Vinc pensant que les entitats financeres (bancs, caixes et altri) s’estan passant en les ofertes i productes que ofereixen per tal d’adaptar-se a les possibilitats i disponibilitats dels clients d’actius hipotecaris (cada cop més escadussers i escurats) i poder fer el seu negoci (algunes vegades “negoci”). Estan aprofitant-se de la necessitat, la ingenuïtat i/o la ignorància de la gent, dels clients. Però es curiosa la insistència populista, no només del PP, en guanyar-se adeptes oferint solucions arbitristes en lloc de plantar cara al mercat financer i immobiliari donant explicacions pedagògiques als ciutadans/es i lluitant contra les inèrcies manipuladores del consum i la inversió.
(el lletrero està a 100 metres de cas meva. És propaganda enganyosa?)
Ara, gran esverament pel increment dels costos de les hipoteques a interès variable. Ja he exposat que ningú va dir res quan no fa gaire els tipus d’interès anaven a la baixa, fet que pot tornar a succeir. Si el BCE afluixa en la seva lluita contra la inflació i creu que és més important, com al EUA, el rellançament econòmic podem veure a no gaire tardar una baixada de tipus. Llavors, si hem col·locat el tipus fix més alt, què direm? Que cal reajustar les hipoteques a la baixa per fer-les menys oneroses?
És que no hem d’acceptar la lògica del mercat en que algú es piqui els dits per la seva gosadia compradora, venedora o financera? Ja sé que sempre hi haurà persones afectades per les situacions econòmiques. Però no sols són les perjudicades, n’hi ha també de beneficiades. En David Vegara va ser taxatiu l’altre dia al dir que l’Administració no ha d’anar a l’auxili del mercat immobiliari.
**************************
Llegit al diari:
"Hay indicios de recesión económica, probablemente no catastrófica, pero parece como si hubiera interés en provocar un miedo irracional en vez de una prudencia razonable. Se nos dice que la "crisis" nos acecha, sabiendo que en economía este tipo de amenazas actúan como la predicción de autocumplimiento, se reduce la inversión y el consumo, se retraen bienes y capitales del mercado, la recesión se multiplica. Mejor sería analizar y explicar que el capitalismo especulativo, como el que ha seguido España, haciendo del negocio inmobiliario el motor del desarrollo, lleva necesariamente a un final similar al del juego de la pirámide. ¿Por qué razón se difunde el miedo de esta forma? Es lógico suponer que reporta ventajas a algunos. Ventajas políticas a una oposición irresponsable. Y ventajas económicas a los interesados en atemorizar a los asalariados para que acepten reducciones en sus ingresos y a los inmigrados para que se adapten a condiciones de trabajo cada vez más duras."
JORDI BORJA: " El miedo como política" a El País, 18-02-2008.
Mataró, 19 de febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada