“La formació en capital humà és un punt crític respecte el nostre futur”
“La formació no pot estar en mans dels ensenyants”
Respecte a aquesta segona suposo que s’entén que les decisions sobre la formació, no la formació en si que ha de ser portada pels tècnics i professionals adequats i competents.
Ahir al vespre al Col·legi de Doctors i Llicenciats i es va fer un acte de presentació del llibre d’en Ferran Ruíz: “La nueva educación” presidit per la degana del Col·legi. (En Ferran m’havia dit que no li agradava especialment el títol que l’editorial li havia posat al seu llibre)
Amb la sala plena de gom a gom, indicatiu del interès entre els companys, coneguts, amics i familiars d’en Ferran (i suposo, públic en general) per la seva obra, va intervenir primer l’Alfons Cornella, avançat i infatigable en els temes de la SI i les TIC, que va lloar l’actitud oberta del autor del llibre i l’estímul que representa la seva radicalitat, alhora que va demanar la necessitat d’engrescar el sistema empresarial perquè s’involucri a l’educació. Va seguir en Joaquim Prats, ara superior jeràrquic d’en Ferran, que va començar explicant l’anècdota d’aquest quant l’any 81 (a la prehistòria quasi bé) va presentar-se a demanar-li una beca per a anar a un congrés internacional d’informàtica educativa. Ens va dir que el llibre era de lectura obligatòria i que situava el debat al nivell important que li corresponia, i va remarcar que calia superar la nostàlgia d’un món que ja no existeix. En Cornella havia parlat de l’entrada al mercat del “gamers”, i jo després en privat vaig recordar-li el que ens havia explicat un cop a Mataró dels membres de la generació Nintendo. En Miquel Roca ens va dir que la seva percepció és que la societat no és conscient de la gravetat de la situació, ni els pares ni els agents econòmics i socials, i que cal generar interès pel tema i dramatitzar-lo sense caure en la demagògia. A la sortida, ja al carrer, em vaig trobar amb el rector de la UPC ,l’Antoni Giró, que no va poder arribar a temps, però que malgrat tot anava a saludar a l’autor.
En Ferran va explicar les motivacions que el van portar a escriure el llibre a partir de la seva llarga experiència i, ens va confessar, l’estímul que li representa el seu primer nét per continuar preocupant-se pel tema ja que creu que està treballant per deixar-li unes millors perspectives. Va incidir en alguns dels punts claus del llibre especialment en que l’educació està centrada en el passat, en una societat que ja no hi és, i per tant el sistema educatiu està aïllat del entorn social d’avui.
Aqueta darrera reflexió la comparteixo plenament. Massa vegades, i no sols en educació, es descontextualitzen les coses (el Carnestoltes per exemple, que ara agrada tant als mestres), sense pensar perquè van ser d’una determinada manera, pròpia d’un temps i d’un espai, i és copien o es continuen com si res hagués passat, i no es té present la seva adequació al món d’avui.
Felicitats novament Ferran!, i continua les aportacions en el teu àmbit de coneixement que és molt important..
Mataró, 6 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada