La gràfica de l’evolució trimestral de les taxes de creixement anual del P.I.B. espanyol ens indica que desprès d’un creixement continuat des del 2002 fins arribar al primer trimestre d’aquest any al 4,1%, ara comença a baixar.
(Font: INE)
Des de la crisi de les hipoteques subprime del EUA al passat estiu el debat és encès sobre la intensitat de la crisi que s’albirava. Ara ja comencem a tenir-ne algunes dades concretes que indiquen tendències, però el debat continua. Caurà en picat, o serà un aterratge suau? He apostat pel segon escenari. Crec que cal tenir més confiança en el país i en la seva gent per sobre de les crítiques catastrofistes que generen desconfiança. És lògic que jo pensi així, com també ho deu ser que l’oposició, i més en període electoral, manifesti que creu en l’altra alternativa.
En aquest panorama cal ressenyar algunes dades, tres concretament:
1. Les conseqüències de l’estabilitat pressupostaria al llarg del cicle permeten afrontar un nou període de menor creixement (que no recessió, cal dir-ho i recordar-ho) amb un del percentatges més baixos de deute pública sobre el PIB del països de la Unió Europea. El 36,2%, previsió al final d’aquest any. També cal parlar del Fons de Reserva de les pensions de la Seguretat Social que serà a finals de l’any que ve de més de 52,3 mil milions d’euros.
2. L’aportació de la formació bruta de capital fix en béns d’equip al creixement del PIB del darrers temps amb taxes trimestrals de creixement de més del 10% (10,5% en promig en el darrers tres anys). Això és indicatiu de la confiança del emprenedors i empresaris en el potencial de la nostra economia i que s’haurà de traduir en futurs creixements o manteniment de la taxa de creixement del PIB.
3. Les aportacions pressupostaries d’aquests darrers anys a les partides de R+D+i. De 2,9 mil milions d’euros al 2004 als 7,7 mil milions que hi ha previstos al pressupost del 2008, el que representa haver augmentat aquestes partides en 2,6 vegades. De l’aprofitament correcte d’aquestes quantitats se’n haurà de deduir més endavant més solidesa i un canvi del patró de creixement de la nostra economia fent-la més competitiva.
Tot això en les perspectives de futur. Mentre tant, en el present, la situació presenta alguna que altra dada econòmica que cal també ressenyar:
1. Acabem de passar a Itàlia en renta per càpita.
2. L’any passat, 2006, Espanya va ser el tercer inversor mundial a l’exterior i el novè en rebre inversions exteriors.
3. Fruit de la situació econòmica anirem a les eleccions amb debat sobre les despeses i els ingressos pressupostaris, com correspon.
Crec, com he tingut ocasió de dir varies vegades en seu parlamentaria, que el Govern, el grup parlamentari que el recolza i del que en formo part tenen confiança en el país i la seva gent.
Desterrem vells tòpics i llocs comuns sobre el què som i el què podem fer col·lectivament. Sense decaure l’atenció o caure en la complaença. Mirant cap endavant refiats que tenim capacitat per resoldre els problemes –que n’hi ha- que pateixen avui o tindran en el futur els nostres conciutadans/es. Molts ens miren amb enveja.
Madrid, 19 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada