Trobo una frase sensacional. Noi, l’has clavada! (molt en el teu estil):
“A l'hamburguesa potser li faltarà el punt de mostassa que els partits petits li volien afegir, però la gent ha entès que calia assegurar l'hamburguesa”
Si senyor, és això! Vaig estar explicant-ho durant tota la campanya. Els meus “Relats” en deuen donar fe.
Després comentes el titular que em vareu posar a l’entrevista del 5 de març. Adjectives l’entrevista de crispada. Potser si. Tothom té dies (i potser jo, més).
Home, el teu company em va preguntar que què hi feia a Madrid.
-Que què hi havia fet?
-Mira, darrerament he estat el portaveu del GPS (grup parlamentari socialista, de tot, eh?, vaja, un del PSC, de tot el PSOE) de Pressupostos (res, una niciesa: 350.000 milions d’euros).
-Ah! Deu ser important això, no? Però, no t’has preocupat per aquell pont?
-Si no tenim riu!
-Bé, ja el demanaràs l’any que ve el riu!
Tornem al titular. “A Madrid represento tots els espanyols”.
Tots els diputats en el sistema establert per la Constitució del ‘78 representem a tots els espanyols. No pas jo sol, tots. Està establerta l’idea que representem territoris i no és exactament cert. Sortim escollits per circumscripcions provincials que és una altra cosa.
Les lleis que jo he portat, horaris comercials, emissió de gasos d’efecte hivernacle, responsabilitat mediambiental, protecció per desocupació de càrrecs públic, pressupostos del 2008, la subcomissió deslocalitzacions industrials, eren temes que ens afectaven als maresmencs i als barcelonins i als catalans, tant com a la resta d’espanyols.
-Si, home, ja ho sé. Però jo vull dir que els diputats catalans heu de defensar “Catunya”.
-Doncs ja ho fem. Ara bé, segons l’idea que en tinguem cadascú, i les nostres respectives formacions polítiques, del què és Catalunya. I la meva bé prou que la saps, ja que n’hem parlat moltes vegades, i és molt poc coincident amb la del imaginari “nacionalista”. Nacionalista d’aquí i d’allà.
I vés per on. Ahir la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest país es van deixar d’aventures, van donar-se compte del forat on els podien entaforar i van anar al grà, a defensar el que millor ens convé.
-Demà?
-Demà serà un altre dia. Ja en parlarem. Molts gripaus (recordes el que deia l’Andreu i Abellò?). Per cert, la relació de l’euro amb el dòlar està molt alta.
Et dedico la foto de tancament dels "Relats de campanya".
Mataró, 10 de març.
1 comentari:
Ergo, si algun dels mataronins que vas administrar durant anys vol ajuda, que s'adreci a la Maleni no?
Publica un comentari a l'entrada