(Carnaval a Jacmel-Haití. EFE/Kena Betancur, de la fotogaleria de El Periódico)No tinc res a dir amb el que han manifestat els bisbes. No va amb mi. No sóc de la seva penya.
El que diuen els dirigents espanyols (amb l’anuència, suposo, dels seus líders universals, mai tan ben dit això d’universals) d’aquesta organització (esdevinguda institució per la seva història) tenebrosa, arcaica, i decadent és coherent amb el que ells pensen en els moments actuals i el que creuen que han de dir per orientar als seus seguidors. Però com que jo no en sóc, això no va amb mi.
El problema el tenen en Pepe Blanco, en Ramon Bassas i els meus companys/es que són de missa. Ells sabran què han de fer amb els consells que els donen els caps de l’organització de la que diuen que en són, i què han de fer amb els seus dirigents. Els que no en som ens rellisca com tantes altres coses en les que no estem interessats, no hi creiem o estem en contra.
Home! T’oblides del seu pes a la societat, de la seva incidència mediàtica i ideològica, del seu reconeixement social (?), de la seva potència.
Si, si, ja ho tinc present. I mentre nosaltres, no els seus, els hi reconeguem anirem malament. Cal relativitzar els seu paper i les seves opinions. Cal deixar-los i col·locar-los al seu lloc. La societat espanyola ha canviat molt en les darreres generacions. Ara “passa” gairebé completament de la religió, i encara més de les seves estructures. Això és així. Per tant actuem en conseqüència.
Si, ara dius això, em diuen els meus amics, però quan eres Alcalde bé prou que anaves (i encapçalaves la comitiva) a la Missa de Les Santes i altres misses (ep! poques).
D’acord. Ara, amb aquest pati, m’ho pensaria dues vegades. Si hi anava, com a manifestació cívica i cultural, era pel respecte i reconeixement mutu que ens teníem l’Església i les Institucions polítiques. Si ara ells ja no ens en tenen, perquè n’hem de tenir nosaltres?
Tarragona, 2 de febrer.
El que diuen els dirigents espanyols (amb l’anuència, suposo, dels seus líders universals, mai tan ben dit això d’universals) d’aquesta organització (esdevinguda institució per la seva història) tenebrosa, arcaica, i decadent és coherent amb el que ells pensen en els moments actuals i el que creuen que han de dir per orientar als seus seguidors. Però com que jo no en sóc, això no va amb mi.
El problema el tenen en Pepe Blanco, en Ramon Bassas i els meus companys/es que són de missa. Ells sabran què han de fer amb els consells que els donen els caps de l’organització de la que diuen que en són, i què han de fer amb els seus dirigents. Els que no en som ens rellisca com tantes altres coses en les que no estem interessats, no hi creiem o estem en contra.
Home! T’oblides del seu pes a la societat, de la seva incidència mediàtica i ideològica, del seu reconeixement social (?), de la seva potència.
Si, si, ja ho tinc present. I mentre nosaltres, no els seus, els hi reconeguem anirem malament. Cal relativitzar els seu paper i les seves opinions. Cal deixar-los i col·locar-los al seu lloc. La societat espanyola ha canviat molt en les darreres generacions. Ara “passa” gairebé completament de la religió, i encara més de les seves estructures. Això és així. Per tant actuem en conseqüència.
Si, ara dius això, em diuen els meus amics, però quan eres Alcalde bé prou que anaves (i encapçalaves la comitiva) a la Missa de Les Santes i altres misses (ep! poques).
D’acord. Ara, amb aquest pati, m’ho pensaria dues vegades. Si hi anava, com a manifestació cívica i cultural, era pel respecte i reconeixement mutu que ens teníem l’Església i les Institucions polítiques. Si ara ells ja no ens en tenen, perquè n’hem de tenir nosaltres?
Tarragona, 2 de febrer.
3 comentaris:
Señor Mas: Sí el tema no va con Vd. ¿ Porqué pierde el tiempo de esta forma.? He de indicarle que igual que Vd. o yó, todos podemos hablar. Otra cosa es que esteos de acuerdo o no. Por último señor Mas, debería tener más respeto por las personas que creen en la Iglesia. Y por supuesto "La Iglesia no es una Penya" Atentamente José Ramírez
No entenc perquè els ciutadans hem de subvencionar una secta religiosa que és un insult a la dignitat humana i a la inteligència.
Els socialistes espanyols, en connivència amb el catalans, són basicament cobards i inconsecuents...es viu tan bé de la "cosa pública".
Somio una Catalunya independent on les religions estiguin al nivell d´un club d´escacs.
Manel,
No sé què dirà en Pepe Blanco, però a mi no em desagrada ser en un lloc ple de gent errada; de fet, s'assembla més al que sóc. Per sort, un pot discrepar-hi i dir-ho (ho ha fet també avui l'abat de Montserrat).
Hi veig dos perills, però. Un, que agafem la part per un tot i, en aquestes 'fogueres volterianes', ens acabeu socarrimant a tots.
Dos, que reduïm la dimensió religiosa de les persones (que hi és, ens agradi o no), a una secta o un club d'escacs, com diu aquest senyor. És un altre motiu per no desitjar una Catalunya independent, doncs (ja em semblava que la independència anava per aquí...).
Publica un comentari a l'entrada