19 d’abril, 2009

30 anys. Mitja vida.


Séneca escriu “De la brevetat de la vida” a la tornada del seu primer exili i dedica l’obra al que serà el seu sogre Pompeu Paulí. Aquest era llavors el prefecte de l’annona, una institució creada per l’emperador August per assegurar el proveïment de gra a Roma i als exèrcits imperials.

Conclusió

"Separa’t, doncs, de la turba vulgar, o caríssim Paulí, i retira’t, més batut ja del que a la teva edat caldria, a un port tranquil. Pensa quants tràngols has passat, quantes tempestes privades has sostingut, quantes de públiques te n’has provocat. La teva virtut s’és palesada ja prou en proves treballoses i inquietes; assaja el que podrà fer en l’oci. La major part de la teva vida, i certament la millor, ha estat donada a la república: pren-te una mica de temps per tu mateix. No és pas que t’inviti a un repòs indolent i inactiu, que submergeixis tota la vivacitat del teu caràcter en el son i en els plaers cars a la turba: no seria això descansar. Ocupacions trobaràs més grans encara que les que fins aquí esforçadament exercires, en les quals reposat i segur podràs esmerçar-te.”

L.A.Sèneca. “De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providència”. Text i traducción del Dr. Carles Cardó. Fundació Bernat Metge. Institut Cambó, 1924 (ed. Altaya, 2009)