Relat de campanya-11. Al Cercle d'Economia.

La Carme Chacón parlava ahir al capvespre al Cercle d’Economia. Abans, però, passo pels estudis de TVMataró per gravar una “Tribuna, l’espai d’entrevista” amb en Manuel Roca Cuadrada. Acostumo a anar-hi un cop cada dos o tres mesos a parlar del temes relacionats amb l’activitat parlamentaria. Avui, lògicament, tocava fer un resum de la legislatura, de la ja propera campanya electoral, de la meva renovada presencia a les llistes socialistes i de les perspectives de futur. Crec que, a més, de fer les propostes a través dels gran mitjans pels líders principals cal també aprofitar tots els canals i tots el polítics disponibles del nivell que sigui per fer pedagogia. Cal explicar millor què hem fet, com veiem el panorama i quines actuacions pretenem fer.

No havia anat mai al Cercle d’Economia (vés quina llacuna en la meva activitat) i confesso que anava amb una certa prevenció. Pensava que la Carme tenia una papereta un xic difícil al parlar d’un tema que no és massa el seu a un auditori tan concret i exigent. Però he dir que ja des de l’arrencada de la seva exposició vaig veure que se’n sortiria brillantment. Ben estructurada: plantejament, nus i conclusió. Ben recolzada tècnicament, tant en l’argumentació com en les dades. Feta amb convicció i plantant cara als adversaris convenientment. Imposada en el seu paper de cap de llista per Barcelona dels socialistes.

Com que de la part del balanç de la feina feta i de l’anàlisi de la situació n’he parlat molt, i en el mateix sentit que ho feu ella, encara que més sintetitzat, destacaré la part final en que va enumerar els reptes principals a abordar per l’economia i la societat catalanes.

1. Les infraestructures. Posar-les al dia i més, amb les possibilitats que ens donaran els recursos per inversions pactats en el nou Estatut als propers set anys.
2. L’educació i els esforços en Recerca, desenvolupament i innovació.
3. L’acabament i utilització de les estructures del Pla Delta, convertint Barcelona en pol logístic euromediterrani.
4. El desenvolupament de tot el que gira en torn les indústries culturals amb la nostra pròpia llengua, però també en castellà.
5. Reprendre el paper capdavanter de Catalunya en el marc d’una Espanya federal.

Va posar la cirereta a la seva exposició amb les reflexions que li havien fer arribar cinc persones (diguem-ne personalitat o personatges) sobre les potencialitats de la nostre terra i de la seva gent: Joan Manuel Serrat, Antoni Brufau, Federico Mayor Zaragoza, María Vasco i Eduard Punset. La cultura, l’empresa, les institucions, l’esport, la divulgació científica. Tot un encert. Chapeau, Carme! Et va sortir rodona.

A la copa posterior, comentant la jugada, vaig poder retrobar coneguts del món empresarial i financer amb qui vaig departir i contrastar sobre la situació econòmica actual. Vaig poder agrair personalment a Pere Fontana (tot parlant del tema de les hipoteques) que m’enviés l’excel·lent treball que juntament amb la Conselleria d’Economia i Finances van publicar a finals de l’any passat: “Economia catalana: reptes de futur” (llibre de capsalera, compte!), alhora que vam rememorar els temps i la gent que varem compartir anys enrere en el Consell del BCL.

Mataró, 24 de gener.