Crec que va ser l’Empar Moliner (així m’ho van explicar) que va dir que molts dels comentaris a Internet semblen els escrits que hi havia temps endarrere a les parets i a les portes del wàters públics.
Qualsevol que hi passa, si té temptacions de dir la seva aprofita per deixar-hi el que pensa a cop calent, generalment des de l'anonimat. Sense gaires elaboracions ni fineses, amb ràbia (i malauradament massa vegades amb odi) cap a l’adversari. Amb contades i honroses excepcions, llegir els comentaris que hi ha a la xarxa fa plorar als gossos.
Algú em dirà: “Doncs mira que el que s’hi escriu...”. Ja ho sé també. Però moltes vegades el que s’escriu són opinions personals més o menys treballades sense gaires pretensions més que deixar-les públiques. Qui no hi està d’acord, o li semblen malament, no fent-ne cas i deixant-les a l’oblit queda en paus.
Jo tampoc me’n lliuro d’aquest fet. Fins hi tot tinc un borinot particular, que gaudeix acotant les entrades al meu diari. Mira, si tot això serveix per no augmentar la factura dels psiquiatres a la sanitat pública benvingut sigui!
Cal prendre-s’ho amb resignació i paciència franciscana, i sobre tot amb bon humor.
Qualsevol que hi passa, si té temptacions de dir la seva aprofita per deixar-hi el que pensa a cop calent, generalment des de l'anonimat. Sense gaires elaboracions ni fineses, amb ràbia (i malauradament massa vegades amb odi) cap a l’adversari. Amb contades i honroses excepcions, llegir els comentaris que hi ha a la xarxa fa plorar als gossos.
Algú em dirà: “Doncs mira que el que s’hi escriu...”. Ja ho sé també. Però moltes vegades el que s’escriu són opinions personals més o menys treballades sense gaires pretensions més que deixar-les públiques. Qui no hi està d’acord, o li semblen malament, no fent-ne cas i deixant-les a l’oblit queda en paus.
Jo tampoc me’n lliuro d’aquest fet. Fins hi tot tinc un borinot particular, que gaudeix acotant les entrades al meu diari. Mira, si tot això serveix per no augmentar la factura dels psiquiatres a la sanitat pública benvingut sigui!
Cal prendre-s’ho amb resignació i paciència franciscana, i sobre tot amb bon humor.
Apa!
Mataró, 12 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada