J.M.Serrat-1992.
Em permetré, em permetran, senyores i senyors, una metàfora.
Heràclit va dir, fa uns 2.500 anys, aquella coneguda frase de que ningú no es banya dues vegades en el mateix riu. Sembla, però, que Heràclit l’Obscur distingia entre la llera i l’aigua que hi passa. Aquesta, l’aigua, va modelant i remodelant la llera, a cops violentament però durant molts períodes imperceptiblement o gens. L’aigua sempre és nova, diferent. Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu.
Fa trenta anys l’aigua de la vida local va tornar a córrer per una llera institucional eixuta de temps, polsosa i abandonada. Llavors era un rierol prim, alegre, ingenu, esverat a voltes, com correspon als inicis de la vida. Va anar modelant la llera, adaptant-la i adaptant-se, descobrint la llum venint d’un subsòl tenebrós i arcaic.
Ara, trenta anys desprès, aquella aigua ha esdevingut un riu cabalós (que no cabdal) i lluminós, i corre tranquil·la per un llit ample i estable lluny ja de la remor cantarina de les fons inicials i de les dificultats per obrir-se camí.
Tres coses hem de demanar a aquest curs d’aigua:
Que sigui net. O el més net possible. Quan el riu es fa gran ha passat per molt llocs, s’han afegit moltes aportacions, s’hi fan abocaments més o menys controlats o incontrolats, hi ha llocs amansats on hi creix de tot, hi ha torrentades que aboquen el que arrosseguen .
Cal mantenir-lo net, transparent, potable.
Que sigui útil. Tot curs d’aigua pot tenir moltes aplicacions. S’ha d’aprofitar la seva força per produir energia. S’ha d’aprofitar el seu cabal com a via de transport, per regar i fer créixer la producció de la terra. S’ha d’aprofitar el seu curs per esbarjo, gaudi esportiu o simplement estètic. S’han d’aprofitar els seus elements de vida.
Cal aprofitar-lo, que sigui ben útil, que serveixi bé, amb totes les seves potencialitats.
Que estigui controlat. Evitar que l’aigua xarboti de la llera i s’escampi desordenadament pel seu voltant formant marjals i aiguamolls, que si bé poden mantenir molta fauna i flora interessant també poden ser insalubres o malsans. Evitar, alhora, que estigui rígidament constrenyit. Controlat és una cosa, restringit n’és una altra. Ha de tenir l’espai precís per què faci la seva funció i se’n pugui extreure tot el seu potencial lluny de pressions interessades o espúries.
Cal desenvolupar-lo en els marcs normatius dels que col·lectivament ens dotem.
Ara, arreu i des de fa algun temps, tenim una forta tamborinada al damunt. No sabem si escamparà gaire aviat o si ens portarà encara més calamarsades i aiguats. El cert és que tot tràngol econòmic comporta reaccions del cós social, és ben sabut. Cal estar amatents perquè aquestes reaccions no esdevinguin torrentades. És difícil, i potser està fora del nostre abast, desfer o esvair la negre nuvolada i les seves conseqüències. Hem d’intentar-ho, amb la millor voluntat, disposició i coneixements que tinguem o sapiguem. Sí que hem d’estar alerta del que ens ve a sobre, de la que ens està caient.
Això s’ha de fer des de tots els indrets de la societat, col·lectivament i personalment. Des de les institucions, organitzacions, entitats i agrupaments de tota mena. Però també amb els comportaments personals, individualment, assumint la pròpia responsabilitat.
No podem deixar, en els temps que corren, que el curs d’aigua del món local, amb el que va costar d’aconseguir que tornés a tenir vida i amb el servei que està donant, s’embruti, es desaprofiti i es descontroli. Que qualsevol nou aniversari, proper o llunyà, dels Ajuntaments democràtics espanyols i de totes les Corporacions locals, es pugi celebrar com una commemoració reeixida per la ciutadania i joiosa i raonablement satisfeta pels que n’han estat els seus components.
Sr, Alcalde, senyores, senyors, moltes gràcies per la seva atenció.
Mataró, 15 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada