Relat de campanya-53. A la recta final.

Va! Que això s’està acabant! Avui “missa de pontifical”, altre cop al Palau Sant Jordi com en altres moments àlgids d’unes renyides eleccions. Demà, ja amb la campanya coll avall, en farem el tancament a Malgrat de Mar amb la Conxita Campoy.

Però ahir, encara era dia de feina. Debat a Televisió de Mataró. El quart que he fet al Maresme, tres a les ràdios i dos a les teles, un del compartit. L’escenari m’és conegut, n’he fet tants de debats als estudis de Can Marfà! El presentador, en Pep Andreu, sap com conduir-lo, els té per la mà, no en va des de fa molts anys en fa un de debat cada dimecres. Amb els participants, llevat del noi d’Iniciativa, David Cid, que ve de Barcelona, ja ens coneixem. Alguns de fa quasi bé 50 anys, com en Josep Sánchez Llibre (CiU) de Vilassar de Mar; amb l’Alcalde Bosch (ERC) de Teià varem coincidir, per poc temps, en la responsabilitat del càrrec. El del PP, Abraham Cobo, que també és de Vilassar de Mar però que treballa a Mataró, l’he conegut aquesta campanya. (perdona, no me’n puc estar de dir-ho. Em sembla que tinc al davant l’actor que imita l’Artur Mas al Polònia).



La ferida de Convergència i Unió supura pels descosits. En Josep és molt “teatrero”, és conegut. Però la vehemència dels seus atacs contra els socialistes, per cert poques coses respecte al PP, normal?, denota que estan molt agreujats i molt pocs acostumats a no tocar poder. El seu objectiu és tornar a ser “decisius”. Ah!, allò que tant els agrada, mercadejar, aconseguir arrencar algun favor per algun amic a canvi d’un recolzament escadusser i fugisser. En nom de la governabilitat què fàcil és fer de lobbista! L’incompliment més greu de Zapatero és en realitat que no els va poder tornar a la Presidència de la Generalitat com pretenien amb el seu enèsim intercanvi. Va resultat que el PSC no era en realitat sucursalista. Vés, quin drama! Tota la vida acusant-nos de dependre de “Madrid” i a l’hora de la veritat l’argument es desmunta en contra seva, bé, de la seva cadira. Fa fred fora del Govern, oi?

De la televisió de Mataró cap a Palau-solità i Plegamans. El company i amic Carles Corcuera, amb qui he compartit tant sopars a Madrid, vol que l’acompanyi en algun acte a la seva Federació del Vallès Occidental. Tinc lliure aquest vespre, i a Can Cortés, participo en l’acte dels socialistes. D’entrada, patinada. Em dirigeixo a la Teresa Padrós com a Alcaldessa, ho ha estat molts anys i així la recordo. Però resulta que malgrat haver quedat els socialistes en primera posició no va aconseguir la majoria absoluta i una estranya combinació (CiU-ERC-PP) li va impedir tornar a repetir. Per vint vots, em diuen. Però les regles són les regles, i governa qui assoleix la majoria de vots al Ple en aquest cas. De què es queixen tant els de CiU si allà on poden no tenen dubtes en utilitzar legítimament i legalment el que diu la Llei?. Bé, després va anar de míting, concloent amb els “blaus” i els “vermells”.

Surto rebent cap a Matadepera. La Dolors Puig, una de les meves “bessones” de Madrid, em diu que cal que vagi a un sopar -tertúlia que fan amb gent nostre. El pati era un altre, amb vells amics i coneguts, en Manel, l’Àngel, en Josep M. No es tractava de fer cap encesa proclama demanant al vot a un grup ja convençut i vaig aprofitar per reflexionar en veu alta i compartir amb els presents sobre aquells aspectes que crec que hem d’explicar millor als ciutadans/es. Com canvia el món, què passa a l’economia i les seves interrelacions, perquè venen immigrants i quina és la història de la humanitat en aquest aspecte, com canvien les estructures socials i quines necessitats generen, com de prima és la política.

A dalt de tot de Matadepera, a la sortida del sopar ja mitjanit, feia molt fred, zero graus!. Sols portava l’americana i ràpid al cotxe. Al Maresme tenim un clima excepcionalment bo. Estem en una bona terra!

Mataró, 6 de març.