Mail del programa Pont Aéri Barcelona Madrid d’ Onda Rambla:-“Et va be estar a la cabina del Congrés per gravar un nou programa de la tertúlia el dilluns 14 a la tarda?”.
Resposta: -“Doncs, no. Ja no sóc a Madrid. La legislatura ja s’ha acabat”.
-“Vine a l’emisora, a les Rambles”
-“D’acord”
Resposta: -“Doncs, no. Ja no sóc a Madrid. La legislatura ja s’ha acabat”.
-“Vine a l’emisora, a les Rambles”
-“D’acord”
Des de Barcelona, compartint tertúlia amb en Paco Marhuenda, director de La Razón a Catalunya, i en Jordi Jané que acabava de ser anomenat cap de llista de CiU per Tarragona. I des de Madrid en el Congrés, la Montse Oliva, la corresponsal de l’Avui, que ella continua tenint la feina allà.
Parlem de les mesures de seguretat als aeroports, però inevitablement acabem en la valoració de la legislatura que just acaba de cloure’s. Previsible, però mesurada, la valoració d’en Marhuenda. Crítica també la visió d’en Jané. Em va sorprendre la diferent visió, no la valoració que ja era d’esperar, que jo en tinc. Per ells, els grans temes de la legislatura: l’arrancada, amb la Comissió del 11-M, el debat estatutari català, la negociació fallida amb ETA, i ara tanca la situació econòmica. En Jané va destapar, ja, l’argumentari convergent: els incompliments del Govern de ZP (l’Estatut, les perspectives antiterroristes, l’arribada del AVE, ...) Per mi, la visió de la munió de canvis que hem introduït: en política exterior, en temes ambientals, en matèria de nous drets socials, en el nou salt autonòmic, en bona gestió pressupostaria,...Vaja, la contraposició de la política des de la visió mediàtica i la visió des de la feina concreta a la que massa vegades no se li dóna la importància que té pels ciutadans. Acabem parlant de la situació econòmica, on front les interessades percepcions micro-econòmiques (les famílies s’ho estan passant malament, sembla?) exposo les certeses de les dades macro que alguna repercussió deu tenir també, no?. Aquest tema donarà per molt en la campanya i cal saber transmetre el que representa pels ciutadans en concret, per exemple, el superàvit pressupostari i el rigor en la gestió del cabals públics o els nous punts d’equilibri que establirà el mercat fora de la nostra capacitat d’incidir-hi.
Parlem de les mesures de seguretat als aeroports, però inevitablement acabem en la valoració de la legislatura que just acaba de cloure’s. Previsible, però mesurada, la valoració d’en Marhuenda. Crítica també la visió d’en Jané. Em va sorprendre la diferent visió, no la valoració que ja era d’esperar, que jo en tinc. Per ells, els grans temes de la legislatura: l’arrancada, amb la Comissió del 11-M, el debat estatutari català, la negociació fallida amb ETA, i ara tanca la situació econòmica. En Jané va destapar, ja, l’argumentari convergent: els incompliments del Govern de ZP (l’Estatut, les perspectives antiterroristes, l’arribada del AVE, ...) Per mi, la visió de la munió de canvis que hem introduït: en política exterior, en temes ambientals, en matèria de nous drets socials, en el nou salt autonòmic, en bona gestió pressupostaria,...Vaja, la contraposició de la política des de la visió mediàtica i la visió des de la feina concreta a la que massa vegades no se li dóna la importància que té pels ciutadans. Acabem parlant de la situació econòmica, on front les interessades percepcions micro-econòmiques (les famílies s’ho estan passant malament, sembla?) exposo les certeses de les dades macro que alguna repercussió deu tenir també, no?. Aquest tema donarà per molt en la campanya i cal saber transmetre el que representa pels ciutadans en concret, per exemple, el superàvit pressupostari i el rigor en la gestió del cabals públics o els nous punts d’equilibri que establirà el mercat fora de la nostra capacitat d’incidir-hi.
*******************
Llegit al diari:
“Pero el desencuentro entre Cataluña y España –secular e irreductible- es devastador, pues mina los intereses estratégicos de todos, es decir, de la buena marcha de nuestras culturas peninsulares a largo plazo...”
“Entonces, una España auténticamente plural que contara con todos y alineara, leal, a los mejores de todas partes pesaria en esta Europa postwestfaliana. Divididos, perderán los mejores y, a la postre, todos.”
Pablo Salvador Coderch. “Ni contigo ni sin ti: perderán los mejores” El País, 12-01-08.
Mataró, 15 de gener.
Mataró, 15 de gener.
1 comentari:
Potser és molt important tot això que es veu que heu fet, però no treu que s'hagin incomplert tantes coses. A mi el que em preocupa és que no et molestis ni a rebatre el fet que incomplís tot el que va dir.
Publica un comentari a l'entrada