Una de les activitats habituals d’una campanya electorals és repartir propaganda als mercats i als “mercadillos” ambulants. No és que m’entusiasmi molt fer aquesta activitat, però cal fer-la. Les hores són les del matí en que la majoria de compradors són persones grans, no són hores pels treballadors, llevat dels dissabtes i diumenges que llavors ja és una altra cosa.
No acostumo a anar-hi gaire a aquests llocs, encara que d’un temps ençà, els matins del dissabte, faig de “sherpa” portant el carretó carregat mentre la mestressa va decidint la fruita i la verdura per la setmana a les parades que ella té establertes com a proveïdors habituals.
Sempre trobo encisador l’ambient i el colorit de les places. Les fruites i verdures ben ordenades i apilonades, la varietat de productes que indica les infinites i múltiples combinacions del gust, i la butxaca, de la gent, els compradors/es que remenen i trien, els crits dels venedors/es animant a la clientela, com va vestida aquesta per l’ocasió, i la creixent presència dels nous vinguts,... Tot un espectacle! Aquí i arreu. Suposo que alguna cosa em devia encomanar el meu pare que n’era un gran afeccionat. Quan visitava una població no es deixava mai de veure el mercat.
En aquesta campanya és força agraït el treball de repartir propaganda socialista. En general la gest està predisposada, o al menys no noto rebuig a rebre els papers i les paperetes que els donem. Arenys de Mar, a la Riera; Mataró, el gran de Pla d’en Boet i el més recent de Molins i el del Escorxador en que n’hi ha molts dels nostres, a la Plaça de Cuba ja hi vaig sempre per ara anar-hi amb propaganda, ja em coneixen bé prou, hi vaig passar tota la meva infantesa i ara en torno a ser veí; a Premià de Mar, molt extens. Evidentment no tant com el de Tordera que és magnífic, espectacular. Els companys col·loquen la paradeta al bell mig i s’inflen de repartir propaganda, ja és tot un clàssic de campanya. Parles amb gent d’arreu, més enllà de la comarca, fins hi tot uns jubilats de Madrid de vacances amb l’Inserso. Aprofito per comprar alguna cosa, uns llardons pel vermut a casa desprès, uns calçotets que em fan gràcia ( a 1,- euro la peça). A El Masnou, l’espectacle és l’excel·lent mercat municipal per dins que denota el nivell dels potencials compradors que hi ha a la vil·la, compro un quilo de tomàquets de Montserrat que m’agraden molt. A Dosrius, em diu l’Alcalde que es manté força bé i que és un punt de trobada de l’estesa urbanització del municipi. Hi trobo en molt d’ells venedors coneguts, antic veïns meus de l’Avda. Recoder, o dirigents d’associacions de Marxants amb qui havia negociat temps enrere.
-“Guanyarem, oi?” Em pregunten alguns.
-“Clar que si, senyora! Però, cal anar a votar diumenge!”
-“Jo ho tinc ben clar. Els socialistes, com sempre!”.
-“Gràcies!”
No acostumo a anar-hi gaire a aquests llocs, encara que d’un temps ençà, els matins del dissabte, faig de “sherpa” portant el carretó carregat mentre la mestressa va decidint la fruita i la verdura per la setmana a les parades que ella té establertes com a proveïdors habituals.
Sempre trobo encisador l’ambient i el colorit de les places. Les fruites i verdures ben ordenades i apilonades, la varietat de productes que indica les infinites i múltiples combinacions del gust, i la butxaca, de la gent, els compradors/es que remenen i trien, els crits dels venedors/es animant a la clientela, com va vestida aquesta per l’ocasió, i la creixent presència dels nous vinguts,... Tot un espectacle! Aquí i arreu. Suposo que alguna cosa em devia encomanar el meu pare que n’era un gran afeccionat. Quan visitava una població no es deixava mai de veure el mercat.
En aquesta campanya és força agraït el treball de repartir propaganda socialista. En general la gest està predisposada, o al menys no noto rebuig a rebre els papers i les paperetes que els donem. Arenys de Mar, a la Riera; Mataró, el gran de Pla d’en Boet i el més recent de Molins i el del Escorxador en que n’hi ha molts dels nostres, a la Plaça de Cuba ja hi vaig sempre per ara anar-hi amb propaganda, ja em coneixen bé prou, hi vaig passar tota la meva infantesa i ara en torno a ser veí; a Premià de Mar, molt extens. Evidentment no tant com el de Tordera que és magnífic, espectacular. Els companys col·loquen la paradeta al bell mig i s’inflen de repartir propaganda, ja és tot un clàssic de campanya. Parles amb gent d’arreu, més enllà de la comarca, fins hi tot uns jubilats de Madrid de vacances amb l’Inserso. Aprofito per comprar alguna cosa, uns llardons pel vermut a casa desprès, uns calçotets que em fan gràcia ( a 1,- euro la peça). A El Masnou, l’espectacle és l’excel·lent mercat municipal per dins que denota el nivell dels potencials compradors que hi ha a la vil·la, compro un quilo de tomàquets de Montserrat que m’agraden molt. A Dosrius, em diu l’Alcalde que es manté força bé i que és un punt de trobada de l’estesa urbanització del municipi. Hi trobo en molt d’ells venedors coneguts, antic veïns meus de l’Avda. Recoder, o dirigents d’associacions de Marxants amb qui havia negociat temps enrere.
-“Guanyarem, oi?” Em pregunten alguns.
-“Clar que si, senyora! Però, cal anar a votar diumenge!”
-“Jo ho tinc ben clar. Els socialistes, com sempre!”.
-“Gràcies!”
Mataró, 5 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada