07 de març, 2008

Relat de campanya-55. Miserables!

Hi heu tornat. Amb un treballador que era socialista i que el seu pecat va ser manifestar-ho, comprometre’s en unes llistes per eleccions municipals, ser regidor del seu poble i representar als seus veïns, i formar part del “altres”, dels que creieu que són els vostres enemics.

I heu tingut la indignitat màxima de fer-ho davant la seva dona i una de les seves filles.

La seva sang caurà sobre vosaltres en forma de justícia. Os heu atrevit en un dels vostres caus, però la llarga i forta mà dels demòcrates os trobarà. No teniu sortida, ni escapatòria.

Nosaltres ens sabem més forts, som més forts. I guanyarem. Mentre no ho deixeu no hi ha res a parlar.

Tornem a León Felipe, com ahir:

“...que no quiero,
que no quiero,
que no quiero que me sellen la boca y los ojos con cuentos
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero que me entierren con cuentos
que no quiero,
que no quiero,
que no quiero verme clavado en el tiempo.”

Company llunyà i desconegut, però company de partit i de vida, com tots els altres companys de vida -siguin o no dels nostres- al qui els hi van prendre, et portarem en el record.


Mataró, 7 de març.