Recupero el costum de llegir una novel·la d’acció (negre, històrica,…/ Vázquez Montalbán, Camilleri, Moncada,…) entre els dies de Nadal i Sant Esteve.
Just acabada de publicar, però ja va per la tercera edició segons veig avui al diari: “Un día de cólera” de Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara-2007. És el relat novel·lat de la insurrecció del 2 de maig de 1808 a Madrid contra els francesos, avançant-se a la commemoració dels seus 200 anys que suposo que amb visions patrioteres, culturals, polítiques o acadèmiques es celebrarà l’any vinent.
Detallades descripcions, dels edificis,carrers i places per on passen els fets. Dels oficis, ocupacions i vestits del revoltats civils. De les jerarquies, enquadraments i uniformes dels militars dels dos bàndols. De les armes i eines emprades en l’aixecament i la seva repressió. De les tàctiques organitzades dels uns (els militars) i de les accions espontànies dels altres (els civils). Dels noms i edats dels implicats en l’esdeveniment. De les suposades, o no, reflexions personals i polítiques dels actors i figurants. Del resultat sagnant i balanç tràgic de la jornada.
“Sin embargo, en un Madrid desgarrado por la barbarie de unos y otros, la fina inteligencia de Blanco White sospecha que una oportunidad histórica acaba de perderse entre el fragor de las descargas francesas y los navajazos del pueblo inculto. Él mismo, hombre lúcido, ilustrado, más anglófilo que francófilo, en todo caso partidario de la razón libre y el progreso, se debate entre dos sentimientos que serán el drama amargo de su generación: unirse a los enemigos del papa, de la Inquisición y de la familia real más vil y despreciable de Europa, o seguir la simple línea de conducta que, dejando aparte lo demás, permite a un hombre honrado elegir entre un ejército extranjero y sus compatriotas naturales.”
Just acabada de publicar, però ja va per la tercera edició segons veig avui al diari: “Un día de cólera” de Arturo Pérez-Reverte. Alfaguara-2007. És el relat novel·lat de la insurrecció del 2 de maig de 1808 a Madrid contra els francesos, avançant-se a la commemoració dels seus 200 anys que suposo que amb visions patrioteres, culturals, polítiques o acadèmiques es celebrarà l’any vinent.
Detallades descripcions, dels edificis,carrers i places per on passen els fets. Dels oficis, ocupacions i vestits del revoltats civils. De les jerarquies, enquadraments i uniformes dels militars dels dos bàndols. De les armes i eines emprades en l’aixecament i la seva repressió. De les tàctiques organitzades dels uns (els militars) i de les accions espontànies dels altres (els civils). Dels noms i edats dels implicats en l’esdeveniment. De les suposades, o no, reflexions personals i polítiques dels actors i figurants. Del resultat sagnant i balanç tràgic de la jornada.
“Sin embargo, en un Madrid desgarrado por la barbarie de unos y otros, la fina inteligencia de Blanco White sospecha que una oportunidad histórica acaba de perderse entre el fragor de las descargas francesas y los navajazos del pueblo inculto. Él mismo, hombre lúcido, ilustrado, más anglófilo que francófilo, en todo caso partidario de la razón libre y el progreso, se debate entre dos sentimientos que serán el drama amargo de su generación: unirse a los enemigos del papa, de la Inquisición y de la familia real más vil y despreciable de Europa, o seguir la simple línea de conducta que, dejando aparte lo demás, permite a un hombre honrado elegir entre un ejército extranjero y sus compatriotas naturales.”
(Francisco de Goya. El 3 de mayo en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío)
Pérez-Reverte és un mestre en aquesta mena de relats. He gaudit amb l’Alatriste i vaig xalar, no em canso de recomanar-lo, amb “La sombra del àguila”, sense oblidar la tensió de “La Reina del Sur”.
Mataró, 27 de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada