En la situació de crisi per la que estem travessant ja fa temps que es senten veus de queixa i de demanda de solucions sobre els retards ens els pagaments que els Ajuntaments tenen amb els seus proveïdors, especialment els petits, pimes i autònoms.
Ara el Govern ha arbitrat dues mesures: L’una, finançament de dèficits (el romanent negatiu de tresoreria a 31/12/08) més el reconeixement, ja el 2009, de crèdits no pressupostats el 2008, i l’altra, l’habilitació d’una línia ICO amb garantia de l’Estat (rescabalant-se, si cal, de la participació de les CC.LL. en els tributs de l’Estat) per tal que els proveïdors petits puguin tenir descompte bancari dels deutes municipals.
Potser que degut a la situació hi hagi una major necessitat d’operacions de tresoreria per les CC.LL. ja que es deu donar un repunt (tampoc hauria de ser exagerat) dels drets reconeguts pendents de liquidar front les obligacions ja reconegudes que s’han de pagar al seu temps. Desconec quina és la política de les entitats financeres respecte a la concessió o manteniment de les operacions de tresoreria als Ajuntaments que eren habituals. En cas de restricció potser caldria habilitar una línia ICO per Ajuntaments, o un aval de l’Estat a operacions d’aquesta mena.
En el fons les dues mesures pretenen fer front a dèficits pressupostaris municipals. La primera a dèficits reconeguts o per reconèixer, la segona a dèficits amagats.
En relació als dèficits declarats poden ser conjunturals fruit del desfasament dels ingressos volàtils (plusvàlues, obres i construccions,...) que estaven pressupostats i que no s’han realitzat, o obligades despeses no previstes als pressupostos del 2008 que s’hauran de reconèixer en l’actual exercici. Ara bé, compte amb les xifres del 2009. Ara ja són dades conegudes i cal tornar a cercar l’equilibri en el pressupost.
Els retards en els pagaments més enllà dels causats per aquestes consideracions anteriors (manca de tresoreria, dèficits reconeguts del 2008 o per reconèixer el 2009) obeeixen a dèficits continuats per causes pressupostaries estructurals que ara la situació econòmica posa de manifest amb tota la seva cruesa. Aquí no és de rebut plorar com a magdalenes (amb llàgrimes de cocodril) sinó que cal arremangar-se per corregir la situació. Amb rigor, treball i pedagogia cívica.
Llegit als diaris:
(resposta del President francès Nicolas Sarkozy sobre la situació econòmica)
"La crisis que atravesamos no se parece a ninguna otra. Nadie, ni siquiera los mejores economistas, la anticipó, por lo menos no en cuanto a la duración o la profundidad. Y nadie puede decir hoy con certeza lo que va a pasar ni cuánto va a durar. Todo eso requiere de nuestra parte mucha humildad. Con todo, aún en este contexto incierto y difícil, como dirigentes tenemos la responsabilidad de tomar decisiones. Y eso es lo que hacemos todos los días, intentando no cometer errores que puedan agravar la crisis. Todos procuramos, tanto en Francia como en España, tomar la mejor decisión en el mejor momento. ¿Lo hemos conseguido hasta ahora? Probablemente sea demasiado pronto para juzgarlo definitivamente, pero lo cierto es que, de momento, nuestras decisiones han resultado acertadas."
(El País, 26 d’abril)
Ara el Govern ha arbitrat dues mesures: L’una, finançament de dèficits (el romanent negatiu de tresoreria a 31/12/08) més el reconeixement, ja el 2009, de crèdits no pressupostats el 2008, i l’altra, l’habilitació d’una línia ICO amb garantia de l’Estat (rescabalant-se, si cal, de la participació de les CC.LL. en els tributs de l’Estat) per tal que els proveïdors petits puguin tenir descompte bancari dels deutes municipals.
Potser que degut a la situació hi hagi una major necessitat d’operacions de tresoreria per les CC.LL. ja que es deu donar un repunt (tampoc hauria de ser exagerat) dels drets reconeguts pendents de liquidar front les obligacions ja reconegudes que s’han de pagar al seu temps. Desconec quina és la política de les entitats financeres respecte a la concessió o manteniment de les operacions de tresoreria als Ajuntaments que eren habituals. En cas de restricció potser caldria habilitar una línia ICO per Ajuntaments, o un aval de l’Estat a operacions d’aquesta mena.
En el fons les dues mesures pretenen fer front a dèficits pressupostaris municipals. La primera a dèficits reconeguts o per reconèixer, la segona a dèficits amagats.
En relació als dèficits declarats poden ser conjunturals fruit del desfasament dels ingressos volàtils (plusvàlues, obres i construccions,...) que estaven pressupostats i que no s’han realitzat, o obligades despeses no previstes als pressupostos del 2008 que s’hauran de reconèixer en l’actual exercici. Ara bé, compte amb les xifres del 2009. Ara ja són dades conegudes i cal tornar a cercar l’equilibri en el pressupost.
Els retards en els pagaments més enllà dels causats per aquestes consideracions anteriors (manca de tresoreria, dèficits reconeguts del 2008 o per reconèixer el 2009) obeeixen a dèficits continuats per causes pressupostaries estructurals que ara la situació econòmica posa de manifest amb tota la seva cruesa. Aquí no és de rebut plorar com a magdalenes (amb llàgrimes de cocodril) sinó que cal arremangar-se per corregir la situació. Amb rigor, treball i pedagogia cívica.
Llegit als diaris:
(resposta del President francès Nicolas Sarkozy sobre la situació econòmica)
"La crisis que atravesamos no se parece a ninguna otra. Nadie, ni siquiera los mejores economistas, la anticipó, por lo menos no en cuanto a la duración o la profundidad. Y nadie puede decir hoy con certeza lo que va a pasar ni cuánto va a durar. Todo eso requiere de nuestra parte mucha humildad. Con todo, aún en este contexto incierto y difícil, como dirigentes tenemos la responsabilidad de tomar decisiones. Y eso es lo que hacemos todos los días, intentando no cometer errores que puedan agravar la crisis. Todos procuramos, tanto en Francia como en España, tomar la mejor decisión en el mejor momento. ¿Lo hemos conseguido hasta ahora? Probablemente sea demasiado pronto para juzgarlo definitivamente, pero lo cierto es que, de momento, nuestras decisiones han resultado acertadas."
(El País, 26 d’abril)
Res, la dreta local potser n’hauria d’aprendre en lloc de llençar apocalíptiques descripcions de l’acció governamental espanyola.
Deixa-m’ho, anem a veure Sarkozy en directe a l’hemicicle del Congrés.
Madrid, 28 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada