Relat de campanya-13. Preocupacions.

Cap de setmana a Madrid a la Conferència política del PSOE pel programa de les eleccions. Més enllà del text definitiu, que serà la darrera discussió que allà es va fer incrementada per aportacions de la cúpula que encara es poden produir els propers dies, vull ressenyar algunes preocupacions amb les que en vaig sortir.

Aquestes preocupacions venen motivades per l’ambient en que s’ha arribat a aquesta campanya i que la condiciona enormement. Malgrat haver governat quatre anys i de l’obra feta, en les enquestes conegudes fins ara no ens distanciem de l’adversari. La situació no és còmoda, i és evident el neguit per la incertesa del resultat final. Això determina el programa i les propostes concretes massa tàctiques i poc estratègiques. Hauríem de llegir més a Lakoff.

1. Poca, o gens, consideració del entorn mundial i molt concretament del europeu. Una de les principals feines legislatives a Les Corts és transposar al nostre ordenament les directives europees. Però aquestes no sorgeixen d’unes institucions alienes. Nosaltres en som part d’elles, i Brussel·les no és una entelèquia estratosfèrica. Caldria determinar quines son les propostes que els nostres ministres haurien de portar a les reunions comunitàries i fixar quines posicions tenim sobre el temes a tractar o que ja estan sobre la taula. No, el govern i l’administració no és sols cap endins. Cada vegada més els temes importants ens venen determinats des de fora, però nosaltres participem en aquestes determinacions. Les principals característiques del vells Estats ja no estan en les nostres mans: l’exèrcit, la moneda, les relacions exteriors,... Si ja sé que hi ha resistències, fins i tot retrocessos, però aquest procés és imparable, o no? En ho creiem o no, la construcció europea.
2. Al mateix temps de la anterior, sembla que no haguem assentat les bases de un nou model d’administrar l’Estat. Encara es discuteix com si no hi haguessin autonomies amb competències molt concretes. Veritat que si en unes eleccions general es parlés de com han de ser les clavegueres tothom es sorprendria? Clar! Aquest és un tema del Ajuntaments, i el dret de tots els ciutadans a tenir-ne ve determinat per la Llei de Règim Local i que realment en tinguin, de millors o pitjors, depèn de les eleccions municipals. Doncs, tots aquells temes que hem dit que fossin de les autonomies en virtut dels seus Estatuts és a elles que els hem de demanar. És que hem de garantir la igualtat de tots els espanyols en la prestació dels serveis bàsics. Doncs, mireu aquest tema de millor o pitjor manera l’han de garantir les Comunitats Autònomes, no pas l’Estat.
3. La soledat dels federals. Intueixo que la relació entre el PSC i el PSOE no passa pas pels seus millors moments. Posaria la mà al foc per les causes i causants concrets que l’han produït. Això es tradueix en un descens de la nostra capacitat d’influència en les dinàmiques estatals. Temps enrere les redaccions concretes de determinats capítols hagués estat una altra. Ara ells fan la seva i nosaltres la nostra en paral·lel (o no), i no uns dins dels altres corregint o conduint el resultat final. El nostre resultat electoral a Catalunya serà molt important per establir quina serà la forma en que continuaran les nostres fraternals relacions. Compte! Realment sols els vots del PSC poden ser determinants per condicionar el PSOE. Els d’altres forces polítiques potser sols serveixin per enrocar-lo i fer estèril i conflictiva la relació entre la pluralitat dels ciutadans/es.
4. Histèria econòmica. Parlarem molt d’economia en aquestes eleccions, però no pas per clarificar als ciutadans què està passant i quines propostes assenyades cal fer. A cop de titulars als mitjans per intentar demostrar que nosaltres ho farem millor que els altres, que som més solvents!. I presentem, nosaltres i els altres, i em temo que presentarem els uns i els altres noves propostes de mesures que haurien de ser més pensades. Està bé la proposta de tornar els 400 euros per contribuent. Si hi ha un escreix de superàvit no cal rebaixar el deute més del que estava previst. No és necessari. Encara que potser podrien fer-se amb aquest escreix altres mesures compensatòries de les butxaques dels ciutadans/es amb menor poder adquisitiu més adequades, com l’augment de les subvencions als transports col·lectius de proximitat, o un més gran augment a les pensions més baixes. O mesures destinades a afavorir el canvi del model econòmic compensant els retorns dels ajuts de R+D+i. Compte en mantenir artificialment alguns antics equilibris del mercat (especialment en temes energètics o patrimonials). Aquest tema cal que hi doni alguna volta més.

Mataró, 28 de gener.