No, no va pas de l’eslògan de pre campanya que hem estat utilitzant aquest dies de que no és el mateix Rajoy que Zapatero. Va de l’actitud del grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats en relació a les propostes de Pressuposts Generals de l’Estat que s’han discutit en els anys que va de segle XXI.
Els quatre primers anys manava el Partit Popular, amb majoria absoluta després de les eleccions del 2000, els quatre segons el Partit Socialista, sense majoria, desprès de les eleccions de març del 2004.
En els primers quatre anys CiU no va presentar mai esmena a la totalitat a la presentació del Pressupostos del Govern d’Aznar. La defensa de la posició la feia en Xavier Trias. En els tres primers, a més, van donar-hi el vot favorable després de fer un discurs de lloança a la política que feia el PP. Que si que s’invertia, que es feia despesa social, que estava molt bé l’esforç en R+D+i, que sí que eren adequats quan el 2002 va –també- haver-hi desacceleració,... Sols el 2003, just a l’octubre, quan acabaven de ser desallotjats del Govern de la Generalitat pel primer tripartit, es van abstenir en la votació a la totalitat del Pressupost de l’any següent.
En canvi, en el quatre anys del Govern Zapatero , CiU va presentar cada any esmena a la totalitat demanant la devolució dels Pressupostos per boca de Duran Lleida. Que si no s’havia comptat amb ells, que no servien,que no eren adequats, ... tot i que les línies abans lloades no sols es mantenien sinó que s’incrementaven de valent (per ex. en R+D+i). L’any 2006, en el curs del debat van retirar l’esmena a la totalitat dient que el Govern es comprometia a una determinada inversió per Catalunya, fet que com que segons ells no es va complir va donar peu a tornar a presentar l’esmena a la totalitat l’any següent. Es veu que amb l’Aznar van aconseguir fer arribar l’AVE.
Aquest és el balanç. Amb el PP i l’Aznar, mai van presentar alternativa i quasi bé sempre van votar a favor. Amb els socialistes i en Zapatero, quasi bé sempre van demanar la devolució dels Pressupostos i van votar en contra.
Els quatre primers anys manava el Partit Popular, amb majoria absoluta després de les eleccions del 2000, els quatre segons el Partit Socialista, sense majoria, desprès de les eleccions de març del 2004.
En els primers quatre anys CiU no va presentar mai esmena a la totalitat a la presentació del Pressupostos del Govern d’Aznar. La defensa de la posició la feia en Xavier Trias. En els tres primers, a més, van donar-hi el vot favorable després de fer un discurs de lloança a la política que feia el PP. Que si que s’invertia, que es feia despesa social, que estava molt bé l’esforç en R+D+i, que sí que eren adequats quan el 2002 va –també- haver-hi desacceleració,... Sols el 2003, just a l’octubre, quan acabaven de ser desallotjats del Govern de la Generalitat pel primer tripartit, es van abstenir en la votació a la totalitat del Pressupost de l’any següent.
En canvi, en el quatre anys del Govern Zapatero , CiU va presentar cada any esmena a la totalitat demanant la devolució dels Pressupostos per boca de Duran Lleida. Que si no s’havia comptat amb ells, que no servien,que no eren adequats, ... tot i que les línies abans lloades no sols es mantenien sinó que s’incrementaven de valent (per ex. en R+D+i). L’any 2006, en el curs del debat van retirar l’esmena a la totalitat dient que el Govern es comprometia a una determinada inversió per Catalunya, fet que com que segons ells no es va complir va donar peu a tornar a presentar l’esmena a la totalitat l’any següent. Es veu que amb l’Aznar van aconseguir fer arribar l’AVE.
Aquest és el balanç. Amb el PP i l’Aznar, mai van presentar alternativa i quasi bé sempre van votar a favor. Amb els socialistes i en Zapatero, quasi bé sempre van demanar la devolució dels Pressupostos i van votar en contra.
Ara diuen que som iguals els uns que els altres, nosaltres, els socialistes que els populars. Saben bé prou que no és veritat i que entre els catalanofóbics i els que són catalanofílics no hi ha color. Els seu comportament no pot ser el mateix amb uns que amb els altres. Però ha de ser al revés de com ha estat en el passat recent.
Mataró, 21 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada