12 de febrer, 2008

Relat de campanya-27. Les infraestructures.

En Josep M. Ureta, conductor del acte i del col·loqui –que no debat, com va advertir- tenia les preguntes fàcils per òbvies. La sala del Col·legi d ‘enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya es va omplir per l’esmorzar amb la Carme Chacón en el tancament del cicle de presentació de les propostes del partits en temes d’infraestructures per aquestes eleccions.

La Carme va voler abans de començar a contestar fer una breu presentació: “Vinc a parlar d’optimisme. Tinc confiança en el progrés”. Crec que era una bona entrada per l’audiència que s’havia aplegat. I va resumir els cinc punts programàtics que ella va desgranant com a importants de la proposta socialista pels temps que venen. Els temes de les infraestructures en primer pla, tant per el lloc i els presents com perquè han estat temes discutits i polèmics en la nostra actualitat. Anem a les preguntes i les respostes.

1. Ferrocarrils: l’AVE i el túnel sota Barcelona.
Nosaltres mantenim el que es va acordar el 2002 entre la Generalitat, llavors governada per CiU, i el Govern Central, llavors governat pel PP. Els socialistes, que manàvem a l’Ajuntament (en coalició amb ERC i ICV) també hi varem estar d’acord. No si val dir una cosa quan ests al Govern i la contraria quan passes a l’oposició. L’AVE serà una gran obra que connectarà les quatre capitals catalanes amb la resta d’Espanya i ens portarà cap a Europa.
(He de dir que en les salutacions i converses prèvies abans i després de seure a les taules amb amics i coneguts d’aquest ram que estaven a l’acte vaig copsar un cert malestar pel qüestionament que es fa de la capacitat professional per desenvolupar aquest tipus d’obres, malgrat els ensurts que s’han produït. També cal anotar l’expressió en el col·loqui de la posició contraria al túnel per part d’un assistent).

2. Gestió de l’aeroport del Prat.
Proposta de gestió individualitzada d’aquests equipaments perquè competeixin entre ells. En el cas del Prat, a través d’un Consorci participat per les institucions públiques de les tres administracions i per institucions i agents privats amb capacitat determinant de la Generalitat. Hi ha espai per dos grans espais aeroportuaris a Espanya, i més a Barcelona en el marc de la plataforma logística del Delta. Al torn del col·loqui va sortir el tema de les molèsties del veíns.

3. Abastament d’aigua.
Rebuig als transvasaments. El del Ebre ara es manifesta ben clar la seva impossibilitat i el del Roine massa car i llunyà si es decidís. Apostem per les dessaladores en el marc del programa AGUA. Ampliació de la dessaladora de Blanes (Tordera), una de nova a Cunit i una altra a Barcelona- Baix Llobregat. Tot això junt amb accions de reutilització i reaprofitament.

4. Energia: Producció i transport.
No podem continuar sent una illa energètica. Connexió amb França, la MAT, amb el soterrament del trams que siguin convenients. Res de pensar en nuclears noves, sinó en anar esgotant les existents. Impuls a les renovables.

5. Carreteres.
Aquí la Carme portava un mapa de Catalunya per explicar-ho millor. Convertir en autovia la N-II de Tordera a la frontera. Supressió de la N-II al Maresme. Autovia Lleida – Osca. Connexió Lleida –França. Quart cinturó,... Supressió paulatina dels peatges pels residents i usuaris habituals amb l’establiment d’un Fons de Rescat.

Les preguntes com he dit al començament eren evidents, les respostes també. La Carme en tot moment es va recolzar en les perspectives d’inversió obertes per la addicional 3ª del nou Estatut. Hem d’anar cap un Pacte Nacional d’infraestructures que defineixi a llarg termini el que necessitem, volem i hem de fer. No pot ser que cada canvi de Govern, si n’hi ha, comporti un replantejament del que s’ha de fer. Serà possible?

Un clarivident polític català el dia de la pressa de possessió del President Maragall, a les portes del primer tripartit, em va dir: "Sabem (nosaltres) el que cal fer, però dubto que amb aquest Govern ens en sortim". D’això ja fa més de quatre anys (tardor del 2003). Tenia raó?. Ens en sortirem? Confiem en l’optimisme de la Carme.

Mataró, 12 de febrer.
Santa Eulàlia verdader és el 12 de febrer.

1 comentari:

Pedro ha dit...

Gestion ar els aeroports de manera individual i alhora amb uan societat estatal? No ho troba contradictori?