Em costa de creure. Sempre he vist a la gent més gran que jo, encara que tinguin la meitat dels meus anys. Darrerament, però, començo a percebre especialment en la vestimenta dels joves (i no tan joves) unes diferències que durant algun temps vaig pensar que eren degudes al seu mal gust estètic, o a un canvi en la seva distribució de la despesa disponible, encara que ara ja tinc clar que el meu gust no és el seu i sols és que ja n’és un altre, diferent i que el meu ja té uns quants anys, els que ja tinc.
Però, sols “Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys”...
Fa vint anys que dic que fa vint anys que tinc vint anys
i encara tinc força,
i no tinc l’ànima morta
i em sento bullir la sang.
I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
I encara puc creure en déus,....
Vull alçar la veu
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus
i que dempeus moren.
Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demà.
(Joan Manuel Serrat)
Mataró, 10 de gener.
8 comentaris:
Felicitats, Manel!
Doncs felicitats, Manel!
Felicitats, per partida doble, els anys i el resultat.
Felicitats!!!
Per molts anys i felicitats per començar a entendre això de la vestimenta. T'ha costat força!!!!
Per molts anys, Manel. He de dir que no els aparentes pas. Jo aquest juliol entro en el club dels 40...
Parents/es, amics/es, companys/es, coneguts/es i saludats/es:
Moltes gràcies, en vida vostra.
Per molts anys, Manel!!!
I felicitats!!!
Publica un comentari a l'entrada