13 d’abril, 2009

A l’altra punta-3. El món és un mocador.

-“Perdonen. ¿Por casualidad ustedes no serán de Mataró?”

Ja m’han conegut, penso. Havíem entrat a sopar a un restaurant normal i corrent que sobre la marxa ens havia semblat bé. Desprès que el cambrer ens va prendre la comanda se’ns va acostar l’amo i ens va fer la pregunta.

-“Sí, sí. Somos de Mataró.”

-“¿Usted no tenía algo que ver con el Ayuntamiento?”

Varem acabar en català. L’home, nascut a Catalunya de pares andalusos, al igual que la seva muller, havia tingut un bar al carrer d’en Pujol i em recordava. Fa quatre anys, ens explicà, l’havia traspassat i se’n havia anar a obrir aquest a Jerez on aquest vespre casualment hi vam caure a sopar.
------

-“Yo tengo un amigo al que Ud. conoce”, em digué Rafael Osborne mentre començàvem la visita a la bodega de La Mora de l’empresa del seu mateix nom, la del toro famós, al Puerto de Santa María.

Al dir-me el nom d’un conegut dirigent del meu partit li vaig respondre:

-“I tant! Fa més de 35 anys que ens coneixem i que treballem plegats.”

-“Pues ha estado aquí varias veces por amistades familiares comunes.”

De fet no me’l ser imaginar en l’ambient de gresca andalusa, però noi, quina sorpresa!
------

En una presentació fortuïta:

-“Yo trabajo en la Alacena de Carlos Herrera. ¿Lo conoce?”

-“Pues claro, yo soy de Mataró.”

Agafa el mòbil i fa una trucada: Carlos, te paso a alguien que quiere saludarte.”

-“Hola, Carlos. Sóc en Manel Mas i estic de vacances uns dies per la província de Cádiz.”

-“Home, Manel, què tal? Que bé! Quan aneu a Sanlucar? Ja et reservo taula. Demà a 2/4 de tres a Bigote. Digues que vas de part meva. Ja els trucaré!”

-“Encantat de sentir-te. Com està la teva mare?”

-“A veure si alguna vegada vens a Sevilla i ens veiem.”

Res, que a l’altra punta t’adones que el món és un mocador. Ah!, els llagostins estàven sensacionals! Gràcies, Carlos!
------

-“Ud. es el Sr. Mas, ¿Verdad?". Ens estàvem aixecant de la terrassa del bar de davant de l’Ajuntament de Jerez. Havíem sopat de “tapeo” gaudint del espectacle que comporta l’anar i venir dels jerezanos i jerezanas cap a, o de, les processons.

-“Soy de Mataró. Bueno, ahora estoy en Cehegín. Mi familia era de allí y mi esposa que también es ceheginera me ha arrastrado a mis orígenes. Estamos de vacaciones.”

-“Nosotros también.” La fem petar uns moments rememorant la meva relació amb els murcians mataronins.

-“Bé, que vagin bé les vacances!”.

Jerez de la Frontera, 10 d’abril.

També gent de Llavaneres, de Malgrat,...

1 comentari:

Laia Gomis ha dit...

Aquestes curiositats sempre ens criden molt l'atenció, la veritat és que a tot arreu on anem podem trobar persones que coneixem o bé ens coneixen.

Una realitat que només constates quan realitzes escapades i aleshores sempre et preguntes amb la gentada que hi ha arreu a vuit-cents quilòmetres de casa i té lloc la casualitat de trobar-te justament en el moment precís i oportú amb aquestes persones.

La veritat és que el món és un mocador i com sovint s'acostuma a dir també aquest món és molt petit, massa i tot!

Una abraçada!!!

Laia