Relat de campanya-16. A la carretera.

Amb en Lluis varem anar junts a l’escola, als Maristes del c/ Sant Josep, quan portàvem calça curta, ja fa molts anys. Després ens hem anat veient ocasionalment. És tintorer com era el meu germà i després de treballar per diversos indrets ara fa un temps que treballa i viu a Pineda. Varem coincidir allà a l’acte que en Javi Amor va fer la setmana passada en que va presentar l’estat quasi acabat de l’edifici Innova al Ministre Clos. En Lluis em va dir que em volia veure i parlar amb mi i li vaig contestar que ens podríem trobar tot esmorzant a can Reverter que jo hi aniria en bicicleta. Cal trobar l’excusa per fer una mica d’esport aquests dies.

Recórrer la N-II al seu pas pel Maresme ara és anar veient la contínua transformació d’aquesta històrica carretera “de Madrid a Francia por la Junquera” en una via urbana que està atenent als requeriments de la intensa activitat humana que hi ha al seu pas. La nostra comarca és una extensió de la conurbació barcelonina i els seus pobles i viles no son llogarrets decadents sinó nuclis d’una vitalitat apreciable. Nova rotonda abans de l’estació de Llavaneres, l’estan acabant aquests dies. Remodelació de l’entrada a la riera d’Arenys de Mar. Semàfors a Canet, dos: un a l’estació i, quasi a tocar, un altre al final de la Riera, que reurbanitzada ha fet guanyar molt al nucli antic d’aquesta vila (Bon treball, Quim!). Passat el nucli urbà, nova rotonda. A l’entrada de Calella, desprès de la corba del far, una altra rotonda. Per l’altra banda, anant cap a Barcelona, remodelació amb rotonda inclosa, de l’entrada a la carretera de Cabrera de Mar, i remodelació total de la secció de la pròpia carretera. A un costat i altre reserves per les parades del servei públic de l’autobús. Generalment les rotondes són per donar entrada als nous desenvolupaments urbanístic que majoritàriament són industrials o d’activitat econòmica. Barreja de senyalització horitzontal groga i blanca a molts indrets, indicatiu d’obres en marxa. El tren, ens falta millorar el tren. La segona via cap a Girona, encara que no sé si hi cap. A Sant Pol, com a tants altres llocs està a la vora de l’aigua. I a Calella serà un problema.

L’amo de Can Reverter s’acosta a saludar-nos ja que ens coneix als dos. M’explica quelcom que jo no sabia. El seu establiment no està al Poble Nou de Pineda com jo em pensava, i m’indica el rètol que hi ha al llindar de la porta de la sala gran del restaurant: “Can Reverter/ La media legua”. Em diu que el Poble Nou és més avall i posterior en el temps al grapat de cases que hi havia a tocar el Camí Ral cap a França i que estava equidistant de les esglésies de Calella i de Pineda que distaven entre elles “una legua”. D’aquí el nom. També ens fa coneixedors d’una de les seves aficions: redactar sentències, i ens n’ensenya algunes. “Qui fa el que li agrada no treballa mai”. Crec que deia més o menys així. Llàstima que anant en bicicleta no m’he pogut endur una edició ben presentada que tenia d’algunes d’elles. Ah! La saviesa popular...

A la tornada m’atrapa un altre ciclista. En Graupera, el peixater. De l’edat, i també anava amb nosaltres als Maristes. Tot parlant i pedalant em diu que fa temps li van canviar una vàlvula del cor. Ostres, aquest va rectificat!

Mataró, 30 de gener.