Recupero la vella caçadora marró de l’armari. M’ha acompanyat en les campanyes electorals des de fa molts anys. (De fet sempre era a la primavera. Alguns dies feia massa calor, però d’altres com aquest diumenge al migdia, i als vespres, feia de molt bon portar).
“L’aparato” va quedar-se curt en les seves previsions d’assistència. El pavelló de la Vall d’Hebró estava a tope i es va quedar gent a fora. Salutacions a molts, alguns ja vells, companys i companyes. Abans de començar vaig aprofitar per anar lligant alguns actes per la comarca. La Isabel, a parlar de pensions que en sap molt. En David Vegara, que el tema de l’economia es portarà força i està en un lloc clau per saber-ne. Novament la pell de gallina quan va començar a sonar el nostre himne de campanya. Arreglat, més modern ara, sempre em ve a la memòria el record de quant el vaig sentir al acte de celebració de la victòria de les municipals del 83. Ja fa 25 anys!
L’acte era, sembla, per presentar als candidats socialistes a les quatre circumscripcions provincials catalanes. De fet, en acabar, a més del President Montilla i la Ministra i cap de
llista per Barcelona, Carme Chacón, va semblar que era un homenatge de les generacions que pugen (i també de les nostres) cap a Felipe González . La Carme no se’n va estar deixant-ho clar, “piropos” inclosos. Els joves de la graderia del darrera dels oradors tampoc se’n van estar. Ells van néixer i/o van créixer en el governs socialistes del vuitanta i noranta, i li reconeixen la seva aportació a la societat en que viuen. I en Felipe continua sent un autèntic animal polític. Tot una lliçó de com es fa un miting. Didàctic, ocurrent, reflexiu, espontani, ... Amb domini del gest, de la inflexió, del escenari. Dirigint-se als assistents i als que no hi eren però que no deixarant passar per alt les seves paraules. La Carme va ressaltar: “Les reformes, els avenços, sempre han vingut de la mà dels socialistes. O és que algú recorda alguna mesura progressista o nou dret que hagi vingut de la mà de la dreta?".
Comencem bé i bon ambient.
“L’aparato” va quedar-se curt en les seves previsions d’assistència. El pavelló de la Vall d’Hebró estava a tope i es va quedar gent a fora. Salutacions a molts, alguns ja vells, companys i companyes. Abans de començar vaig aprofitar per anar lligant alguns actes per la comarca. La Isabel, a parlar de pensions que en sap molt. En David Vegara, que el tema de l’economia es portarà força i està en un lloc clau per saber-ne. Novament la pell de gallina quan va començar a sonar el nostre himne de campanya. Arreglat, més modern ara, sempre em ve a la memòria el record de quant el vaig sentir al acte de celebració de la victòria de les municipals del 83. Ja fa 25 anys!
L’acte era, sembla, per presentar als candidats socialistes a les quatre circumscripcions provincials catalanes. De fet, en acabar, a més del President Montilla i la Ministra i cap de
llista per Barcelona, Carme Chacón, va semblar que era un homenatge de les generacions que pugen (i també de les nostres) cap a Felipe González . La Carme no se’n va estar deixant-ho clar, “piropos” inclosos. Els joves de la graderia del darrera dels oradors tampoc se’n van estar. Ells van néixer i/o van créixer en el governs socialistes del vuitanta i noranta, i li reconeixen la seva aportació a la societat en que viuen. I en Felipe continua sent un autèntic animal polític. Tot una lliçó de com es fa un miting. Didàctic, ocurrent, reflexiu, espontani, ... Amb domini del gest, de la inflexió, del escenari. Dirigint-se als assistents i als que no hi eren però que no deixarant passar per alt les seves paraules. La Carme va ressaltar: “Les reformes, els avenços, sempre han vingut de la mà dels socialistes. O és que algú recorda alguna mesura progressista o nou dret que hagi vingut de la mà de la dreta?".Comencem bé i bon ambient.
**********************
Llegit al diari:
Las FARC hicieron del secuestro, la extorsión y el narcotráfico sus principales actividades, son los mayores secuestradores del planeta. Una insurgencia negocia a partir de la legitimidad política de sus demandas o de la fuerza militar que detenta, pero exigir legitimidad a cambio de rehenes maltratados y amenazados de morir, equivale a pedir respeto por ser malvado. El anti-neoliberalismo no justifica explotar el dolor de las familias de los rehenes.
Joaquín Villalobos: “Legitimidad a cambio de rehenes maltratados” a El País 16-01-08.
Mataró, 21 de gener.
Llegit al diari:
Las FARC hicieron del secuestro, la extorsión y el narcotráfico sus principales actividades, son los mayores secuestradores del planeta. Una insurgencia negocia a partir de la legitimidad política de sus demandas o de la fuerza militar que detenta, pero exigir legitimidad a cambio de rehenes maltratados y amenazados de morir, equivale a pedir respeto por ser malvado. El anti-neoliberalismo no justifica explotar el dolor de las familias de los rehenes.
Joaquín Villalobos: “Legitimidad a cambio de rehenes maltratados” a El País 16-01-08.
Mataró, 21 de gener.
1 comentari:
No voldria portar la contrària a la molt erudita i honorable ministra de vivenda, però així pel cap baix, a "bote pronto" que diria ella, se m'acudeixen unes quantes coses que no venen dels socialistes. A veure...no sé, per exemple, el sufragi universal?
Publica un comentari a l'entrada