27 de febrer, 2008

Relat de campanya-46. Indignes!!

Ràdio Malgrat de Mar, en Josep Creus, organitza com altres vegades un debat electoral en directe des del saló de sessions de l’Ajuntament d’aquella vila. Per estructurar-lo proposa tres temes, a més de les intervencions inicials de presentació general i de tancament de resum i petició de vot. Els tres temes els treu de les preocupacions que segons les enquestes són el que preocupen més als ciutadans/es: la situació econòmica, la immigració i el terrorisme. Els tres temes venen com anell al dit al PP.

Sobre la situació econòmica poques novetats en les exposicions dels participants. El PP en la línia del seu argumentari: estem en crisi, les darreres dades econòmiques ho demostren i els socialistes en són els responsables d’haver-nos conduit fins aquí. Cap referència a les causes de la situació actual. Com en algun moment diuen, no ho van dir directament ahir, Zapatero és el responsable del preu del petroli, de la desconfiança financera americana, de la mala collita de cereals i de la fortalesa del euro. Intento explicar la situació internacional i que mercès a la bona gestió econòmica i pressupostaria (no solament en el superàvit) els espanyols poden tenir la confiança que estem ben preparats per afrontar els temps d’incerteses que sembla que s’apropen.

Sobre la immigració. La recepta del PP: enduriment (de “boquilla”, com quan manaven, així hi havia molta mà d’obra en “negre”); contracte d’integració (sembla que no tinguin confiança en el nostre sistema jurídic, ah! I que tothom ha de fer la siesta.); rebuig a més regularitzacions “massives” ( i què faran?, deportacions massives?). Vaig explicar que Espanya està en una de les fronteres més desiguals del món, i que mentre aquí hi hagi treball vindrà gent a buscar feina. Algunes xifres de l’ocupació, de l’atur i de l’evolució demogràfica de nosaltres, els “aborígens"(?) expliquen moltes coses. Cal repassar que ha estat la immigració arreu del planeta i en tots els temps per comprendre el què passa. Venen per quedar-se i ho hem d’entendre, acceptar i digerir. La literatura, no sols la acadèmica, n’està plena d’exemples de com ha anat tot això.

Sobre el terrorisme. L’Andreu Bosch, d’ERC, va centrar molt bé el tema. Mai en una campanya n’havíem parlat. Ara se’n parla perquè el PP ho ha introduït en el debat polític. Vaig reblar el clau. N’he fet moltes de campanyes, vaig ser candidat ja l’any 82. Llavors no estàvem al Govern i hi havia molts morts assassinats en atemptats d’ETA i altres grups terroristes. Tots els Governs de la democràcia han negociat amb els terroristes. Suárez, Gonzàlez, Aznar, Zapatero. Es va intentar un altre cop i no va sortir per culpa dels terroristes i de que no es va cedir en res, en res. Em vaig “escalfar” molt i no me’n penedeixo gens. Em va revoltar la utilització que fa el PP de les víctimes i l’acusació, que porten en el seu guió de campanya, de que les hem oblidat i menyspreat. Ja fa temps vaig escriure alguna cosa al respecte, però ahir vaig recordar que jo vaig marxar darrera José Mª Aznar per Barcelona en record de l’Ernest Lluch, assassinat per ETA, que era amic meu. Vaig renunciar al torn de rèplica en aquest tema. Ja ho havia dit tot i tot ja està dit. No cal dir res més. La utilització que estan fent d’aquest tema els converteix en persones indignes!



****************************

Llegit al diari:

"El mundo se enfrenta a la peor combinación de bajo crecimiento e inflación de las últimas décadas. El momento dulce de la inflación, en la segunda mitad de los noventa y el inicio de este milenio, se debió a la afortunada combinación del rápido progreso tecnológico que emanaba de Internet, la moderación salarial resultante de la incorporación de 2.000 millones de trabajadores a la fuerza global de trabajo, y la estabilidad de los precios de las materias primas. Hoy, esos factores positivos están empezando a actuar en sentido contrario: el crecimiento de la productividad se ha estabilizado, la mano de obra excedente se está absorbiendo, y las materias primas llevan ya varios años en un superciclo alcista cuyo fin no se vislumbra debido, sobre todo, a las fuertes restricciones de infraestructura. El resultado está siendo, año tras año, sorpresa al alza de la inflación."


ANGEL UBIDE: ¿Superciclo inflacionista? El País, 26 de febrer.

Mataró, 27 de febrer.

1 comentari:

Pedro Nunes ha dit...

Foi um grande debate e Zapatero esteve fantástico, apoio a sua política de dialogo e de abertura à diversidade cultural e social, espero que ganhe as próximas eleições, seria bom para a Espanha, Portugal e para a União Europeia.