Relat de campanya-38. Les petites emissores.

Per deformació professional d’economista moltes vegades en actuacions que he de fer, tant en l’esfera pública com en la privada, analitzo la relació cost/benefici. De l’anàlisi del cost, del benefici i de la relació entre aquests dos paràmetres n’extrec una conclusió, evidentment subjectiva com no pot ser d’altra manera, que em permet tenir elements per prendre la decisió a fer en una determinada actuació. Dic subjectiva perquè tant els costos com els beneficis com la relació entre ells ho son en funció de les percepcions que té cadascú de les seves circumstàncies i de les realitats en que viu. No crec que valgui massa la pena explicar-ho més del compte, ja que crec que és perfectament entenedor.

És conegut que mentre vaig ser Alcalde no vaig ser mai partidari de impulsar l’existència d’emissores tant de ràdio com de televisió des de la institució municipal que dirigia. Pensava com a administrador de cabdals públics en els costos, segurament elevats, que tindria el seu establiment, entre d’altres coses perquè des de l’administració d’una ciutat important les coses s’han de fer bé, tan en el sentit dels recursos a emprar com les condicions en que es tenia que donar el servei. D’altra banda, malgrat la reiterada i reconeguda opinió dels professionals de la comunicació, mai vaig tenir clar els beneficis tangibles d’una operació semblant tota vegada que penso, potser equivocat, que hi ha una saturació d’ofertes en aquest camp de la informació i que els mitjans existents ja cobrien les possibles necessitats. Evidentment amb aquestes premisses la relació sempre em sortia molt desfavorable i declinava prendre la decisió. Tanmateix no vaig tenir cap inconvenient en incorporar les possibilitats que oferia una pàgina web que podia proporcionar molta informació pel coneixement dels ciutadans/es que podien fàcilment entrar a la societat de la informació com pràcticament ha fet tothom

Ara, però, estic aprofitant les decisions que d’altres han pres en aquest tema per, si em conviden o els sembla d’interès la meva presència, anar a les petites emissores locals que hi ha esteses per la nostra comarca. No qüestiono la decisió de tenir-les, ja que no són jo qui l’ha de prendre, i suposo que els seus responsables hauran valorat convenientment el perquè les ha pres, i ja en sabran donar comptes a qui els demani les explicacions pertinents. La meva posició ara és just la contraria, ja que és des de la posició particular: No és cap cost per mi fer-les servir, ja que ja hi són i no hi tinc res a veure, i tota utilitat per petita que sigui no tinc perquè plantejar-me-la ja que sempre és beneficiosa, per tant la relació sempre és favorable.

Així, a més d’aquelles emissores de les que ja en sóc un habitual des de fa temps: Ràdio Malgrat de Mar, cada setmana, cinc minuts; Ràdio Arenys de Mar, cada quinze dies, uns 15-20 minuts; Televisió de Mataró, un cop cada dos –tres mesos, ara n’estic “descobrint” de noves: Ràdio Sant Pol, a la que ja hi havia anat una altra vegada; Ràdio Palafolls, on varem fer una tertúlia, molt ben conduïda, que desprès m’han contat que va tenir problemes tècnics per escoltar-se bé; Ràdio Canet, on l’entrevista ha estat amb col·laboradors ciutadans a més del periodista que ja m’havia fet talls de veu quan anava a la localitat; Mataró Ràdio, que no té més d’un any d’existència; Maresme Digital TV, que tot just es posa en marxa; Ràdio Argentona, a on ja vaig anar a un debat amb motiu del referèndum per la Constitució europea; Canal Català Maresme de Premià de Mar (TV), que hi havia anat temps endarrere un cop quan emetia amb una altra denominació; Ràdio Premià... Bé, i suposo que em deixo les de Calella de ràdio i televisió, la d’Arenys de Munt, la que hi havia a Vilassar de Mar, i segur que encara me’n deixo alguna.

Les noves de Mataró, públiques, han organitzat aquest migdia un debat conjunt gravat a l’espai d’usos culturals del Teatre Monumental. L’han conduit el jove periodista Joan Salicrú i la veterana, amb mil “batalles” a la seva esquena, Teresa Carreras. El temps per aquesta mena de format, el debat, fa que per pocs temes interessant que es posin sobre la taula no hi hagi forma d’aprofundir-ne cap, i que en els pocs minuts que et donen per respondre els participants optin no tant pel debat com per la presentació de les respectives ofertes. Però aquest és un tema que han de valorar si és o no convenient els periodistes que preparen el programa i els possibles espectadors i/o oïdors del mateix. Nosaltres, els participants, el que em de fer és intentar explicar aquelles coses que creiem que hem de dir, i així cadascú va a la seva.

Mataró, 20 de febrer.