És conegut que el President del Govern ha anunciat la dissolució de Les Corts pel proper 15 de gener. Donat que la Constitució preveu que el mes de gener no hi ha sessions de treball parlamentari era de preveure que la darrera sessió de desembre tanqués la legislatura.
Però la dinàmica quotidiana en aspectes polítics, econòmics i socials té un desmesurat tractament mediàtic i un immediat i superficial debat cantellut entre les formació polítiques.
Això porta a la convocatòria de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats dues vegades en una setmana ja que no queda més temps.
Temes:
-demanar la compareixença de la Vicepresidenta per parlar de les relacions Església –Estat arrel de la manifestació en defensa de la família amb uns quants bisbes (i àdhuc el Papi).
-demanar la compareixença del Vicepresident segon per parlar de la situació econòmica arrel de les darreres dades conegudes, especialment els increments del IPC i de l’atur. (ambdues també van ser demanades pels al·ludits)
-demanar una nova compareixença de la Maleni pels nous entrebancs a les rodalies de Barcelona. (que novament es va rebutjar).
-demanar la compareixença del Ministre de l’Interior arran de les lesions que presentaven els darrers etarres detinguts. (també es va rebutjar).
-Fins i tot, demanar un Ple extraordinari per considerar una proposta del PP per il·legalitzar ja a l’ANV. (no es va acceptar tampoc amb els vots de tots contra el PP).
Com se sap tots aquests temes són força coneguts i estan suficientment debatuts i les posicions preses durant tot el mandat per fer unes innecessàries i extraordinàries convocatòries de la Diputació Permanent. Però el fet és que la darrera setmana de vida d’aquesta legislatura ha comportat una inusual activitat parlamentaria.
De la Vega i Solbes compareixen a la mateixa hora. Ja m’agradaria seguir el debat sobre les relacions amb l’Esglèsia, on el Govern serà recriminat d’una banda i d’altra. Els uns per no haver avançat més i els altres per haver anat molt lluny, massa. I més, amb la Vice de protagonista.
Però em toca Solbes. Curta exposició inicial, sense nous arguments dels que ja s’han exposat darrerament i que ja he explicat. I comença el debat farcit de referències electorals des de totes les posicions ideològiques. La resposta, ara llarga, tot una classe d’economia, el debat puja de
nivell. Quina política econòmica cal fer, es pot fer, i quines conseqüències pot tenir més enllà dels titulars de demà als diaris, davant dels increments de preus i la baixada de l’activitat, davant una conjuntura diferent?. Estem d’acord amb les causes i les conseqüències del que passa? Baixar impostos i augmentar la despesa pública pot ser contraproduent pel repunt inflacionari. Mantenir el superàvit o baixar la despesa pot ser anticíclic. No hi ha política monetària com és ben sabut. Però el més rellevant: creixem al 3%, la causa de la puja de la inflació és externa i pot ser necessari que ens adaptem a un nou punt d’equilibri. I al marge de la construcció residencial (que no desapareixerà) hi ha molta economia en una situació millor que temps enrere. No estem malament, gens malament, quants voldrien plorar amb els nostres ulls!
Madrid, 11 de gener.
Però la dinàmica quotidiana en aspectes polítics, econòmics i socials té un desmesurat tractament mediàtic i un immediat i superficial debat cantellut entre les formació polítiques.
Això porta a la convocatòria de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats dues vegades en una setmana ja que no queda més temps.
Temes:
-demanar la compareixença de la Vicepresidenta per parlar de les relacions Església –Estat arrel de la manifestació en defensa de la família amb uns quants bisbes (i àdhuc el Papi).
-demanar la compareixença del Vicepresident segon per parlar de la situació econòmica arrel de les darreres dades conegudes, especialment els increments del IPC i de l’atur. (ambdues també van ser demanades pels al·ludits)
-demanar una nova compareixença de la Maleni pels nous entrebancs a les rodalies de Barcelona. (que novament es va rebutjar).
-demanar la compareixença del Ministre de l’Interior arran de les lesions que presentaven els darrers etarres detinguts. (també es va rebutjar).
-Fins i tot, demanar un Ple extraordinari per considerar una proposta del PP per il·legalitzar ja a l’ANV. (no es va acceptar tampoc amb els vots de tots contra el PP).
Com se sap tots aquests temes són força coneguts i estan suficientment debatuts i les posicions preses durant tot el mandat per fer unes innecessàries i extraordinàries convocatòries de la Diputació Permanent. Però el fet és que la darrera setmana de vida d’aquesta legislatura ha comportat una inusual activitat parlamentaria.
De la Vega i Solbes compareixen a la mateixa hora. Ja m’agradaria seguir el debat sobre les relacions amb l’Esglèsia, on el Govern serà recriminat d’una banda i d’altra. Els uns per no haver avançat més i els altres per haver anat molt lluny, massa. I més, amb la Vice de protagonista.
Però em toca Solbes. Curta exposició inicial, sense nous arguments dels que ja s’han exposat darrerament i que ja he explicat. I comença el debat farcit de referències electorals des de totes les posicions ideològiques. La resposta, ara llarga, tot una classe d’economia, el debat puja de
nivell. Quina política econòmica cal fer, es pot fer, i quines conseqüències pot tenir més enllà dels titulars de demà als diaris, davant dels increments de preus i la baixada de l’activitat, davant una conjuntura diferent?. Estem d’acord amb les causes i les conseqüències del que passa? Baixar impostos i augmentar la despesa pública pot ser contraproduent pel repunt inflacionari. Mantenir el superàvit o baixar la despesa pot ser anticíclic. No hi ha política monetària com és ben sabut. Però el més rellevant: creixem al 3%, la causa de la puja de la inflació és externa i pot ser necessari que ens adaptem a un nou punt d’equilibri. I al marge de la construcció residencial (que no desapareixerà) hi ha molta economia en una situació millor que temps enrere. No estem malament, gens malament, quants voldrien plorar amb els nostres ulls!Madrid, 11 de gener.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada