Les Falles de València.

Feia molts anys que volia anar a veure Les Falles, però les circumstàncies laborals mai ho havien fet possible. És una de les nostres grans festes que no havia presenciat encara. Enguany, amb la Setmana Santa tan avançada s’ha donat l’ocasió per poder complir aquest vell desig.

Va ser un encert anar-hi en ferrocarril. Puntual i còmode.L’estació del Nord està en el centre de la ciutat. Baixes del tren i ja hi ets. No t’has de preocupar per on deixar el cotxe que deu ser un problema considerable aquests dies allà. El preu del viatge, anar i tornar per dues persones, resulta si fa no fa el mateix que en cotxe amb l’avantatge que et porten confortablement i sense el risc ni l’angoixa que representa sempre d’alguna manera el conduir. I al final de la jornada, cansats, no hi ha res com deixar-se caure al seient de turista del Euromed i reposar adequadament rememorant la jornada sense haver d’estar pendent de la carretera i fer una cabeçada si s’escau.

La festa va complir totes les expectatives que en tenia. Sensacional!. No tinc cap coneixement especial del món “fallero”, però crec que ha de tenir tota una component sociològica que deu ser prou coneguda. M’ho faré explicar pels companys d’aquelles terres.

Vaig coincidir en un carrer qualsevol amb la Carme Alborch, elegant ella com sempre, que em va felicitar pel resultats electorals, però lògic, anava a la seva, estava a la seva festa. Un regidor de Mataró, en Vicenç Garcia, valencià ell i de CiU, em va saludar quant feia la foto corresponent a la Mare de Déu dels Desemparats, la patrona, en mig de pilons de flors i de gent. Alguns altre mataroní també em va saludar. La impressió, molt coneguda, és que hi ha molta “societat” al darrera d’una festa que comporta organització, música, pólvora, abillament tradicional i no tant, protocol, representació, esbarjo i gresca, diners, molts diners, amb l’excusa d’aixecar una efímeres i espectaculars construccions artístiques per ser cremades a la nit de Sant Josep.

El paradís del fotògrafs. De tots els angles, amb la llum així o aixà, de dia de nit, detalls, conjunts, composicions. I no només de les falles, sinó dels fallers i falleres, dels grans i dels nins, del país i dels forasters, dels “moderns” i dels “antics”. Tardaré dies en ordenar el munt de fotografies que vaig fer.

Tot un espectacle mediterrani de llum i esclats, de música i colors, de gentada amunt i avall, amb aquest toc tant passat i excessiu que caracteritza als valencians. Quina gran festa!


Mataró, 20 de març.