
Fa quatre anys l’Alt Comandament del meu partit va decidir rellevar-me de vint-i-cinc anys de combat a la “primera trinxera de la política” a l’Ajuntament (els municipalistes sempre han qualificat així aquesta posició) per situar-me a l’Estat Major al Congrés del Diputats de Les Corts espanyoles.
Certament, Les Corts són el poder legislatiu. En el nostre ordenament escullen i controlen l’Executiu (el que executa) i produeixen les normes que determinen la convivència, les regles de joc.
No sóc cap expert en temes militars, ni tant sols vaig fer el servei militar, però em sembla que el símil que acabo de fer és força versemblant.

Però sense pensar en optar a llocs destacats en l’Estat Major, algunes coses podia aportar fruit més segurament per la meva edat, les meves vivències, els meus pocs i blancs cabells que de la meva capacitat tècnica.
I crec que això és el que he fet, assumint les responsabilitats que em van ser encomanades en temes econòmics, ambientals, de seguretat vial, o relatius al món local.
Del que he fet n’he deixat constància en xerrades públiques, en actes del partit, en campanyes electorals, en els escrits que amb més o menys regularitat he donat per ser publicats i molt especialment en moltes de les entrades d’aquest blog.
Ara, llevat de les presència a les Diputacions Permanents que es puguin convocar (espero que poques o cap) fins el desenllaç del procés electoral que demà es posarà en marxa, la feina que m’espera és la d’explicar el que hem fet els socialistes i més concretament el que proposem que s’ha de fer en el proper període legislatiu, i deixar en mans del ciudatans/es (esperant haver-los convençut) el veredicte de qui els ha de conduir els propers temps.
Mataró, 13 de gener.
1 comentari:
Manel t'he fet sortir al meu blog
http://pilarventurapy.blogspot.com/2008/01/manel-mas.html
Pilar Ventura Py
Publica un comentari a l'entrada