Constitució del GPSC.

Malgrat no tenir Grup parlamentari propi del PSC a Les Corts Generals (cal dir que entre nosaltres, ara per ara, ningú en veu la necessitat) ahir a la tarda es va fer la formalitat de constituir a la seu del partit a Barcelona, el que sempre n’he anomenat GPSC (agafeu la P per allà on vulgueu: parlamentari, partit, pensament, …)

A la primera part de la reunió, en presencia dels mitjans de comunicació varem ser alliçonats de la feina que teníem que fer per boca del nostre Primer Secretari, el President Montilla: el desenvolupament del Estatut, el nou finançament (és a dir, l’Estatut) i les necessàries infraestructures (és a dir, més Estatut).

Desprès, ja en la intimitat, sols els de casa, primer varem acatar (per comprensible, acceptable i assumible) la proposta de la Comissió Executiva del partit de nou coordinador del GPSC en la persona del jove i preparat tarragoní (Compte, Manel! Reusenc!) Francesc Vallés. Ja ho saps, Francesc, a la teva disposició!

Després varem fer un llarg i interessant debat sobre alguns temes que ens preocupen. Esperonats per una brillant i divertida presentació d’en Miquel Iceta, varem debatre de les relacions “fraternals” amb el PSOE (mai tan ben dit això de fraternals. En la més pura accepció familiar del terme) i les relacions amb els nostres “partners” en aquest artefacte estrafolari que és L’Entesa al Senat.

(La meva intervenció, que vaig preparar amb molta il·lusió, anirà degudament guardada a “La llibreta amagada”.)

...I deixeu-me acabar amb una tros d’una cançó d’en Sabina.

Yo no quiero saber por qué lo hiciste
yo no quiero ni contigo ni sin ti,
lo que yo quiero, muchacha de ojos tristes,
es que mueras por mí.

Y morirme contigo si me matas
y matarme contigo si te mueres
porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan nunca mueren.

Mataró, 28 de març.