Enguany en comptes de veure succedanis aquí hem anat a veure l’original. Setmana Santa per la província de Càdiz prenent com a base la ciutat de Jerez de la Frontera.
No hem fet quatre passes desprès de deixar les maletes a l’hotel que ja ens trobem enmig de processons, mirant més que escoltant la primera saeta.
Sembla, a cop d’ull, que la gent d’allà viu per això. És una festa grossa, com si fos festa major, però sols és la Setmana Santa, desprès vindrà la feria i el “sarao” corresponent.
La gent, homes, dones, jovent i canalla van endiumenjats (fet que a casa nostra ja no s’estila en cap moment, fora dels casaments i ja se’n fan pocs). Els menuts clenxinats i polits, els germans vestits igual, tal com ens feia anar al meu germà i a mi la nostra mare. A la presidència dels seguicis algun jaqué i militars i policies. Encara que poques “peinetas” i mantellines. Les factures d’alguna banda de música fan “repelús”. Tota una organització de cadires i llotges per la “carrera oficial” que és el lloc on passen totes les processons. Això de dilluns a divendres.
La primera impressió: he retrocedit cinquanta anys, o potser és que visc en un altre món. Sort que hi han més coses a veure!
No hem fet quatre passes desprès de deixar les maletes a l’hotel que ja ens trobem enmig de processons, mirant més que escoltant la primera saeta.
Sembla, a cop d’ull, que la gent d’allà viu per això. És una festa grossa, com si fos festa major, però sols és la Setmana Santa, desprès vindrà la feria i el “sarao” corresponent.
La gent, homes, dones, jovent i canalla van endiumenjats (fet que a casa nostra ja no s’estila en cap moment, fora dels casaments i ja se’n fan pocs). Els menuts clenxinats i polits, els germans vestits igual, tal com ens feia anar al meu germà i a mi la nostra mare. A la presidència dels seguicis algun jaqué i militars i policies. Encara que poques “peinetas” i mantellines. Les factures d’alguna banda de música fan “repelús”. Tota una organització de cadires i llotges per la “carrera oficial” que és el lloc on passen totes les processons. Això de dilluns a divendres.
La primera impressió: he retrocedit cinquanta anys, o potser és que visc en un altre món. Sort que hi han més coses a veure!
Jerez de la Frontera, 7 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada