdavant i amb la companya Conxita Campoy que va arribar just a temps ja que venia d’una altre acte a Vilassar de Dalt. Allà vaig desenvolupar amb més calma les opcions possibles pel diumenge de les eleccions i què representen, amb exemples comparatius de les respectives propostes electorals: l’abstenció, el vot en blanc, les opcions minoritàries i vaig tornar a acabar amb els blaus i els vermells. Nosaltres, a votar, a votar vermell, a votar socialista!
*******************
Llegit al diari:
"Y yo me pregunto ¿por qué va a ser mejor improvisar que traer algo preparado? Si a alguien le gusta la improvisación que se vaya al teatro a ver a La Maña. ¿Deberíamos tener más confianza en los políticos que no leen? ¿No es más digno de confianza aquel que lleva escrito lo que quiere decir? Para mí sí. Significa que se lo ha preparado, que no quiere olvidar ningún detalle. Pero vivimos en un mundo en que lo que queda bien es improvisar (o fingir que se improvisa)."
EMPAR MOLINER. “Por exigencias del guión”. El Pais. Ed. Catalunya, 27-02-08.
Mataró, 1 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada