Satisfacció.

Els companys de Sentmenat del PSC em demanen que hi vagi a parlar en l’acte que l’agrupació organitza amb motiu dels 30 anys d’Ajuntaments democràtics. Amb molt de gust. Sempre és d’agrair que hi hagi qui pensi que pots dir-los alguna cosa interessant de la teva experiència. En Josep Vilaró, que fou Alcalde de la vila entre el 1999 i el 2007, havia estat un membre actiu a la FMC en la meva etapa municipalista.

Vaig preparar-me la xerrada amb il·lusió, documentant-me lleugerament sobre la localitat i la vida de l’agrupació socialista. Aquests actes proporcionen coneixement del territori, de la seva gent, i contacte directe amb la realitat. Sempre t’expliquen coses que desconeixes i surts amb un coneixement que fins llavors no tenies.

Malgrat que el temps fou incert, bona entrada per un dissabte a la tarda en un acte d’aquesta mena. Crec que els va agradar la meva exposició, al menys així m’ho varen fer saber, fet que em va satisfer car indica que vaig aconseguir complir amb l’objectiu que ells s’havien proposat, els vaig ser útil.

El guió de la xerrada:

1. Introducció:

-Agraïments. PSC, Josep Vilaró.

-Fora ja un paper dels historiadors: ½ població Catalunya menor de 40 anys. Exemple Sentmenat, dobla la població des de l’any 80. Visió subjectiva des de les vivències personals.

2. El final de la dictadura, els anys 70:

-L’arbre s’asseca, les petites branques abandonades. L’exemple d’en Salas Moret. La davallada de la despesa pública local és clau, del 71 al 79.

3.La represa democràtica:

-Els anys trepidants, del 75 al 82. Esdeveniment per any. La diferència de viure-ho llavors i de veure-ho ara: la visió dels que no hi eren. Del treball constant i continuat com a font de resultats.

-La represa democràtica local: com ens varem trobar els Ajuntaments: sense traspàs (no hi va haver franquistes, el paper de l’UCD). Els primers governs d’unitat democràtica. Les primeres tasques: refer la màquina. Les finances del 79 al 83. L’explicació als ciutadans/es: l’Ajuntament no pot tancar les portes. Caçar mosques i aprendre’n.

4. La feina dels Ajuntaments democràtics:

-Construir pobles i ciutats (no reconstruir, ja que no estaven construïts tal com ho entenem ara).

-Els serveis bàsics, la gran feina: aigua ->racionalització en alta i en baixa; residus->sòlids, líquids:clavegueres, col·lectors i depuradores; transports.

-Els serveis personals, la gran innovació: No n’hi havia. Serveis socials i sanitat: l’atenció bàsica; cultura i festes: la recuperació i creació de tradicions; esports i joventut. Els intents (no reeixits) de participació.

5. Heràclit:

-“Ningú no es banya dues vegades al mateix riu.” Avui hi ha altres temes. No podem mirar enrere, ja tot és responsabilitat nostra. No ens podem quedar en les “batalletes”

6. Els temes d’avui:

-La crisi ho capgira tot. De la immigració a l’atur com a principal problema a abordar.

-Atenció a les conseqüències socials i polítiques de la situació econòmica: exemples històrics.

-De les vaques grasses (renoi, quins anys!) a les magres en la hisenda pública i privada, la local i les altres.

-No és cert que no hi hagin recursos, cal administrar-los bé. No és cert que “Tot està per fer i que tot és possible”.

-El rigor en la feina, la pedagogia cap als ciutadans, la preparació dels electes, el treball mancomunat -> la superació del municipi com a unitat administrativa. (inutilitat de les eines actuals tal com estan formulades, per ex. les comarques).

-Conèixer exactament la realitat del temps i l’espai en que estem: Sentmenat avui.

7. Cloenda:

-“Atendre a curt mirant al llarg molt tocant de peus a terra. Aquesta crec que ha de ser la recepta, tot tenint present que cada matí en entrar a la Casa Gran cal pensar que el món ha donat una altra volta i que el sol surt per a tothom.”

Mataró, 19 d'abril.