El grup d’amistat parlamentaria amb Itàlia em convida novament a participar en una de les seves reunions, la XIII à. La possibilitat d’anar a Roma no s’ha de rebutjar mai. Com que la trobada és el dilluns i el dimarts, volem el dissabte a Florència, intentant aprofitar 24 hores allà.Entrem a la Galleria degli Uffizi ja de fosc, mitja hora abans de tancar. Sols tenim temps de veure, cuita corrent, algunes de les obres mestres exposades. Giotto, Botticelli (com no!), della Francesca, Rafael, Miquel Angel, Tiziano, Caravaggio,...
Passejar per aquella ciutat a qualsevol hora és un goig. L’endemà em torna a meravellar l’interior de la cúpula del baptisteri del Duomo. Amb el temps just, anem a rendir els honors a la tomba de Maquiavel a l’església de la Santa Croce, on entre d’altres, també hi ha les tombes de Miquel Àngel i de Galileo Galilei. Tot una concentració d’història!!
A la tarda trasllat a Roma amb l’Eurostar en poc més d’una hora de trajecte. Hotel a tocar del Panteon. Vint segles dempeus en mig d’un barri controlat per esglésies jesuítiques de la Contrarreforma.
En dilluns a Montecitorio, seu de la Camera dei Deputati, obre la sessió el President Betinotti (de Refundació Comunista), donant-nos la benvinguda. Primer tema de debat: els treballs legislatius sobre el tema de violència contra les dones. Entenc que els italians ho tenen més ”pelut” que nosaltres, al menys pel que fa a les xifres i a comportaments socials. Debat sobre el paper dels mitjans de comunicació i de les conseqüències jurídiques de la consideració diferenciada d’aquests delictes.
Després de dinar a la mateixa Cambra exposicions sobre el paper i les perspectives del sistema bicameral. El relator italià (de la Lega Norte) ens presenta el tema d’una forma semblant al debat que tenim a Espanya sobre el Senat en tant que Cambra territorial i acaba amb una deriva cap el sistema electoral, tema que allà està sobre la taula altra vegada. Els ponents espanyols exposen la imperfecció, o asimetria, del nostre sistema a favor del Congrés.
El tercer tema de la reunió és força tècnic, ens afecta als dos països i personalment no hi entenc gens: la reforma comunitària del subsector agrícola del vi. Acord de posicions i cap debat. El tema és molt àrid i ja portem forces hores de sessió.
El quart tema, ja dimarts, és sobre la cooperació parlamentaria als països mediterranis, la crisi del Orient Mitjà i el paper de la Unió Europea. Sempre he tingut prevenció en aquests debats (no sóc gens expert en temes internacionals) ja que dubto de la seva eficàcia. Reunions, discursos, propostes, però pocs resultats. Encara que si es van repetint per alguna cosa deuen servir. Moltes referències al procés de Barcelona de l’any 95.
La trobada inter- parlamentaria es clou amb una ràpida visita i explicació de la Cambra i amb una reunió amb la Comissió d’Assumptes Exteriors, just un dia abans de la trobada governamental entre Zapatero i Prodi a Nàpols.
Tant ahir com avui a la porta del Palau de Montecitorio hi ha manifestacions de protesta. Ja ho tenen ben organitzat: la distància a l’entrada; la barana per col·locar les pancartes; les banderes i els símbols dels manifestants; la discreta protecció policial; el soroll que arriba a les sales de reunió;...Avui són els vigilants de seguretat privats, ahir els administratius del sistema escolar. Els d’avui, més sorollosos.
Sopar a la residència del ambaixador espanyol, al Gianícolo, amb una vista espectacular sobre la ciutat, i visita ja closa la trobada a l’ambaixada d’Espanya al Vaticà, on el vell col·lega i company Paco Vázquez ens fa els honors i ens ensenya la més vella ambaixada del món en un palau romà del segle XVII, ple d’art i d’història, que ha aconseguit que Amancio Ortega (Zara) li pagués la seva restauració i Endesa la il·luminació .
Roma, 4 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada