El sol, un disc rogenc òbviament matiner, s’aixeca per sobre dels avions estacionats al Prat. Acabo d’acompanyar a en Gerardo que se’n va de visita a casa seva desprès de deu anys d’absència. Jo faig cap al pont aeri com aquell que va a agafar l’autobús cada dia a la cantonada per anar a treballar.
Avui és Sant Jordi. A l’avió ens obsequien amb un llibre d’aforismes.
“Nunca hay que dejar que la cabra se convierta en tu jardinero”
No està malament, no?“Nunca hay que dejar que la cabra se convierta en tu jardinero”
Al despatx, sobre la taula, trobo un altre llibre obsequi del Delegat del Govern de la Generalitat a Madrid, l’amic Pepe Cuervo: edició bilingüe de poesies de Joan Margarit “Misteriosamente feliz" Visor poesia. M-2009.
Hi ha algú que en algun lloc
llegeix aquest poema.
Jo també estic llegint-te
a través dels meus versos,
que els teus ulls van seguint.
Dels pocs llocs on trobar-nos
un d’ells és la tristesa.
Algun any em tocarà quedar-me en tal dia com avui i poder veure “La noche de los libros” que és una de les formes amb que a Madrid celebren aquesta diada. Però avui, per poc que pugui, intentaré tornar a casa per veure i viure la festa cívica de Sant Jordi. Sort de l’autobús.
Madrid, 23 d’abril.
Hi ha algú que en algun lloc
llegeix aquest poema.
Jo també estic llegint-te
a través dels meus versos,
que els teus ulls van seguint.
Dels pocs llocs on trobar-nos
un d’ells és la tristesa.
Algun any em tocarà quedar-me en tal dia com avui i poder veure “La noche de los libros” que és una de les formes amb que a Madrid celebren aquesta diada. Però avui, per poc que pugui, intentaré tornar a casa per veure i viure la festa cívica de Sant Jordi. Sort de l’autobús.
Madrid, 23 d’abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada