Debat a la Comissió Mixta per les relacions amb el Tribunal de Comptes del informe de fiscalització dels comptes dels partits polítics corresponent a l’any 2005.
No gaires coses noves i ressenyables des del punt de vista morbós pels mitjans i la ciutadania. El fet de que hi ha una nova Llei de Finançament dels partits polítics de l’any 2007 fa que l’informe de l’any analitzat encara es regeixi per la Llei anterior de l’any 87 que ja està superada i revocada.
M’ha sorprès (no sé pas si m’hauria de sorprendre) que la portaveu del grup parlamentari popular en aquest punt, la diputada alacantina Ferrando Sendra, es llancés al final de la seva intervenció a fer un atac a determinades característiques dels comptes del PSOE continguts en els comptes analitzats. Amb la que els està caient a ells en aquests moments (cas Gürtel) no crec que estiguin gaire, per no dir gens, autoritzats moralment per retreure’ns res. Jo al menys, en el seu cas, hauria estat molt prudent. Com li vaig replicar, amb el sostre de vidre és molt perillós llançar pedres a l'aire ja que et poden caure al sobre i fer trencadissa.
El que si no vaig deixar passar, ja que em va indignar, va ser la referència que va fer al que diu l’informe sobre l’aportació, segons la Llei 43/1998 de Restitució o Compensació als Partits Polítics de Bens i Drets confiscats en aplicació de la normativa sobre responsabilitats polítiques del període 1936-1939, que va rebre el PSOE aquell any 2005. L’informe esmenta l’aportació perquè ho ha de fer, cal ressenyar totes les aportacions rebudes, però no la qualifica perquè no hi ha res a qualificar.
He recordat i deixat clar que els socialistes tenim una llarga història de temps i vicissituds i de com s’havia aixecat el patrimoni de les organitzacions obreres amb els seu tenaç esforç. Que si bé desitjava a les formacions polítiques més novelles en l’activitat política democràtica una llarga vida com tenim nosaltres no els desitjava que haguessin de patir les vicissituds per les que hem passat els socialistes. Per tant l’aplicació d’una llei de restitució d’una expoliació no ha de ser motiu de cap consideració especial.
Crec que la portaveu del PP en aquest tema ha ficat la pota, per no dir coses més barroeres.
No gaires coses noves i ressenyables des del punt de vista morbós pels mitjans i la ciutadania. El fet de que hi ha una nova Llei de Finançament dels partits polítics de l’any 2007 fa que l’informe de l’any analitzat encara es regeixi per la Llei anterior de l’any 87 que ja està superada i revocada.
M’ha sorprès (no sé pas si m’hauria de sorprendre) que la portaveu del grup parlamentari popular en aquest punt, la diputada alacantina Ferrando Sendra, es llancés al final de la seva intervenció a fer un atac a determinades característiques dels comptes del PSOE continguts en els comptes analitzats. Amb la que els està caient a ells en aquests moments (cas Gürtel) no crec que estiguin gaire, per no dir gens, autoritzats moralment per retreure’ns res. Jo al menys, en el seu cas, hauria estat molt prudent. Com li vaig replicar, amb el sostre de vidre és molt perillós llançar pedres a l'aire ja que et poden caure al sobre i fer trencadissa.
El que si no vaig deixar passar, ja que em va indignar, va ser la referència que va fer al que diu l’informe sobre l’aportació, segons la Llei 43/1998 de Restitució o Compensació als Partits Polítics de Bens i Drets confiscats en aplicació de la normativa sobre responsabilitats polítiques del període 1936-1939, que va rebre el PSOE aquell any 2005. L’informe esmenta l’aportació perquè ho ha de fer, cal ressenyar totes les aportacions rebudes, però no la qualifica perquè no hi ha res a qualificar.
He recordat i deixat clar que els socialistes tenim una llarga història de temps i vicissituds i de com s’havia aixecat el patrimoni de les organitzacions obreres amb els seu tenaç esforç. Que si bé desitjava a les formacions polítiques més novelles en l’activitat política democràtica una llarga vida com tenim nosaltres no els desitjava que haguessin de patir les vicissituds per les que hem passat els socialistes. Per tant l’aplicació d’una llei de restitució d’una expoliació no ha de ser motiu de cap consideració especial.
Crec que la portaveu del PP en aquest tema ha ficat la pota, per no dir coses més barroeres.
Madrid, 29 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada