Darrera intervenció de la legislatura.

Per circumstàncies personals la portaveu del GPS de Comerç i Turisme no pot assistir a la compareixença del Secretari d’Estat de Turisme i Comerç a la Comissió d’Indústria per fer balanç de la seva actuació durant aquest període legislatiu que ara s’acaba. Em demanen que en atenció a les meves anteriors responsabilitats en aquesta matèria les reprengui i porti la veu del GPS en aquesta sessió. Vet aquí fent, doncs, la meva darrera intervenció a la Cambra de Diputats abans de plegar per Nadal i cloure’s la legislatura.

La intervenció del secretari d’Estat, Pedro Mejía, no aporta gaires novetats respecte al que s’ha explicat i debatut a la Comissió del tema de les relacions exteriors de l’economia espanyola.

El manteniment del dèficit estructural de la balança comercial. La pèrdua de rellevància d’aquest fet des de la nostra integració a la Unió Monetària Europea. Els instruments posats en marxa pel Govern, no sols per corregir la situació, sinó per situar la nostra economia en la globalització: nous mercats; més valor afegit als productes; manteniment del liderat en turisme; inversions de capital de i cap al nostre país; creixement de les remeses dels emigrants establerts aquí; revisió del instruments de les Administracions a l’exterior;...

Dos convenciments que ja no són discutits. Els canvis en l’economia mundial: la internacionalització accentuada i irreversible. I la necessitat d’avaluar els resultats de les polítiques que s’adopten a mig i llarg termini.

Com ja és habitual en aquest darrers mesos de la legislatura molt pocs diputats assistents i sols quatre grups en el debat (socialista, popular, de CiU i del PNV) Les posicions de tots ells tampoc són cap sorpresa. No diuen, diem, res de nou respecte al que hem dit al llarg del quatre anys.

Front a les visions crítiques, fins i tot catastrofistes, de l’oposició les dades de la marxa de l’economia espanyola són inqüestionables: creixement, ocupació, endeutament públic, inversió privada,... N’hem parlat a l’abast.

Algunes dades més: l’any passat, el 2006, Espanya va ser el tercer inversor al món darrera els EUA i França. Rellevant, no? I també, Espanya va ser el novè país del món en rebre inversions estrangeres. Aquestes dues dades indiquen el nivell i la internacionalització de la nostra economia. Podem afegir que ja es comencen a veure resultats del PIDM,s, o el manteniment de la nostra posició en el mercat del turisme (Pla 2020), en l’any de celebració dels 25 anys del ICEX.

Cal, però, no baixar la tensió per estar als mercats mundials ja que la dinàmica és molt forta i qualsevol dubte o complaença comporta inexorablement retrocessos.

Em crida l’atenció la correlació entre l’evolució de les aportacions de la demanda nacional (interna) i la demanda externa (saldo de la balança comercial) a la formació del PIB espanyol que reflexa el quadre següent:

Quadre: La pinça de la demanda. Font: INE

Els portaveus dels grups presents clouen les seves intervencions, jo també ho faig, felicitant-se pels treballs efectuats per aquesta Comissió i pel to dels debats. Hem fet més de 60 sessions en aquest període, clar que toquem molts temes: indústria, noves tecnologies i societat de la informació, energia, comerç, turisme,... La contraposició de les posicions no ha estat obstacle per la correcció en la seva exposició i per establir entre nosaltres una relació, no d’amistat, però si de respecte i reconeixement mutu. Agraïm també a la Presidència i a la Mesa la conducció dels treballs i debats.

Et voilà! Crec que hem assistit i debatut una etapa de l’economia espanyola en la que hem assumit tots plegats la seva nova situació en l’economia mundial de la que ja no podrem sostreure’ns i que, malgrat “agoreres” prediccions i tòpiques i superades visions, Espanya s’ha situat en posicions capdavanteres socials i econòmiques en el món d’avui.

Madrid, 19 de desembre.