14 d’abril, 2009

A l’altra punta –i 5. Val la pena.

La decisió va ser encertada, ens ho hem passar molt bé. La província de Cadis té els ingredients suficients per gaudir d’uns agradables dies de vacances.

Dues aglomeracions urbanes industrials i logístiques: La de la Badia de Cadis i la de Badia d’Algecires. Una ciutat amb personalitat propia: Jerez. Moltes boniques poblacions marineres i d’estiueig, d’altres que emblanquinen turons, penya-segats i fondalades, amb molta història dels temps dels moros i cristians. Tres parcs naturals: Badia de Càdis, los Alcornocales i la Sierra de Grazalema. Un paisatge, ara a la primavera, verd i frondós amb l’indret que hi plou més d’Espanya, amb extenses terres de cereal, vinya i pastura per cavalls, bous i vaques, cabres i ovelles. Costes assotades pels vents que aixequen la sorra de les platges, la visió de l’Àfrica a l’altra banda del Estret. Bones comunicacions. Cultura popular i esbarjo modern.


Bon menjar: Guisos marineros, tapeo, marisc i pernil del bo. Vins generosos i també de lleugers, bons brandys.


Com a molts altres llocs del món que apleguen vida i història, encara que aquí el conjunt, en conjunt, és plaent. Gràcies, Mamen.

Mataró, 12 d’abril.