En el seu pas pel Senat el P’08 ha sofert (?) un entrebanc. Ha triomfat un veto promogut per CiU a la secció 27 (Ministeri d’Habitatge) amb els vots dels senadors del PP, d’ERC, de CC i algun altre.
Pel procediment reglamentari establert ara els pressupostos tornaran al Congrés igual com van sortir a finals de novembre sense cap esmena que podien haver incorporat els senadors/es. I al Congrés sols s’haurà de votar, això si per majoria absoluta, si s’aixeca el veto i surten definitivament els pressupostos. Sembla, per manifestacions que ja han efectuat els grups, que no hi haurà dificultat en aconseguir-ho.
Llavors, si això fins i tot afavoreix al Govern ja que li fa el darrer tràmit més fàcil, perquè CiU i els que s’hi ha sumat, ha proposat aquest veto? Per marcar diferències ja que s’acosten eleccions? Per fer un càstig al Govern amb uns quants titulars als medis de comunicació dels que demà ja no se’n recordarà ningú, però que hauran deixat pòsit? Per castigar la titular del Ministeri en clau electoral? Per cansament del final de la legislatura i ganes d’acabar aviat? Per –com alguns han insinuat- problemes i baralles internes dins de la coalició de CiU? Certament, a vegades no entenc les tàctiques parlamentaries.
Pel cantó d’ERC: clar que ja estan molt distanciats del Govern; que també van presentar una esmena a la totalitat al començament de la tramitació; que no van rascar res en tot el procés posterior; que també tenen ganes de castigar al Govern socialista. Però, i com deixen l’Entesa, el grup del Senat, del que formen part a semblança del tres (très?) partit que governa la Generalitat?
I tot, i tots, per res. Gestos i paraules sense cap efectivitat de cara als ciutadans/es. Sols per consum intern. Tot això ajuda a que ens entenguin i comprenguin millor la nostra feina?
La setmana que ve, el dia 20, la resolució final d’aquest llarg procés. Tres mesos.
Madrid, 11 de desembre.
Pel procediment reglamentari establert ara els pressupostos tornaran al Congrés igual com van sortir a finals de novembre sense cap esmena que podien haver incorporat els senadors/es. I al Congrés sols s’haurà de votar, això si per majoria absoluta, si s’aixeca el veto i surten definitivament els pressupostos. Sembla, per manifestacions que ja han efectuat els grups, que no hi haurà dificultat en aconseguir-ho.
Llavors, si això fins i tot afavoreix al Govern ja que li fa el darrer tràmit més fàcil, perquè CiU i els que s’hi ha sumat, ha proposat aquest veto? Per marcar diferències ja que s’acosten eleccions? Per fer un càstig al Govern amb uns quants titulars als medis de comunicació dels que demà ja no se’n recordarà ningú, però que hauran deixat pòsit? Per castigar la titular del Ministeri en clau electoral? Per cansament del final de la legislatura i ganes d’acabar aviat? Per –com alguns han insinuat- problemes i baralles internes dins de la coalició de CiU? Certament, a vegades no entenc les tàctiques parlamentaries.
Pel cantó d’ERC: clar que ja estan molt distanciats del Govern; que també van presentar una esmena a la totalitat al començament de la tramitació; que no van rascar res en tot el procés posterior; que també tenen ganes de castigar al Govern socialista. Però, i com deixen l’Entesa, el grup del Senat, del que formen part a semblança del tres (très?) partit que governa la Generalitat?
I tot, i tots, per res. Gestos i paraules sense cap efectivitat de cara als ciutadans/es. Sols per consum intern. Tot això ajuda a que ens entenguin i comprenguin millor la nostra feina?
La setmana que ve, el dia 20, la resolució final d’aquest llarg procés. Tres mesos.
Madrid, 11 de desembre.
4 comentaris:
I com és que preferiu anar regalant diners a vascos i gallecs però no als catalans? no serà per protegir la Maleni?
Fa molt de mal la llengua catalana, oi?. Ja ho va dir Felipe González fa un grapat d'anys que temia més el fet diferencial del català que no el terrorisme d'ETA.
Potser per això ara inicieu la campanya mediàtica contra el "nacionalisme". Sense estat, sense mitjans de comunicació, sense suport polític, aconseguireu el que no aconseguí la dictadura franquista.
Llegan elecciones y toca enseñar "musculitos"... és la meva lectura.
Salutacions
Es nota la presència de la Chacon a Madrid. Fins ara a cap ecspabyo no se li havia acudit canviar diners (quatre duros) per competències. I això és el que va dir descaradament el Solbes l'altre dia: Si es retornen els pressupostos al Congrés, Catalunya deixarà de revbre diners. Amb aquesta política ja no cal que el Constitucional spanyol retalli l'estatutet, ja ho fa el PSOE. I amb l'aplaudiment de diputats catalans! No sé pas què pensar-ne, de vosaltres. I no entenc perquè no s'uneix el PSOE amb el PP, si sou la mateixa cosa.
Vinga...
Publica un comentari a l'entrada