26 de març, 2008

El darrer alè de la VIII legislatura.

El Ministeri de Defensa ha comprat avions no tripulats teledirigits per ajudar la feina de les nostres tropes que estan a l’Afganistan.

Com que aquests aparells els ha de fer anar algú (uns 40 membres de les FFAA) en Gaspar Llamazares aprofita la darrera oportunitat que li queda com a grup parlamentari per demanar la celebració d’una Diputació Permanent.

És cert que legalment el Congrés ha d’autoritzar l’enviament de tropes a l’estranger. Però a les alçades que estem (dimarts que ve es constitueix formalment la IX legislatura) i sent la causa de l’ampliació d’efectius merament tècnica derivada d’unes eines especials que s’envien per ajudar als militars que ja hi ha, sembla una mica excessiva (o fora de mida i temps) la celebració d’una Diputació Permanent exclusivament per aquest tema.

Però la vida parlamentaria és així. En Luis Mardones (CC), en Paco Rodríguez (BNG) i en Joan Puig (ERC) ho han aprofitat per tornar a acomiadar-se de la Cambra. Em temo que en Llamazares quasi bé també.

******************

Llegit als diaris:

“La Catalunya real tiene algo que defender en común: la prosperidad. La revisión ideologica del nacionalismo podría empezar por ahí. Un nuevo relato: aceptar el fin del viejo sueño y construir uno nuevo a partir de la defensa de los intereses reales. A pesar de la capacidad sugestiva del via crucis, es la promesa de la resurrección lo que da sentido a las creencias.”

Antoni Puigverd, “¿Via crucis o resurrección?” a La Vanguardia 22-03-08
.

Madrid, 26 de març.

2 comentaris:

vendrell ha dit...

hola

m'he trobat amb el seu blog i l'he trobat força interessant per això i he comentat, pero també crec que com que per tirar endavant un blog fa falta una mica de recolzament de la gent que el llegeix perque sino és força aburrit si ningú no et comenta crec que ens podriem agafar notes dels nostres blogs i anarlos mirant.

aqui t'adjunto l'adressa del meu blog:
http://sigfridpenedes.blogspot.com/

bon dia

Manuel Mas i Estela ha dit...

Gràcies pel teu comentari. Darrerament he qualificat el meu blog com un diari personal i públic. Hi penjo coses que m’agraden, que em passen pel cap o que vull dir, i s’hi ha algú que això l’interessa, doncs, bé. Sinó, no passa res. Mai havia fet un diari i ja veus ara a la meva edat… Però has de tenir present que sóc un representant democràtic i per tant em crec en una certa obligació, per si algú l’interessa, de donar públicament coneixement d’algunes coses que faig o penso. Crec que he de donar explicacions, res més, perquè els ciutadans/es puguin passar comptes.
En tot cas, t’aniré seguint malgrat la dificultat que representa seguir la ingent quantitat de expressions que hi ha a la xarxa.
Salutacions cordials.