Massa vegades davant el panorama que es desenvolupa als nostres ulls en han vingut al cap els versos del “Assaig del càntic en el temple” de Salvador Espriu. El pessimisme de la raó i l’estima dolorida per la nostra comunitat.
Avui, a l’escenari de la proclamació de la Carme Chacón el lema era “La Catalunya optimista”. L’optimisme de la voluntat i l’estima confiada en les nostres possibilitats col·lectives.
I aquí, els versos que Pere Quart va dedicar, conyón com era, “al sempre admirat Salvador Espriu; si cal, amb disculpes”, “Assaig de plagi a la taverna” i que acaben així:
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva –i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
Avui, a l’escenari de la proclamació de la Carme Chacón el lema era “La Catalunya optimista”. L’optimisme de la voluntat i l’estima confiada en les nostres possibilitats col·lectives.
I aquí, els versos que Pere Quart va dedicar, conyón com era, “al sempre admirat Salvador Espriu; si cal, amb disculpes”, “Assaig de plagi a la taverna” i que acaben així:
I, ja tot sospesat, recularia
per restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva –i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.
(amb la Carme fent campanya al Mercat de Tordera a les eleccions del 2004)
Mataró, 16 de desembre.
2 comentaris:
http://youtube.com/watch?v=TdxmuTh313o
Jo li recoamno aquest video.
Recordes que vaig acabar el meu discurs, el dia que et vaig substituir com alcalde, amb aquests versos d'en Pere Quart?
Publica un comentari a l'entrada