Sembla que comença a aclarir-se el panorama. Malgrat tot encara hi ha força núvols a l’horitzó.
El Tribunal Constitucional ha validat la Llei de la Igualtat. Garrotada al PP que no vol acceptar cap on van els vents de la història. En el nostre món occidental la dona reclama igual paper que l’home en tots els àmbits de la societat. I ho va aconseguint. Amb la seva lluita es va incorporant a la feina i a la economia, a la presa de decisions socials, cíviques i polítiques, a la recerca i al esbarjo. No sense resistències. Els que manen (els que manem) tradicionalment els costa no deixar sinó compartir el paper que tenien fins ara quasi bé exclusiu. I per això cal donar suports legals a aquesta evolució per greixar el procés i ajudar-lo. (Queden més recursos del PP al Constitucional: la Llei de casaments entre persones del mateix sexe, l’Estatut,...)
Recordeu la fotografia del primer govern socialista? Tot eren homes. A l’Ajuntament, al 79 a les primeres eleccions democràtiques, sols van entrar dues dones (de 25 components), la Margarida Boladeras de la mà de la UCD d’en Suárez (o d’en Jou que era els seu cap de llista a Mataró) i la Nati Dorda d’Unió. De les que em van acompanyar als Governs en el meu llarg recorregut a l’Alcaldia cap va ser per la seva condició de gènere sinó per la seva capacitat: L’Anna, la M.Carme, la Pili, la Paquitona, la Carmina, la Consol, la Quity, l’Alicia, la Montse,…van ocupar (i algunes encara ocupen) llocs de responsabilitat i sempre vaig valorar positivament la seva feina. Vaja, normal, com els homes (o potser millors). La Pilar González té un treball fet sobre totes les dones regidores democràtiques a l'Ajuntament de Mataró que espero que vegi la llum.
No em resisteixo a la temptació de penjar aquesta foto malgrat que seré titllat de masclista impenitent. (Perdona, Lourdes, és un petit homenatge simpàtic, i felicitats!)
El Tribunal Constitucional ha validat la Llei de la Igualtat. Garrotada al PP que no vol acceptar cap on van els vents de la història. En el nostre món occidental la dona reclama igual paper que l’home en tots els àmbits de la societat. I ho va aconseguint. Amb la seva lluita es va incorporant a la feina i a la economia, a la presa de decisions socials, cíviques i polítiques, a la recerca i al esbarjo. No sense resistències. Els que manen (els que manem) tradicionalment els costa no deixar sinó compartir el paper que tenien fins ara quasi bé exclusiu. I per això cal donar suports legals a aquesta evolució per greixar el procés i ajudar-lo. (Queden més recursos del PP al Constitucional: la Llei de casaments entre persones del mateix sexe, l’Estatut,...)
Recordeu la fotografia del primer govern socialista? Tot eren homes. A l’Ajuntament, al 79 a les primeres eleccions democràtiques, sols van entrar dues dones (de 25 components), la Margarida Boladeras de la mà de la UCD d’en Suárez (o d’en Jou que era els seu cap de llista a Mataró) i la Nati Dorda d’Unió. De les que em van acompanyar als Governs en el meu llarg recorregut a l’Alcaldia cap va ser per la seva condició de gènere sinó per la seva capacitat: L’Anna, la M.Carme, la Pili, la Paquitona, la Carmina, la Consol, la Quity, l’Alicia, la Montse,…van ocupar (i algunes encara ocupen) llocs de responsabilitat i sempre vaig valorar positivament la seva feina. Vaja, normal, com els homes (o potser millors). La Pilar González té un treball fet sobre totes les dones regidores democràtiques a l'Ajuntament de Mataró que espero que vegi la llum.
No em resisteixo a la temptació de penjar aquesta foto malgrat que seré titllat de masclista impenitent. (Perdona, Lourdes, és un petit homenatge simpàtic, i felicitats!)
Compte, que ens atropellaran!
En un altre ordre de temes. Aquest proper cap de setmana sembla que es normalitzarà el funcionament de tota la xarxa de rodalies de Barcelona i que l’arribada del TAV/AVE ja és imminent i les obres de la nova terminal del Prat van a bon ritme. El Govern de la Generalitat aprova un ambiciós pla d’infraestructures en que invertir les quantitats derivades de l’Estatut i pactades en l’acord Solbes/Castells pels propers anys. Mica en mica anem avançant.
Un tema encallat continua sent el dels papers de Salamanca. Sols les pors electorals del PSOE impedeixen la seva resolució definitiva. Però hi ha una llei que varem aprovar aquestes Corts ara dissoltes que és el punt de palanca per resoldre el tema i estic convençut que els aconseguirem tots a no tardar gaire. Si guanya el PP..., llavors ja veurem.
Mataró, 31 de gener.
Un tema encallat continua sent el dels papers de Salamanca. Sols les pors electorals del PSOE impedeixen la seva resolució definitiva. Però hi ha una llei que varem aprovar aquestes Corts ara dissoltes que és el punt de palanca per resoldre el tema i estic convençut que els aconseguirem tots a no tardar gaire. Si guanya el PP..., llavors ja veurem.
Mataró, 31 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada