Si en Lluis Carandell (+ 2002, r.i.p.) aixeques el cap veuria, segurament amb sorpresa, que el seu celebèrrim “Celtiberia show” (1970) continua vigent a les nostres terres. Res fa pensar que l’increment de renda i de riquesa que ha tingut Espanya en aquests darrers quaranta anys hagi ajudat a minvar molts dels nostres carpetovetònics comportaments. Potser, fins i tot com a nous rics (o rucs) que som els ha accentuat.
Sense anar més lluny, ara que ja ha passat la Setmana Santa podríem parlar de la pervivència, àdhuc increment de certes manifestacions religioses que han quedat com a espectaculars ous de Pasqua, ben buits per dins.
El reportatge a doble pàgina de “La Vanguardia” del dissabte 23 de març no té desaprofitament en aquest sentit.
Un noi de 14 anys no pot fer de “nazareno” perquè no està batejat. Però ell, que en vol ser, no vol batejar-se perquè es declara ateu !!?? Els coneguts modistes Victorio&Lucchino vestien les imatges d’una confraria sevillana. Com que van formalitzar, casant-se, la seva archireconeguda condició i convivència homosexual van ser apartats del tal comès. Maricognes! Un reconegut catedràtic i antic dirigent polític trostskista desfila de “Ku Kux Klan” en una confraria a Sevilla... S’estableixen “filtres” per poder seleccionar el personal que vols desfilar a Tarragona.
Mai tant ben dit: Déu meu! Quin tabernacle!
I mentre tant, si fa sols set anys a Catalunya dos de cada tres casaments eren per l’Església, ara ja és al revés (al marge dels que “s’ajunten” sense papers). El 2001 es batejaven a Catalunya el 54 % dels nadons. Ara sols el 38% (i després els no batejats voldran ser “costaleros”!). Es fan “batejos” civils, en diuen acolliments socials. I tant sols hi ha, conten, ara mateix un centenar de persones (homes, naturalment) que estudien per capellà.
L’ajuntament de Rivas-Vaciamadrid (té collons el nom, eh?) munta una oficina per poder apostatar. Ja fa temps que vinc dient que no és certa la “crònica penúria” financera municipal.
Res, vinga! Pastorets, processons, i ara venen les romeries. Manifestacions fetes amb personal descregut i/o sense cap interès de viure el sentiment religiós.
Visca la descontextualització! Amunt les tradicions i la cultura popular! Si en Carandell s’aixeques del sot tindria material de sobres –sols en aquest tema- per fer no un, sinó més d’un altre “Celtiberia Show”.
******************
Llegit al diari:
“Muy bien, prepárense: lo impensable está a punto de ser inevitable.”
Paul Krugman, “Operación Rescate”, a El País 18-03-08.
Madrid, 25 de març.
Sense anar més lluny, ara que ja ha passat la Setmana Santa podríem parlar de la pervivència, àdhuc increment de certes manifestacions religioses que han quedat com a espectaculars ous de Pasqua, ben buits per dins.
El reportatge a doble pàgina de “La Vanguardia” del dissabte 23 de març no té desaprofitament en aquest sentit.
Un noi de 14 anys no pot fer de “nazareno” perquè no està batejat. Però ell, que en vol ser, no vol batejar-se perquè es declara ateu !!?? Els coneguts modistes Victorio&Lucchino vestien les imatges d’una confraria sevillana. Com que van formalitzar, casant-se, la seva archireconeguda condició i convivència homosexual van ser apartats del tal comès. Maricognes! Un reconegut catedràtic i antic dirigent polític trostskista desfila de “Ku Kux Klan” en una confraria a Sevilla... S’estableixen “filtres” per poder seleccionar el personal que vols desfilar a Tarragona.
Mai tant ben dit: Déu meu! Quin tabernacle!
I mentre tant, si fa sols set anys a Catalunya dos de cada tres casaments eren per l’Església, ara ja és al revés (al marge dels que “s’ajunten” sense papers). El 2001 es batejaven a Catalunya el 54 % dels nadons. Ara sols el 38% (i després els no batejats voldran ser “costaleros”!). Es fan “batejos” civils, en diuen acolliments socials. I tant sols hi ha, conten, ara mateix un centenar de persones (homes, naturalment) que estudien per capellà.
L’ajuntament de Rivas-Vaciamadrid (té collons el nom, eh?) munta una oficina per poder apostatar. Ja fa temps que vinc dient que no és certa la “crònica penúria” financera municipal.
Res, vinga! Pastorets, processons, i ara venen les romeries. Manifestacions fetes amb personal descregut i/o sense cap interès de viure el sentiment religiós.
Visca la descontextualització! Amunt les tradicions i la cultura popular! Si en Carandell s’aixeques del sot tindria material de sobres –sols en aquest tema- per fer no un, sinó més d’un altre “Celtiberia Show”.
******************
Llegit al diari:
“Muy bien, prepárense: lo impensable está a punto de ser inevitable.”
Paul Krugman, “Operación Rescate”, a El País 18-03-08.
Madrid, 25 de març.
1 comentari:
Fa un any més o menys vaig reproduir un article de Francesc Grané, que reprenia la teoria de Braudillard sobre els 'simulacres', antics símbols que ja han perdut aquest caràcter però perviuen com a signes a la nostra cultura. He trobat el seu llibre (edició castellana, 1977) a internet, que et pots baixar clicant aquí.
Sens dubte, el millor dels símbols són el seu sentit, i fem malament quan l'oblidem. Però també crec que fem malament si els despreciem per la seva 'lleugeresa' simbòlica. De fet, anem poc servits de símbols més profunds, a la nostra cultura.
Publica un comentari a l'entrada